dissabte, 24 de juny del 2017

Marocco B&W photo

Un viatge sempre suposa una experiència inoblidable. Nous llocs, noves sensacions que els amants de la fotografia intentarem captar amb les nostres càmeres. Avui dia és estrany que el viatger utilitzi la fotografia clàssica o "analògica". Per qüestions pràctiques s'imposa la foto digital. En alguns dels meus darrers viatges, si la logística m'ho ha permès, encara he carregat amb una càmera de mig format per a no oblidar el plaer de treballar amb químic. Concretament al Sud del  Marroc, durant l'octubre del 2014, vaig estar utilitzant pel dia a dia l'equip Nikon (rèflex digital), però en certes ocasions, també vaig fotografiar amb la Hasselblad (film de 120 - 6x6). Crec que la majoria de'ls que hem treballat durant anys amb pel·lícula, ens hem acostumat a una manera de fer pausada. Era indispensable ser metòdic i tenir una certa disciplina en fotografiar. Les limitacions de l'equip determinen la nostra forma de mirar però, no per això, els resultats deixen de ser menys interessants. En treballar amb digital la tecnologia pot facilitar molt les coses però, de vegades, també ens complica la vida. Sovint convé saber imposar aquest ritme de treball més reposat i meditat. Aquí teniu algunes imatges captades amb "analògic" al Marroc.

Sahara, ve del brerber i significa "Desert"

Aquesta Kasbah estava en venda. Ens hi va portar el nostre guia, Mustafà.

Darreres edificacions a les portes del desert.

Kasbah des Caids du Mezguida.

Els gats m'acompanyen  en una visita a la kasbah

Encara que al foraster li costi de veure, la població local té marcades les seves rutes a la zona. És alló de, ¡la tercera palmera a la dreta!


Es fa de nit al campament...

 
.. i la lluna em proporciona un motiu fotogràfic en quedar darrere una palmera.

Caminada matinal per la fina sorra del Sahara que tants cops he vist en pel·lícules i documentals però encara no havia trepitjat.

El sol puja ràpid sobre l'horitzò marcat pel desert..
El vent i la sorra donen lloc a un caràcte únic. Tot i que és un paisatge molt fotografiat,  no dubto en captar el moment per emportar-me un record d'Erg  Chebbi..

Imaginem les zones desèrtiques com llocs amb poca vida, però hi ha punts on aquesta pot ser prou exuberant.
 
És tard, a Tam Nougalt han adequat el poble per fer una filmació (les saques i la gerra), però els tècnics i actors ja han plegat i ho puc aprofitar per fer una foto.
Vegetació de la zona desèrtica prop a l'oasis de Fint.
Passant per la Vall d'Ounila a la vessant sud del Gran Atles.
Les muntanyes de camí a Ouarzazate, una de les localitzacions per la pel·lícula "Babel" protagonitzada per Brad Pitt.

dilluns, 19 de juny del 2017

Paisatges de Catalunya V - Congost de Mont-rebei


El Congost de Mont-rebei està situat al Pallars Jussà - La Noguera, en un espai natural de 600 Ha. que ha estat format pel riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec. El lloc s'ha conservat molt verge i sols un camí de ferradura segueix el congost. A la ruta hi trobem caigudes en vertical de fins 500 m, amb una separació entre parets que, en algun punt, és redueix a uns 20 m.

És a dir, que aquest recorregut no és adequat per aquells que pateixen de vertigen i pels aficionats a fer fotos impossibles que els agrada jugar-se la vida.  Aquest indret, entre altres atractius, ens ofereix paisatges espectaculars que faran el delit dels amants d'aquesta especialitat fotogràfica.

Com que els fotògrafs solem anar més o menys carregats, aconsello accedir-hi des de l'aparcament de la Masieta, que està en un desviament de la carretera que va de Pont de Montanyana a Alsamora. Proper al pàrking hi trobarem un punt d'informació de la zona. Des d'aquí, i a pas tranquil, trigarem 2h. (més altres 2 por tronar) per fer el tram de 4 Km més espectacular del recorregut. Així i tot, crec que convé dedicar tot un dia a explorar bé la zona, cal aprofitar el diversos moments de llum i totes les possibilitats que té aquest indret.











divendres, 16 de juny del 2017

Més enllà de la fotografia - Duane Michals


Fins al 10 de Setembre podem veure a la Fundació Mapfre de Barcelona una retrospectiva d'un destacat representant de l'avantguarda nord-americana, Duane Michals. Un  fotògraf que, jo diria, fa "més que fotografia". Amb les seves imatges ens transporta a una altra dimensió i ens fa còmplices dels seus pensaments, sensacions i sentiments. Utilitza la càmera, més que per mostrar una realitat, per fer-nos partícips de les seves inquietuds. Són particularment remarcables les seves seqüències, on desenvolupa un relat que sovint és complementa a la perfecció amb textos escrits per ell mateix. Quants cops em sentit que una imatge ha de parlar per si sola?, doncs bé el Sr. Michals trenca esquemes. En el seu moment, crea un nou llenguatge i ens ofereix un conjunt, un veritable foto-relat que és pura poesia.
A la sala d'exposicions em van dir que no es podien fer fotos, així que per documentar aquest breu comentari he intentat fer alguna cosa inspirada en el mestre Michals.
Homenatge a Duane Michals

dijous, 15 de juny del 2017

Fotografia i Pintura V - Buscant l'abstracció.


