Fotografia des de "Hide"

Sempre és interessant experimentar i conèixer més de les especialitats fotogràfiques que no són les que practiquem habitualment. Per millorar la tècnica en la foto ornitològica, vaig poder gaudir de fotografiar des d'un "hide" en condicions òptimes. El "hide" ens ofereix la possibilitat de poder treballar a unes distàncies molt més curtes que si ens trobem a camp obert. També la preparació de l'escenari i l'incorporació d'aliments atractius per a cada tipus d'espècie a fotografiar faciliten la tasca.

Fa unes setmanes i, desprès de molts dubtes, vaig decidir  canviar la meva Olympus OMD-M5markII per una OMD-M1markII. I perquè dubtava? Doncs perquè tot i que la M1 és una càmera més ràpida i amb més prestacions, la M5 té característiques que la converteixen en una opció clara per l'aficionat avançat o, fins i tot, el professional. Cal valorar bé la compra! No oblidem que la foto la fa el fotògraf, i puc assegurar que tant amb una com l'altra hi ha molt camp per recórrer. 

Olympus i Casanovafoto ofereixen un excel·lent servei post-venda, que en el cas de la M1, ens dona l'oportunitat de fer l'activitat abans comentada acompanyats per Marcos Lacasa, fotògraf destacat en aquesta modalitat fotogràfica. 

Desprès d'una llarga espera no va ser possible observar cap rapinyaire. Ja se sap, els animals salvatges no sempre són previsibles encara que es prepari molt bé la sessió. Així que vàrem dirigir-nos a un altre "hide" per fotografiar passeriformes. Aquí l'èxit estava més assegurat i, si bé, en 30 minuts, no vaig aconseguir cap imatge digne d'ocells en vol, sí que me'n vaig emportar alguna bona foto. Per començar ja està bé, serà qüestió de seguir perseverant.

 

Una Mallarenga en vol però fora de focus. Serà qüestió de practicar!

Delta Birding Festival 2018

Un cop més en el marc incomparable del Delta de l'Ebre s'ha celebrat el Delta Birding Festival. Professionals i aficionats a l'ornitologia  hi tenen un punt de trobada. Com no, també la fotografia hi és present. En aquesta ocasió no vaig poder gaudir de la visita als estands, però sí d'una breu, però interessant sortida, amb un especialista en el tema, Marcos Lacasa. Com a portaveu d'Olympus  va acompanyar a un  grup d'aficionats per explicar les tècniques adequades per aquest tipus de fotografia.

Us podríeu preguntar si té sentit que després   de 40 anys dedicat a la fotografia, haver rebut i donat formació al respecte, haver  utilitzat càmeres de tota mena i format, haver obtingut premis i reconeixement, haver realitzat unes 40 exposicions i haver desenvolupat en nombroses ocasions treballs professionals, encara cal un aprenentatge. Doncs la resposta és sí. La fotografia és un camp en que cada especialitat requereix de coneixements específics. Ben segur que l'experiència facilita les coses, però ningú neix ensenyat. Sempre és convenient escoltar el que ens ha de dir l'especialista. Quan he fet d'alumne he intentat aportar coses al mestre i quan he fet de mestre sempre he volgut aprendre dels alumnes. Encara que una persona estigui més o menys dotada per una determinada tasca, és imprescindible un aprenentatge de les tècniques adequades. Coneixent-les les podrem usar o abandonar vers la nostra creativitat. Dedicació i constància seran llavors el que ens farà arribar a tindre un  treball consolidat. Així que encara que penseu que domineu la tècnica fotogràfica no abandoneu la vostra  formació. Les noves tecnologies fan que les càmeres cada cop ens donin més opcions de treball. Si adoptem aquests nous coneixements sempre podrem canviar el procediment a seguir si ho creieu oportú. 

En tan sols una estona en Marcos ens va mostrar com treure més partit de les prestacions del equip fotogràfic.

Unes fotos més pausades per començar

Un paradís pel ornitòleg i per aquells que gaudeixen de la foto de natura.

Una nova tècnica millora la captació d'aus en vol.

Encara que no disposem de focals molt llargues també podem captar imatges interessants.

Cada cop més la tecnologia facilita la tasca del fotògraf.

Ja quasi no queda llum per treballar però un flamenc es posa a tir.

