De vegades ens
expliquen que per fer unes determinades fotografies l’autor s’ha desplaçat a
indrets llunyans o inaccessibles, que hi ha dedicat un munt d’hores o dies, per
no dir mesos o anys, o bé que ha fet servir una complexa tecnologia. La majoria
de mortals estem lluny de poder fer aquestes coses.
Quan visitem un lloc
mil cops fotografiat com és Aigüestortes, ens podem trobar que no és ni el
millor dia ni el millor moment. Això em va passar fa poc en fer una caminada
fins el Llac de Sant Maurici. Un dia ventós i sense núvols, feia que dominés
una llum dura. La calor i el cansament tampoc eren bons aliats a l’hora de fer
fotos, però així i tot, un s’adapta a les circumstàncies per buscar alguna
imatge que compleixi uns mínims requisits per ser digne de formar part dels
nostres arxius. Per sort durant alguns moments les condicions van ser prou
adequades per obtenir-ne alguna de prou interessant.
Aigüestortes és l’únic parc nacional de
Catalunya, situat al bell mig dels Pirineus, són 105 quilòmetres quadrats
d’alta muntanya farcits de rius, cascades, estanys, valls, barrancs i cims on
habita una rica flora i fauna.
El camí que ens porta al Llac de Sant
Maurici travessa per rierols, boscos i prats. És de fàcil caminar, però
un equip lleuger i que sigui de bon portar sempre s’agraeix, així
que vaig escollir l’Olympus OMD amb tres objectius que cobreixen les focals més
habituals. Després, tot és qüestió d’observar i pensar en el que podem
aconseguir. Potser no seran les millors imatges de la nostra vida però sempre
ens poden aportar alguna cosa.
Us animo a estar sempre a l'aguait i a no
defallir encara que les condicions no siguin les millors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada