Enric Curto Fotografia: La típica i tòpica posta de sol.

Fotografiar les postes de sol sembla una temàtica reservada a l'aprenent o aficionat. Un tema tan trillat que ja passa a ser avorrit. ¿Serà que el fotògraf “artista” o “professional” ha de fugir d’aquest motiu fotogràfic?

Avui dia que la fotografia està molt popularitzada, podem afirmar, se’ns dubte, que és més universal que mai. Sembla que per destacar i fer un treball de certa rellevància, el fotògraf “artístic” ha de triar obligatòriament motius extravagants i afegir-hi discursos sofisticats. El professional es veu abocat a l’especialització i a utilitzar tècniques innovadores i cada cop més complexes. S’ha d’escapar del que és més convencional. La competència en el sector fotogràfic cada cop és més forta, i és lògic que tot aquell que vol destacar com a fotògraf busqui la forma de sobreviure.

De totes maneres, i potser perquè sóc una persona molt corrent, jo no deixo d’emocionar-me davant una posta de sol, en canvi, em deixen fred determinats discursos de fotògrafs “artistes” o bé de fotògrafs que utilitzen material i tècniques molt complicades però que el resultat és poc interessant.

Comença l’any i cal cremar els àpats nadalencs, una caminada em porta des de Vallvidrera al cim del Tibidabo, arribo al temple en el moment en que es pon el sol. Per sort, he agafat la meva càmera i com que sempre l’utilitzo per captar allò que em crida l’atenció, per què no fotografiar la posta de sol!