dijous, 28 de febrer de 2019

La nostra col·lecció fotogràfica


Segur que tots coneixem gent que té afició a col·leccionar objectes. Sembla ser que això és beneficiós des d'un punt de vista psicològic, ja que permet desenvolupar habilitats i actituds positives a l'individu.
Quan amb el temps anem obtenint una col·lecció de fotografies ens veiem abocats a fer-ne una classificació. Però aquesta tasca no sempre és fàcil i cal ordre, paciència, constància i memòria.  L'ús dels  PC ens facilita la feina d'agrupar objectes en determinades categories i podem disposar de programes especialitzats que ens ajuden en aquesta labor inacabable. Escollir bons criteris a l'hora de triar el sistema d'arxiu és essencial. Vaja! que és important saber on i com tenim les nostres fotos!
El que passa és que sovint es valora la quantitat por sobre de la qualitat. De vegades sento parlar a fotògrafs que semblen entrar en competició  quant al nombre de fotos acumulades, com si això els donés més i millor "professionalitat".  Guardar moltes imatges de forma obsessiva i compulsiva per a mi no porta enlloc.  Aquest "Síndrome de Diògenes" fotogràfic tindríem que mirar d'evitar-lo.  Està bé potenciar les virtuts abans esmentades, però una excessiva necessitat de control, perfeccionisme i ordre no pot prevaldre per sobre del gaudir d'altres aspectes de la fotografia i de la vida. Cal ser selectiu i buscar que cada imatge que captem sigui fruit d'una reflexió i una emoció. Com que en aquest aspecte crec que la fotografia clàssica o "analògica" ens ofereix un punt a favor, he seleccionat  unes quantes imatges que he fet amb pel·lícula de format mig sobre un tema determinat. He observat que tinc tendència a col·leccionar arbres des de diversos punts de vista.





















dissabte, 23 de febrer de 2019

The nearby nature / La natura propera II

Acostumem a entendre la fotografia de fauna salvatge con a quelcom difícil que sols està a l'abast de professionals dotats d'equipament sofisticat. En part és cert i en part no, ja que amb enginy i paciència podem obtindre imatges més que dignes.
Per exemple vaig arribar a captar una sèrie de fotografies d'una mallarenga emplomallada  (Parus cristatus) des del mateix seient des d'on us estic escrivint aquesta entrada al blog. Si teniu balcó o una finestra que ofereixi prou seguretat (important!), una simple instal·lació amb un tronc i algun "atractiu" (en aquest cas uns cacauets), podrem atraure espècies salvatges com aquest pàrid que, tot i no ser molt gregari, em va oferir una bona sessió de retrat. Utilitzar una òptica com és el Zuiko 40-150 PRO 2,8 va ser suficient per obtindre primers plans.
Us mostro a continuació algunes de les fotografies de la sèrie:









dilluns, 18 de febrer de 2019

The nearby nature / La natura propera I

Crec que sovint tenim la sensació que, per gaudir de la natura i en especial de la fauna salvatge, cal marxar molt lluny de la ciutat. Però prop de les grans urbs o fins i tot en elles podem trobar fauna i flora digna d'admirar i estudiar. 
Un matí, una estona lliure i un passeig per "El Remolar", un espai natural protegit proper a Barcelona, va ser suficient per poder observar diverses espècies d'ocells.
Vaig utilitzar la "petita" Olympus OMD-M1 mark II i el zuiko 40-150 2,8 pro (equivalent a un 80-300 full frame), en ocasions amb el multiplicador 1,4x, una combinació versàtil però que, per a petits ocells o quan queda l'escena a certa distància, pot resultar insuficient. Així i tot gràcies a l'alta qualitat de la imatge i als 20,5 mp d'aquest sensor micro 4/3 podem obtenir, re-enquadrant, fotos més que satisfactòries per a molts usos.










dimecres, 13 de febrer de 2019

Xina: arquitectura i paisatge (architecture and landscape)


L'arquitectura ha estat, des dels inicis de la fotografia, un dels motius recurrents a l'hora de captar imatges. Primer va ser a causa de la lentitud de les emulsions fotogràfiques que feien necessàries llargues exposicions. Els hieràtics edificis eren els models adequats per als fotògrafs de finals del S. XIX i començaments del XX. Després. l'interès s'ha mantingut perquè l'arquitectura, tot i que busca la funcionalitat, reuneix uns cànons estètics que indiscutiblement són atractius a la nostra mirada. Amb els anys s'ha consolidat com una eina per documentar l'evolució social, artística i tecnològica de l'era moderna.
Els elements arquitectònics, ja siguin en entorns urbans o rurals, formen part essencial de la cultura d'un país. Quan viatgem podem documentar l'indret visitat utilitzant els principals gèneres de la fotografia, com són: el paisatge, el bodegó i el retrat. Els fets, situacions, persones i ambients que ens acompanyen durant tot el nostre trajecte entraran a formar part de la història que volem explicar amb imatges. L'arquitectura i el paisatge urbà seran elements indispensables per aconseguir una descripció complerta de cada ciutat visitada.
En un recorregut realitzat per la Xina a l'octubre del 2015, van ser per a mi la novetat i l'exotisme motius afegits per gaudir treballant aquesta temàtica.