Quan em pregunten què n’esperes de la fotografia, la
resposta sempre és la mateixa: el més important és passar-ho bé. Malament si no
gaudim del que fem!
Tant si som aficionats o professionals del
sector i volem fer un treball fotogràfic amb certa coherència i contingut, està
clar que ens cal coneixement, constància i dedicació. Un bon arxiu fotogràfic
no pot ser flor d’un dia. Però si no hi afegim i conservem una certa dosi
d'il·lusió, aviat aquesta tasca es convertirà en monòtona i tediosa. El més
probable és que l’abandonem al cap d’un temps; el laboratori queda a peces en
un traster o acabem amb centenars o, fins i tot, milers de fotos emmagatzemades
al núvol i en discs durs sense ser revisades.
És imprescindible sentir quelcom més
profund davant de l’activitat que ens ocupa. El fet de gaudir de
fotografiar és el que donarà aquella espurna que converteixi el nostre treball
en quelcom especial, al menys, per a nosaltres mateixos. Si mantenim aquesta
flama encesa i no defallim, potser aquest acabi perdurant en el temps i tenint
certa transcendència. Crec fermament que el que més importa és el present, ja
que és en ell on estem forjant el futur.
Per provar la Fuji GFX100S vaig voler
tornar a visitar un territori fotogràfic a la zona metropolitana N.E. de
Barcelona que havia estat habitual per a mi durant molt de temps. El seu procés
de transformació ha estat molt intens en les darreres dècades, però hi ha
elements que, per sort, s’hi han mantingut dempeus. Un exemple n’és el Pont del
Petroli a Badalona.
Quan vaig fer la foto més recent no tenia
a la vista l’anterior, però curiosament en col·locar-les a posteriori una al
cantó de l’altra he vist que la composició és quasi bé coincident.
Després de 25 anys perdura la mateixa
mirada? Tot i que sempre anem evolucionant la nostra visió fotogràfica, amb
aquesta imatge sembla que sí. El que puc assegurar és que continuo gaudint de
cada “clic”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada