Cada cop més, la imatge en moviment i altres
alternatives hi són més presents. Hi
podem veure presentacions que integren fotografia, vídeo, escultura, pintura i,
fins i tot, disseny tèxtil.
Les preformaces i la foto experimental està a
l’ordre del dia. Això passa, ja no tan sols en els “Rencontres”, sinó també en
nombroses galeries, museus i espais destinats a l’exhibició d’art d’arreu.
Moltes de les exposicions es poden definir com a art conceptual. És a dir, que la idea és més important que l’objecte
físic o material que la representa. Això ens porta a prescindir cada cop més de
la realització material de l’exposició, sovint, indiferent a la tècnica
fotogràfica. Hi ha una clara reducció al que és purament mental, i tot es
centra en elucubracions que ens volen mostrar traumes i experiències personals,
exploracions del territori i la natura, sensacions i emocions, que són reflex de la nostra existència i del món actual.
A mi,
personalment, unes quantes exposicions i discursos del festival m’han semblat
estèrils i excessivament complexes. Alguns, gairebé inintel·ligibles. Però,
evidentment hi haurà opinions de tota mena.
Com diu l’organització, els artistes estan
allà per recordar-nos allò que no volem veure o escoltar. Aquests exigeixen,
critiquen i es rebel·len contra els estàndards i les categories establertes. És
a dir, si a un museu ens presenten una merda punxada en un pal (que ningú
s’ofengui), això plasma la nostra existència i representa una exploració
crítica de la nostra societat. Estem davant la fotografia del segle XXI!
Després d’aquests comentaris que estan fets
des del punt de vista d’una persona no experta però sí amb criteri com per
emetre una opinió, diré que, la visita al festival sempre aporta nou
coneixement i algunes de les exposicions són realment imperdibles.
Seguidament un breu recorregut fotogràfic de
la meva visita al festival.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada