La perifèria

La perifèria de la ciutat és una zona amb ràpida mutació. Aquest territori en transformació que rodeja la gran ciutat va perdent identitat a mesura que aquesta creix. La substitució de la zona rural o natural per noves estructures que la conformen és un procés comparable a la pubertat, aquest curt temps de la vida en que un deixa de ser nen però encara no és un home. L'existència d'aquests paisatges tan canviants fa que la perifèria sigui un lloc especialment interessant des del punt de vista fotogràfic.
Aquí algunes fotos que vaig fer farà uns 20 anys. Estan realitzades amb una càmera de 6x7 i pel·lícula Kodak TMAX 100.
Actualment aquests indrets situats als afores de Barcelona ja han sofert un canvi radical.

Biennal Olot Fotografia 2018

Ja està a punt!. Una vegada més la Biennal d'Olot, en la seva XIII edició, serà una porta oberta a la fotografia i ens permetrà visitar el treball de 47 autors. Aquest cop tinc la satisfacció de participar-hi de nou. La inauguració oficial del esdeveniment és el dia 27 de Juliol. La presentació de la meva exposició "Zietgeist-Berlin S.XXI" està programada pel 28 de Juliol a les 10 del matí, a l'Església Vella de Castellfollit de la Roca. Si la voleu visitar estarà oberta fins el 24 d'Agost. L'horari és de 10 a 14h i de 16 a 19h. A més de l'exposició podreu gaudir d'uns paisatges i un entorn magnífic.

La repetició i la variació en les nostres fotos

Ja fa uns anys acostumava a sortir a fer fotos  amb algun que altre amic fotògraf, entre ells vaig tindre la sort de comptar amb Humberto Ribas. Teníem interessos comuns, sobretot en referència al paisatge urbà. Però ell treballava generalment amb una Linoff (gran format) i jo amb una Bronica GS1 (de 6x7). Recordo que sempre em deia que era convenient sotmetre's a la disciplina de buscar un enquadrament i fer una sola foto. En canvi jo buscava, de vegades alguna lleugera variació de la primera imatge, o si creia que aquell negatiu podia ser força interessant, tenia tendència a fer-ne una repetició. El cert és que aquest hàbit "d'assegurar la foto" forma part de la meva manera de treballar, però reconec que el consell era bo. És important pensar bé el que estem fent, previsualitzar la imatge, revisar l'enquadrament, així com tots els elements que composen la fotografia, i comprovar que els paràmetres de la càmera són els que hem escollit. Un exercici interessant és afrontar la foto com si estiguéssim utilitzant una càmera de gran format, és a dir, trípode, control manual de l'exposició, etc. Avui dia amb la tecnologia digital el fenomen de "la repetició" és més comú que mai. Té sentit davant d'un model estàtic disparar de 10 fps?  Doncs jo ho he vist fer amb certa freqüència. La tecnologia digital ens convida a fotografiar més alegrement, ja que no suposa una despesa extra. Si abans podia tornar d'un viatge amb 100 o 200 negatius de mig format ara torno amb 1000 o 2000 captures digitals. Però crec certament que cal fugir de la repetició i buscar tan sols la variació. S'atribueix una frase a Albert Einstein que ve a dir: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix".
He intentat trobar alguns exemples de fotos que presenten variació dintre la repetició. Des d'un mateix punt de vista podem trobar resultats finals molt diversos.

Samuel Leiter: La unió fa la força.

El mes de Febrer vaig fer una cita en el blog sobre la projecció al cinema del reportatge sobre Saul Leiter. Des del meu punt de vista, un fotògraf no tant conegut pel públic com altres amb més ressò mediàtic, però que és una figura clau en la història de la fotografia. Tot i que també té treball fotogràfic en blanc i negre, on es manifesta la seva peculiar forma de veure i enquadrar, va ser amb el color on es manifestava més vivament la seva ànima de pintor. Leiter ens ofereix un punt de vista trencador i original, la selecció que fa dels punts d'interès de la imatge mitjançant desenfocament, el color i la seva col·locació dintre l'enquadrament és "senzillament" genial.

Encara que ho pugui semblar, la frase del títol no s'ha d'atribuir a Saul Leiter, està escrita pensant en l'exposició de la seva obra que podeu veure a Fotocolectania. Aquesta fundació realitza una gran labor per donar a conèixer la fotografia en el nostre país. La unió dels socis, encara que sigui amb una modesta aportació, com és el meu cas, crea la força que ho fa possible. Us animo a conèixer i a participar de les activitats d'aquesta Fundació. No deixeu de visitar l'exposició, segur que no us deixa indiferents (consulteu horaris, el mes d'Agost està obert).