Shomei Tomatsu a Barcelona

Podem conèixer l'obra de Shomei Tomatsu visitant l'exposició que la Fundació Mapfre ens mostra a la seva seu de Barcelona fins el 16 de Setembre. Aquest fotògraf japonès ha estat un cronista de la vida al seu país. Crec que ho ha aconseguit gràcies a dues qualitats. Primera la constància, ja que durant molts anys ha persistit en captar imatges del seu entorn. Segona, ser molt polifacètic, ja que té una gran capacitat per abordar temes molt diversos i de forma variada. El fotògraf ens dedica una mirada tant al temps de guerra, com el de post-guerra, als conflictes socials del seu país, a les seves tradicions i a la natura. Pot abordar un tema de forma directa o de manera abstracta, en blanc i negre o en color. Però el més important, és capaç de mantenir un punt de vista molt personal, fugint del reportatge convencional.  Tot plegat fa que tingui un treball amb enquadraments i perspectives poc habituals però consistent.

Com que no vaig poder fer fotos en l'exposició, se m'ha acudit fer una manipulació per il·lustrar el comentari: un joc visual a partir del personatge d'una de les seves fotos "Sang i roses, Akaji Maro, ballarí de Buto, Shinjuku, Tòquio 1969". La duplicitat fa que veiem al model com un hèrcules de dos caps. La fotografia és màgica i pot mostrar o canviar el sentit de les coses. 

Festival d'Arles 2018 - LES RENCONTRES DE LA PHOTOGTAPHIE.

Tot i que vaig visitar el festival d'Arles ja fa quasi un mes, no havia fet cap comentari al respecte. Un any més tenim l'oportunitat de visitar-lo, gaudir d'una veritable concentració de mostres d'art i fer-nos una idea de com està evolucionant en l'actualitat la fotografia d'autor.

Arles és una ciutat a la que, sens dubte, el festival ha donat vida. Cada any  milers de fotògrafs i amants de la fotografia  hi tenen un punt de reunió. En aquesta 49ena edició hi trobem molt més que fotografia, donant  en alguns casos una veritable importància a la instal·lació. Sembla que el plat fort són les més de 40 exposicions a visitar fins el 23 de setembre, però el fotollibre també hi és present. El podem trobar en diversos punts de la ciutat on hi té un merescut reconeixement. Finalment cal comentar  que s'hi fan nombroses activitats entorn a la fotografia. Aquestes són diverses: tallers, projeccions, presentacions editorials,etc.

No faré una anàlisi exhaustiva del festival, sinó que em limitaré a mostrar-ne un recorregut amb imatges d'alguns dels moments que a mi em van cridar l'atenció. La visita va durar tres dies, que crec que és el mínim necessari per poder veure-ho adequadament i conèixer una mica la ciutat.

En podeu trobar més informació a https://www.rencontres-arles.com/en

Les primeres exposicions no m'acaben de fer el pes i busco alguna foto de presentació en els aparadors de la ciutat. Per exemple,"Rédemption" de Laura Henno, que entra dintre de la foto de reportatge però amb imatges anodines, o "The whiteness of the wale" entra dintre la foto conceptual i per entendre-la, cal que t'expliquin bé el concepte, en ella Paul Graham utilitza els formats supergrans per donar importància a l'obra.

A Arles també hi trobem algunes galeries que aprofiten el festival per captar més públic per al seu producte. Així ho fa la Galerie HI HO, on Guy Monnet mostra un reportatge "Cris dans la nuit", unes imatges que si les veiéssim a la mateixa mida que les de Graham segur que trobaríem encara més impactant. Sembla que la mida importa. 

"The hobbysrt - looking for passion" és un muntatge que vaig trobar interessant. Ens ensenya què passa quan els fotògrafs incorporen el seu hobby a la fotografia. Aquí podem veure el "Bodybuilder" de Eckhard Schaar.

Com podria ser en aquesta situació, de vegades, els espectadors ens hi podem veure retratats.

A l'Espace Van Gogh es projecta un documental sobre Robert Frank i també hi ha fotos històriques, algunes inèdites, de Raymon Depardon. Quan passejo pel lloc no puc evitar una influència impressionista.

A "The last testament", Jonas Bendiksen fa un recorregut entre els qui diuen ser el nou Messies.

Sales i més sales que vaig visitant tot i que fa una calor considerable. A moltes exposicions m'agradaria dedicar-hi més temps però la temperatura dels locals fa que la visita sigui més curta. 

