dilluns, 11 de novembre del 2019

No sols de fotografia viu el fotògraf!



L'estiu acostuma a ser un parèntesi  pel que fa a l'oferta cultural a la ciutat, però, després de les vacances, torna amb força a la tardor. I com que podem dir: "No sols de fotos viu el fotògraf", cal repassar aquelles exposicions a la ciutat de Barcelona interessants  per la nostra cultura visual.
El vídeo és protagonista a la Pedrera, on Bill Viola (NY 1951), amb l'exposició "Miralls de l'infinit" no ens deixa indiferents. Aquest gran artista pioner del videoart, ens dona què pensar amb les seves profundes imatges en moviment. El temps agafa una alta dimensió per endinsar-nos en un món interior.
A la Fundació Mapfre podem veure "Tocar el color. La renovació del pastel", on revisararem la tècnica en si i la seva història.
Encara no he pogut anar a visitar l'experiència immersiva en l'art de Monet al Centre d'Arts Digitals, però promet ser molt interessant.
A CaixaFòrum, cinema i fotografia ens passegen pel gran escenari que representen les metròpolis."Càmera i ciutat".
També de música viu el fotògraf i en pot treure inspiració en el mateix lloc que l'anterior amb l'exposició: "Òpera, passió, poder i política"
També podem visitar diverses mostres fotogràfiques en galeries com Validfoto, Fotonostrum i Fotocolectania, o bé en espais culturals i centres cívics, com Espai 30 a la Sagrera o l'espai Golferichs. N'hi ha moltes més que podem consultar fàcilment a internet. Algunes són excel·lents i dignes de veure, totes val la pena visitar-les.
Prepareu agendes! Feu cultura!
Una imatges de l'exposició de La Pedrera ens serveixen de mostra:







dissabte, 9 de novembre del 2019

Berlin wall/ / 30 anys


Avui és el 30 aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Malauradament, sempre es continuen creant nous murs, ja siguin físics o psicològics, contra les llibertats. Encara en ple segle XXI, la falta de voluntat, empatia i diàleg, acostumen a ser els principals motius per crear diferències insalvables entre opinions diverses. Qui ostenta el poder i no és capaç de resoldre els conflictes per vies pacífiques i de diàleg, no mereix  governar. Per sort, hi haurà qui està disposat a enderrocar aquests murs. Allà on no arriben els dirigents polítics hi ha d'arribar la força i perseverança del poble.
En una estada a Berlín l'any 2015, vaig anar a visitar un tram de mur que encara està dempeus, un graffiti amb una salutació faxista, un rastre lluminós d'una bicicleta que passava, un edifici nou que pot representar el resorgir de la ciutat i un personatge misteriós al fons, donen, segons el meu parer, a la imatge elements amb força per fer-la atractiva.
Complemento aquesta explicació amb fotografies de fragments d'altres graffitis que hi havia al mur en aquelles dates.









dijous, 7 de novembre del 2019

Un exercici fotogràfic: el temps, un lloc, una idea i un panell


Quan fotografiem solem pensar el resultat final com una sola imatge però també és interessant considerar comunicar una idea a partir de la captació de diverses fotografies. Aquests instants els podrem mostrar en forma d'imatges múltiples sobreposades, com ja s'ha comentat anteriorment al blog (03/05/18), o bé en forma de díptic, tríptic o panell.
Quan em trobava sobre un pont que tenia vistes al Parc Gorki de Moscou, vaig observar que a sota hi quedava una pista on hi transitaven ciclistes, patinadors, skaters i vianants a peu. 
Una manera d'explicar aquest moment i la sensació de la variada multitud de gent que hi transitava, era escollir un sol punt de vista, un punt concret, i crear un panell que recopilés diversos instants de l'activitat que transcorria al seu voltant. La idea era buscar unes referències, com podien ser les línies pintades sobre l'asfalt, i prémer el disparador cada cop que hi passaven individus que em cridaven l'atenció. La marca blanca central al mig de l'enquadrament busca ser una referència visual que ajuda a crear unitat entre les imatges diverses.
Aquest és un primer resultat de l'exercici però se m'acudeixen altres possibilitats: escalar les imatges i crear noves realitats, podrien ser unes vies úniques en panoràmica vertical, o un tríptic mostrant diferents tipus de locomoció, o un  panell amb la foto central sense ningú i les dels voltant amb els transeünts,...la imaginació que no falti.