Fires fotogràfiques

Avui dia, ja és costum generar i rebre gran quantitat d’informació a través de les xarxes socials. Així i tot, crec que esdeveniments presencials, com són les fires, tenen la seva rellevància. 

A les xarxes ens podem comunicar amb imatges fixes o en moviment, poden transmetre so, també aconseguir establir un diàleg amb altres usuaris, fins hi tot tenim el recurs de la videoconferència que reuneix totes aquestes opcions esmentades. Però, en elles, hi ha coses que queden a l’aire, com poder gaudir d’un contacte directe i presencial amb subjectes i objectes. Se’ns dubte, la fotografia es pot limitar a ser una cosa etèria en una pantalla, però també un element amb unes dimensions i característiques físiques determinades i concretes.

Pel que fa a l’obra fotogràfica, el fet de poder-la observar i apreciar de forma tangible, té la seva importància. Això ho podem aconseguir fent una visita als espais on l’autor la mostra, habitualment, galeries i sales d’exposicions. També les fires són una altre opció on els expositors poden donar a conèixer el seu producte de forma directa i obtenir una millora en les seves vendes. Són una forma de reunir a un públic més o menys especialitzat i interessat en la matèria. Faciliten al visitant i potencial comprador conèixer les tendències del mercat de forma ràpida i efectiva. En definitiva, tant per el venedor com per al comprador, les fira continua sent un canal molt adequat per conèixer el mercat i realitzar intercanvi d’informació i productes. 

Al comprador, ja sigui ocasional o un col·leccionista, li agrada veure el fotoacabat i vol conèixer com l’entén i produeix l’autor. Una imatge pot ser i sol ser molt més que zeros i uns en una pantalla. Pot consistir en un  petit i únic daguerreotip, un original d’època en gelatina de plata, o una impressió actual de mides notables.

Quan veiem una imatge digital o digitalitzada ens podem preguntar... és així com l’ha concebut l’autor?  

Aquest darrer cap de setmana s’ha celebrat la fira ART PHOTO BARCELONA. Autors, entitats fotogràfiques, editorials i galeries si han concentrat per donar-se a conèixer. Aquí val la dita “De gustos ni hi ha res escrit”, però a mi em va agradar particularment, el que presentava la galeria Antoni Pinyol de Reus (www.antonipinyol.com) amb l’original obra d’Adrià Guola titulada “Salou” i la galeria Valid Foto Barcelona (www.validfoto,com) que presentava un exquisit treball de Xavier Manrique.

Us deixo amb les imatges de record de la visita.