Torno de nou a experimentar fent una mirada cap a moviments pictòrics. En aquesta ocasió el cubisme i el expressionisme abstracte. Es tracta d'oblidar el punt de vista convencional i, treballant les formes de les imatges inicials, crear una nova realitat fragmentada. No he volgut fer cap manipulació amb Photoshop, excepte el fet de muntar el "collage" o "trencaclosques" a partir dels arxius originals format 4/3 (Olympus OMD).
Sempre que assisteixo  a algun esdeveniment procuro portar la càmera per si m'interessa documentar-lo. Havia visitat el Wolrd Press Photo i em disposava a tornar cap a casa. Mentre caminava pel carrer em va semblar veure un tema fotogràfic atractiu. El sol projectava les ombres dels vianants al terra de la Plaça de Castella. S'ha de dir que quan sóc un turista més, o en llocs solitaris i discrets, de seguida em trobo còmode fent fotos però, en llocs on hi ha multituds i la gent no espera ser fotografiada, em costa més treure la càmera. Ja decidit vaig començar a captar imatges amb la intenció de fer una posterior composició. Pensava combinar-les simplement com imatges separades en un panell, però finalment vaig pensar que seria curiós anar una mica més enllà i  buscar una composició que m'acostés als moviments artístics abans esmentats.
Ah! Primer em miraven com un "bitxo raro", però després d'uns minuts fent fotos amunt i avall de la plaça, mirant les ombres i observant els moviments de la gent que passava, van començar a sortir altres imitadors i ja no em vaig sentir tan sol ni tan estrany.
Pensant amb Picasso amb vaig divertir una estona fent una composició
"Dona plorant" de Picasso, una obra genial.

divendres, 9 de juny del 2017

Entre rocs a Sardenya

Més fotografia clàssica en blanc i negre. Aquest cop ens traslladem a l'illa de Sardenya, on hi trobem uns paisatges d'allò més suggerents. Segur que aquestes formacions rocoses, que vaig fotografiar, han inspirat més d'una història o conte amb personatges fantàstics. Fins i tot, és molt possible, que siguin origen d'antigues supersticions.
En la majoria d'ocasions em trobava  al lloc, però amb una llum inadequada. Per exemple, la llum del migdia no és la més adhient per a la fotografia que m'agrada fer, però,  de vegades, no ens queda altre remei que buscar la inspiració amb els recursos que tenim en cada moment. 
No sempre ens cal el Photoshop per trobar imatges curioses. Aquest treball fotogràfic està fet amb la Hasselblad 501CM, objectiu de 55 i 80mm, i pel·licula TMAX100 i TMAX400.

Aquesta roca amb les ombres que s'hi projectaven em va fer pesar en "El Crit" de Edvart Munch.
La nit afageix un toc de misteri en aquesta cova que ens transporta al "principi dels temps".
Un altre ésser de pedra observa un núvol.
 
Un nas i un somriure? ...és un sàtir? ...també em vaig plantejar buscar un altre personatge reenquadrant i girant la foto en vertical.
Un temps llarg d'exposició afageix caràcter a la imatge.
Aquí hi vaig veure un monjo meditant.
Una au petrificada mira el cel anyorant el vol.

dilluns, 5 de juny del 2017

Paisatges de Catalunya IV - Estany d'Ivars i Vilasana


Al Pla d'Urgell hi tribem un espai natural situat entre el poble d' Ivars i el de Vila-sana. Es tracta d'un estany de 156 Ha. producte de l'acumulació d'aigües provinents del Canal d'Urgell que va ser construït el 1861. Si bé en el 1951 va desaparèixer degut a projectes de sanejament, en la dècada del 90 es va començar amb la seva recuperació. Avui dia consisteix un marc esplèndid per estar a prop de la Natura i gaudir de la nostra afició fotogràfica.
En la meva darrera visita, ara farà un parell de setmanes, vaig fer la caminada acompanyat per l'OMD-M5 MarkII, el Zuiko Pro 40-150 2,8 i el multiplicador Zuiko MC14. Per fer fotografia de fauna i, en concret, d'ocells seria interessant treballar amb focals més llargues i des de un "hide", en lloc de fer-ho passejant pels camins que voregen l'estany. Però així i tot amb aquest equipament i paciència ja podem aconseguir bons resultats.
Hi ara, una comparativa!. En una anterior visita l'any 2013 anava equipat amb la Hasselblad 501CM, els Zeiss de 55 f4 i 80 f2,8 mm. En funció del material que portava estava condicionat a una altre manera de mirar. Ni millor ni pitjor!, cada fotògraf o un mateix, depenent del moment, pot trobar diverses formes d'afrontar un tema. En aquest cas va ser amb Blanc i Negre.






 






diumenge, 4 de juny del 2017

Espai 30 Barcelona

A Barcelona hi podem veure habitualment obra fotogràfica d'autors de renom, alguns fins i tot ja consagrats en l'història de la fotografia. Ara mateix ja podem visitar a la fundació Mapfre una exposició de Duane Michals, que espero comentar aviat en aquest blog. I és que, un bon consell per educar la vista com a fotògraf és revisar l'obra d'altres autors. Cal analitzar com és la seva "mirada" i veure com treballen l'espai i el temps.
També  trobem  a la nostra ciutat altres espais expositius, com centres culturals i petites galeries, que ens  presenten altres autors menys coneguts. Aquest és el cas d'ESPAI 30 (Centre Cultural de la Sagrera - C/ Hondures 30 Barcelona) on, fins a finals del Juny, hi podeu veure "Espais confrontats", un resum de treballs fotogràfics realitzats per sis fotògrafs de Sant Cugat del Vallès, un dels quals sóc jo. Espero que us agradi.
La meva personal imatge de presentació


Vista general de la sala.

Una altra forma de veure aquest espai.