Qui segueixi el blog sabrà que acostumo a il·lustrar cada entrada, amb alguna foto  meva. Potser tindria que buscar més acuradament, però en aquest cas, ha estat difícil trobar-ne alguna que compleixi el requisit.

El ús de miralls, reflexes, zones desenfocades i color  són uns del recursos utilitzats per Leiter en les seves imatges. Està clar que en aquesta foto feta fa uns mesos vaig intentar utilitzar-los, però amb menys habilitat que el mestre. Llàstima que no es capti el personatge de la bici amb més fortuna!. No totes les fotos les aconseguim tan bé com voldríem.

En fotografia, per igual que en la pintura, podem arribar a prescindir de la figura i anar a buscar l'abstracció. Quan passava davant d'un cartell en un mur em va cridar l'atenció el color més que la forma. Utilitzant una velocitat lenta vaig aconseguir concentrar la imatge en el color.

Incloure un detall de la figura humana sempre crea un punt d'atenció. 

Foto - imaginació i ciència ficció.

Hi ha situacions, paisatges, subjectes i objectes que ens poden suggerir quelcom més del que són. És interessant intentar captar no tan sols el que veiem sinò també alló que interpretem. Acostumem a assumir la foto com una còpia de la realitat, però queda clar que des del moment en que triem un enquadrament separant una imatge de la resta del nostre entorn, passem de tres a dues dimensions, reinterpretem la gama tonal i el color, la intensitat, contrast, i altres paràmetres, o bé, escollim el blanc i negre com a mitjà d'expressió,  estem creant una nova realitat partint del que ens envolta. Crec que en fotografia és important fer una "previsualització", és a dir, agafar consciència del que veiem i decidir què volem ensenyar. No és indispensable però sí interessant, decidir prèviament com interpretarem el tema que volem captar amb la càmera. Cal deixar que la nostra imaginació s'expressi a través de la fotografia.
Quan vaig visitar l'illa de Madeira em va cridar l'atenció un heliport construït vora la costa. La seva estructura em feia pensar amb escenes de ciència ficció. No sóc molt aficionat a crear imatges amb photoshop, però de vegades, resulta divertit jugar a recrear  allò que ens imaginem.

Fem cultura fotogràfica!

L'oferta cultural a Barcelona sol ser àmplia, i així passa amb la fotografia. Sobretot de cara a la primavera i començaments d'estiu sembla que la programació d'exposicions, festivals i altres activitats es multipliquin. A més, aquest fenomen també és fa extensiu a altres poblacions de Catalunya.  En poques setmanes he pogut visitar nombroses exposicions, conferències u altres actes relacionats amb les arts visuals:

Word Press Photo al CCCB, on Sílvia Omedes, en nom de la Fundació Photographic Social Vision, ens va explicar el que és i què vol ser aquest festival, quin és el procés de selecció d'imatges, quins criteris s'utilitzen i què valoren de cada autor.

Utopia Photo Market, ja comentat fa poc en una altra entrada al blog. És una porta oberta a conèixer de primera mà diversos autors.

FineArt Igualada és un festival consolidat i d'alt nivell on hi podem veure fotografia per a tots els gustos.

Art Photo BCN, hi podem conèixer treballs presentats per fotògrafs emergents en alguns dels Centres Cívics de Barcelona, o en galeries especialitzades en fotografia. Entre altres, vaig trobar especialment interessant el treball d'Anne Kunhn titulat "Héroïnes" 

.

El Revela't a Vilassar de Dalt és un referent pels seguidor de la fotografia clàssica o "analògica"

.

FotoColectania ens mostra de nou l'arxiu de Paco Gómez, fotògraf madrileny, membre del grup Afal. Aquest cop s'hi afegeixen a nombroses fotos emblemàtiques del autor, altres imatges menys conegudes com són els seus treballs de fotografia d'arquitectura.

Al Palau Robert hi tenim un 3 en 1. La del fotògraf Antoni Bernad, un retratista excepcional que em va recordar a Avedon, Penn o Newton. Una altra que ens porta Metges Sense Fronteres titulada "Testimonis de l'oblit" i finalment una que no és de fotografia, però totalment aconsellable a qui gaudeix de les arts visuals ja que és un recorregut per les il·lustracions de Carme Solé Vendrell. Entre altres coses, hi ha molt a prendre sobre composició i domini del color. Aquestes tres encara es poden visitar

Aconsello que busqueu per Internet les referències en negreta i no oblidar las visites ineludibles a la galeria Valid Foto on podeu veure obra de Michael Kenna, un del meus fotògrafs preferits i a la Fundació Mapfre on s'inaugura el 5 de Juny una exposició de Shomei Tomatsu, sens dubte un dels fotògrafs més importants del Japó contemporani.