Per mi una de les exposicions estrella del festival, "Being human" ens mostra el treball de l'artista americà William Wegman. que re-visita la història de l'art amb agut sentit de l'humor, gran professionalitat i coneixement del medi.

Sempre he trobat curiós i contradictori que hi hagi exposicions  de fotografia en que no deixen fotografiar. Per sort a Arles no és així i aquí hi havia una altra espectadora que buscava el seu punt de vista.

"VR Arles Festival" fa una immersió en les realitats virtuals. El dia que la vaig visitar no hi havia una excessiva afluència de públic però els temps d'espera eren considerables.

Moltes de les exposicions es basen en instal·lacions on la fotografia intervé de forma diversa. Aquesta recrea la mítica foto que el 8 de juny de 1972 va fer Nick Hut a la guerra del Vietnam. 

Vaig arribar a veure gairebé totes les exposicions, però s'ha de reconèixer que es pot fer difícil assimilar tanta informació. Aquesta espectadora es pren un respir entre foto i foto.

"Gaza to America, home away from home" ens acosta a Gaza a través de la vida dels seus exiliats a EEUU.  Ens explica una experiència personal i ens pot fet reflexionar sobre com és la vida dels exiliats, però a nivell fotogràfic podria ser molt millor.

Hi ha treballs que es poden entendre un cop ens han fet el corresponent discurs, però que a nivell d'estètica ens aporten poc.

Olympus va donar carta blanca a Todd Hido per realitzar el seu treball "La lumière sombre". Va ser agradable trobar-se amb unes fotografies on l'autor explora el domini de la llum i el color dels pintors clàssics, i demostra ser capaç de transportar-ho al paper fotogràfic.

Fins i tot al carrer ens persegueix la fotografia.

En l'exposició "Espai Públic" podem veure com és la vida de dos barris mítics de dos ciutats emblemàtiques com són Pigalle i el Barri Chino. Paris i Barcelona queden retratades amb 20 anys de distància per Jane Evelyn Atwood i Joan Colom. 

Una foto que serveix de referència per les moltes exposicions que no anomeno. De les que queden pendents, n'hi ha algunes de molt interessants i d'altres, des del meu punt de vista, més mediocres. Comentar-les totes sobrepassa la finalitat del blog. 

Aprofito entre exposició i exposició per buscar aquells moments curiosos que són dignes de captar amb la càmera.

També hi ha exposicions que volen posar en valor autors novells o menys coneguts. Es busquen els talents del demà.  Aquesta era una més que traspassa fronteres i es converteix en instal·lació amb visió cap el espai.

Quam arribo al Parc des Ateliers, hi trobo una concentració de les millors exposicions del festival. La fundació Luma treballa com a activador artístic, cultural, social i econòmic d'Arles i la seva regió.

Un reportatge de Lyli Gavin en 8 setmanes de filmació de la pel·lícula "À la porte de l’éternité".

Una de les exposicions estrella és la de Gilbert & George.

"The great exhibition, 1971-2016" és la major retrospectiva que s'ha realitzat d'aquests autors. Reuneix totes les seves obres  més representatives.

Segons Gilbert & George, els seus murals són una mirada cap al món actual i del futur.

A Arles  s'hi fan nombroses projeccions, en aquest cas, és tracta del reportatge que va fer Ann Ray en l'any 1996, sobre la persona de Lee McQueen que havia estat  el director de Givenchy, i un dissenyador d'excepció.

Aquestes fotos de Ann Ray ens demostren que si hi ha un bon fotògraf darrere un  reportatge, el resultat final pot ser excel·lent.

La fotografia: composició i llum per crear una imatge!

El "PIXEL FOREST, 2016" de Pipilotti Rist ens transporta a una altra dimensió.

Una altrea de les exposicions ben presentades és "The Train".   Fa un recorregut per  diferents punts de vista  sobre el que va ser un  darrer homenatge al president Robert F. Kennedy.

Un espectador de "The Train" segueix una de les projeccions.

Paul Fusco, Rein Jelle Terpstra i Philipe Parreno utilitzen fotografia amateur per fer la seva instal·lació artística.

Són 841 imatges projectades en 492 segons, ens fan un retrat del món des del punt de vista de Arthur Jafa. 

Es titula "APEX, 2013".

Luma Foundation continua treballant perquè Arles sigui un lloc de referència per a la cultura.

En resum, tot i que hi ha exposicions de variada qualitat Arles, un any més, no ens deixa indiferents.