dijous, 3 d’agost de 2017

La selfie o autofoto


Des dels principis de la fotografia s'han fet autoretrats. Sembla que la primera selfie coneguda és atribuida a Robert Cornelius fotògraf nordamericà que es va fer un daguerreotip l'any 1839.  Però ha estat en els darrers anys, amb l'aparició de la tecnologia digital i la proliferació de mecanismes que ho faciliten, que la "selfie" s'ha convertit en un acte constant i quotidià per a molts. Sobretot en el temps d'oci s'incrementa aquest acte fotogràfic que, en general, està destinat a ser compartit en les xarxes socials.
Encara que podem pensar que la finalitat de la selfie pot ser compartir un instant amb altres persones, crec fermament, que en moltes ocasions es dóna un cert narcisisme. També una profusió de selfies per part d'una persona pot suposar una baixa autoestima, que cal millorar buscant l'aprovació en aquestes imatges per part dels altres. En un món on el que cal són bones dosis de solidaritat i cooperació, sembla que la "vanitas" triomfa.
Particularment no m'agrada gaire ser fotografiat i quan incloc la meva persona en una imatge procuro ser més o menys irreconeixible. Segurament això denota també alguna peculiaritat de la meva personalitat.
Ha estat tot revisant fotos d'un viatge a Roma que he cregut oportú comentar el fenomen "selfie".  Com podreu veure algunes de les fotos són sense retocar (sols revelat amb ACR i Nik sofware) i unes altres estan manipulades amb Photoshop (no acostumo a fer-ho, però de tant en tant convé practicar una miqueta). A veure si sabeu quines són!.