Hi ha altres galeries i locals que ens mostren coses a veure, aneu seguint la programació i no us ho perdeu. Feu cultura!

Quan és possible m'agrada captar alguna imatge de les exposicions per tindren un rocord...

Uns racons de la vila de Vilassar de Dalt que acull el Revela't.

Carme Solé al Palau Robert

Visito l'esposició de Carme Solé Vendrell

Projecció al Palau Robert

Tot profitant la visita podem composar una foto en qualsevol moment.

Retrats d'Antoni Bernad

A l'exposició d'Antoni Bernad

Tot mirant les fotos d'arquitectura de Paco Gómez

La que va ser la meva escola de fotografia "GrisArt" també ens ofereix periòdicament interessants exposicions.

Aprofito per fer una composició amb una de les fantàstiques fotos de Jeff Bridges mostrades al Revela't.

Us imagineu una tira de negatius de Ryan Weideman...doncs lluiria més o menys així. (Revela't 2018)

La foto arriba al carrers de Vilassar de Dalt

Si no té valor com a fotografia ho tindrà com instal·lació. Aquesta sala a Vilassar acostuma a tindre aquest look.

Els carrers de Vilassar també són mostra de missatges visuals que defineixen els complexes moments polítics que es viuen actualment al país.

més graffitis al barri del Poble Nou

Una visita al Poble Nou em va permetre trobar uns minuts per fotografiar alguns del nous grafits (o "graffitis" del italià) que podem veure en parets, portes i tàpies d'aquest barri de Barcelona. Per igual que la fotografia, el graffiti sol ser una forma d'expressió visual de vegades poc valorada. Per sort cada cop hi ha més gent que aprecia el treball d'alguns dels graffiters, les seves imatges pintades o missatges escrits. Aquesta pràctica no es nova, de fet les pintures de la prehistòria es podrien entendre com el seu primer referent, també a l'antiga Roma era pràctica habitual , però el que s'entén com a moviment artístic modern, té els seus orígens al New York dels anys 70 i va associat sovint a la protesta o altres formes de manifestació política social.

Imatges captades amb una Olympus OMD-M5 MarkII i un Zuiko 24 70 2,8 Pro

El mercat de la imatge fotogràfica

Fa pocs dies que s'ha acabat una nova edició d'UtopiaPhotoMarket. De nou diversos fotògrafs ens han mostrat la seva obra per donar-se a conèixer, i perquè tinguem l'oportunitat d'adquirir-la directament sense intermediaris. 

S'ha de tindre en compte que una de les principals característiques de la fotografia, amb excepcions, és la seva capacitat de ser reproduïda fàcilment. Això fa que els seus preus siguin generalment més modestos que els de la seva cosina-germana la pintura. Excepte aquells autors que poden arribar a entrar en els circuits del mercat de l'art, on el valor econòmic es regeix per altres normes, el fotògraf ha de ser conscient de la seva condició. Amb això no vull desmerèixer la fotografia, ans el contrari, s'ha de considerar com una opció a l'hora de comprar o col·leccionar, ja que també és un objecte d'interès i de desig. Jo crec que, si la fotografia ha estat desprestigiada en diferents àmbits ha estat per ignorància i falta de cultura, ja que en altres sí que ha estat més valorada.

La fotografia s'ha de deixar d'entendre com objecte amb cap o poc valor, i s'ha de reconèixer com el que és, un mitjà de comunicació i expressió de caràcter visual que transportat al llibre, a la pantalla o al paper pot arribar a tindre un interès especial o, fins i tot, excepcional. 

Tothom, amb més o menys habilitat, fa fotos, escriu o dibuixa, però no per això serà fotògraf, escriptor o pintor. En un mitjà tan tècnic com la fotografia, fins i tot és possible que obtinguem una imatge interessant per casualitat. També és evident que ens dominen modes i tendències que després queden en no res.  És difícil dir on són els límits en que la foto esdevé una obra d'art o adquireix un valor especial, però esta clar que hi són. Sempre queda aquella obra, fruit del saber i el treball constant, que perdura al llarg del temps, i aquell veritable talent que no caduca mai. 

Festivals, mercats i exposicions són un camí per difondre la fotografia contemporània.

Severine Sajous ens exposa el seu interessant projecte "Jungleye"- “Wish we weren´t here”