diumenge, 18 d’agost del 2019

Aquí hi han bones fotos?

Fa uns dies, fugint de la calor vaig fer una breu escapada al Pirineu. Una visita, que per cert recomano, és el poble de Baguergue, el més alt de la Vall d'Aran i considerat en determinats rànquings "uno de los pueblos más bonitos de España". Mentre passejava pel seu nucli urbà vaig sentir que algú feia el següent comentari: "Venid, venid, que aquí hay fotos buenas!". Això em va fer reflexionar i fer-me preguntes. ¿Les fotos ja existeixen prèviament i el que cal és tan sols trobar-les? o bé, ¿La foto és una nova realitat que parteix de la mirada i de la ment del fotògraf?
Amb el comentari d'aquesta persona podríem entendre que allà teníem vàries "postals" ja preparades i que tan sols cal fer el "clic". Sembla que l'ajuntament del poble, que regula amb normatives i permisos la seva organització urbanística, hi té molt a veure amb el nostre èxit fotogràfic. També els veïns que posen flors i altres ornaments, amb més o menys encert, ens preparen "la foto". Fins i tot els pardals que voletegen per la plaça, o aquell gat mandrós que s'estira a l'empit d'una finestra, o la senyora del barret original que camina en contrallum, estan fent la fotografia.
¿Podem arribar a creure que és l'atzar qui col·loca la foto davant nostre? En aquell moment vaig arribar a considerar que potser sí que hi ha instants en que els elements es conjuguen esperant que el fotògraf les vegi. De fet, moltes vegades que he estat en algun indret, he tingut la sensació  que quelcom  podia ser d'interès i s'escapava de la meva percepció. Tots els objectes, la gent i el paisatge que estan al voltant nostre, queden definits per la llum que els dona caràcter. El bon fotògraf serà aquell que en sap aïllar la seva essència i captar-ne l'ànima. 
Podem crear una fotografia aportant nosaltres llum i objectes, o bé interpretar escenes ja compostes en el nostre entorn. Potser les fotos estan però, sigui com sigui, la nostra creativitat és indispensable.
I és que no cal visitar determinat poble bonic o una vila florida per fer "bones fotos que estan allà". Podem trobar imatges que emocionen en llocs que poden semblar anodins, però els hem de saber mirar, con deia Cartier Bresson, amb l'ull, la ment i el cor. És a dir, "la foto" no està ja feta i a punt perquè aquell que passa la capti amb la seva càmera, sinó que,  té part o molt de nosaltres mateixos.  ¿No us ha passat que al observar una imatge i valorar-la heu pensat que tècnicament està bé però no us emociona? Doncs bé, és degut a que falta aquesta comunicació essencial entre fotògraf i observador. 
Sovint, lluny de llocs on "m'han preparat la foto", he aconseguit trobar el que, al menys per a mi (potser no per altres), eren "emocions visuals", i és que les bones fotos no estan aquí o allà, sinó que estan a tot arreu, especialment a la nostra imaginació.





























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada