dijous, 26 de març del 2020

Focus stacking


En fotografia solem trobar actualment nombroses denominacions de procediments que anomenats en anglès queden molt professionals. Aquests mots ens poden fer pensar en tècniques complicades, però, en realitat, tot és qüestió de posar-se a treballar i veure que la cosa no és tan complexa.
Aquest és el cas del "Focus stacking" (apilament d'enfocament), tècnica destinada a obtindre una major profunditat de camp en les nostres imatges, o dit d'una altra manera, una forma d'aconseguir enfocament en més plans de la imatge. Això ho podem aplicar a tot tipus de fotografia, des d'un paisatge a un retrat, però és especialment útil quan treballem "macro". Podem aprofitar els dies que toca estar confinats per practicar-la.
El "focus stacking" ens serveix per fotografiar objectes estàtics i funciona a base d'unir diverses imatges buscant els punts o plans enfocats de cadascuna d'elles. Hem d'utilitzar trípode i evitar el moviment del subjecte a fotografiar.
Fins ara el més corrent era, per obtindre aquest efecte, realitzar diverses fotos amb diferents punts d'enfoc, i fer l'apilament mitjançant "software" en el nostre ordinador. Es pot fer amb "Photoshop". Per no allargar-me, us poso un parell d'enllaços: 
Però si volem unes excel·lents resultats tenim també les següents opcions: "Helicon focus" i/o "Zerene stacker".
Cada cop més, trobem càmeres al mercat que ofereixen aquesta opció de "bracketing". Per obtindre profunditat de camp, el primer que pensem és en diafragmar, però el fet de poder treballar amb obertures i apilar imatges més grans té els seus avantatges. El més evident és poder aprofitar millor la llum disponible (en macro acostuma a ser poca) i utilitzar velocitats més curtes.
He provat amb l'objectiu Zuiko 60mm 1:2,8 Macro ED MSC i una Olympus OMD E-M1II. Partint de diferents punts d'enfocament inicial podeu veure que fa el "firmware" de la càmera.


Es pot practicar còmodement a casa, experimentant amb canvis d'il·luminació. Jo ho he fet amb alguna planta que tenia a l'abast.




Així i tot he de reconèixer que, jo personalment, trobo cert encant amb combinar zones desenfocades amb altres que no ho estan.


Després de tants mots adoptats de l'anglès, cal acomiadar-se adequadament..."That's all Folks"

dimarts, 24 de març del 2020

Des de la finestra


Mentre dura el confinament, és una sort poder gaudir, de la vista d'algun jardí. Tan se val que sigui propi o del veïnat, la qüestió és que la presència de vegetació sempre sol ser agradable als nostres sentits. Si som observadors, amb paciència i perseverança, igual podem captar imatges interessants des d'alguna de les finestres de casa nostra.
Quan vaig decidir adquirir el Zuiko 300 F4 Pro pensava que potser em  suposaria una despesa excessiva per l'ús que li podria arribar a donar, però, de tant en tant, sempre trobo alguna ocasió per utilitzar aquesta òptica.
En aquests complicats dies que estem vivint no he deixat de banda la vessant de la fotografia ornitològica. L'esclat de la primavera es manifesta amb esplendor, i els brots tendres atrauen a diverses espècies d'ocells. En un matí d'observació, he pogut captar-ne alguns amb la meva càmera a l'arbrat que queda a uns pocs metres de distància. Les dues primeres fotos són de fa poc però també fetes des de la finestra que dona a un balco on havia col·locat un parell de troncs i una mica de menjar.  
La natura sempre mereix la nostra admiració!

Pitroig

Mallarenga emplomallada

Mallarenga carbonera

Garsa

Mallarenga blava

Pardal

Tallarol vulgar

Tallarol de casquet


divendres, 13 de març del 2020

Coronavirus: Home sweet home

Ja fa temps que volia fer una reflexió sobre la pràctica de la fotografia sense sortir de la pròpia llar. Les adverses circumstàncies que estem vivint aquests dies fan, encara més, considerar aquesta possibilitat. Són moments en que cal no perdre la serenor i actuar guiat pel que ens aconsellen els experts. I si quedar-nos a casa és una mesura necessària per apaivagar els efectes de la pandèmia, cal complir-la sense excusa.
Quan no podem sortir de la nostra llar pel motiu que sigui i si la salut ens ho permet, la fotografia pot ser simplement un motiu de distracció o una interessant ocupació. Podem aprendre noves tècniques, revisar el funcionament i possibilitats del nostre equip o fer lluir la nostra creativitat. Practicar el retrat, el bodegó, la foto conceptual, el macro, el photoshop, etc. en aquestes ocasions segur que ens proporcionarà indubtables satisfaccions.

El bodegó és una activitat tranquil·la que estimula la imaginació.

Simples exercicis ens poden ajudar a comprendre com funciona el nostre equip, la composició, la teoria del color i molts més conceptes fotogràfics. 

Practicar amb Photoshop o altres programes d'edició, ja sigui amb fotos del nostre arxiu o d'altres que puguem trobar lliures de drets, també ens pot donar imatges sorprenents.

La foto experimental ens pot obrir nous camins i visions molt particulars.

Si tenim la sort de disposar d'una terrassa o jardí, la natura ens pot proporcionar fotos sensacionals.

El retrat de amics o familiars sempre ens permet obtindre un record pel dia de demà.

Fins i tot, si tenim l'òptica adequada podem captar imatges salvant distàncies llargues.


dijous, 5 de març del 2020

Els carrers seran sempre nostres!

Quan vaig a veure una exposició acostumo ha agafar la càmera que sigui portable per documentar la visita, però, entrant a la seu de Fundació Mapfre a Barcelona, em van advertir que no està permès fer fotos a les exposicions. L'actual  correspon a una revisió del treball fotogràfic de Carlos Pérez Siquier, que ens mostra una mirada, espontània i trencadora amb els cànons estètics que imperaven a Espanya en aquells moments. Primer treballant amb blanc i negre i després en color, sempre sense abandonar aquesta particular visió que aportava frescor i originalitat al panorama fotogràfic.
També hi podem veure treballs més actuals, com paisatges i ambients, que no deixen de ser un retrat interior del propi autor. Una visita totalment recomanable!
Com que portava la càmera i em desplaçava amb moto per Barcelona, vaig aprofitar l'ocasió per captar algunes imatges de la ciutat. Alguna "street photo",  d'altres per fer una composició amb ombres dels vianants projectades a una vorera de l'Eixample, i finalment vàries de l'escultura "El Lucero herido" de Rebecca Horn a la Barceloneta. 
La fotografia és una activitat que ens pot donar moltes satisfaccions, però cal estar atent, buscar i no deixar escapar el moment. En molts indrets podem trobar imatges interessants! Aquí també podem utilitzar l'expressió: Els carrers seran sempre nostres!













diumenge, 1 de març del 2020

El punt de vista personal: "La casita y el arbolito"


Que serveixi d'encapçalament aquesta foto d'un oli del genial Van Gogh, titulat "Paisatge amb casa i llaurador". Va ser pintat a l'octubre de 1889 i pertany a la col·lecció d'Otto Krebs's.
Recordo que en una de les meves primeres exposicions, rondaria cap a l'any 1995, quan un dels visitants a la sala, fent crítica d'una de les imatges exposades, deia: "Vaya!, es la típica foto de la casita y el arbolito". No vaig intervenir en el comentari despectiu, primer perquè crec que totes les opinions i gustos són respectables, i segon, perquè em va semblar que el que volia aquest "entès" era buscar una certa notorietat davant dels seus companys que feien el paper de "poc il·lustrats en fotografia". I comento això per reivindicar que encara que ens diguin que "està tot fet", no hem de perdre les ganes de treballar motius tan clàssics com el paisatge de "la casita y el arbolito".
He revisat els meus arxius de foto "analògica" en blanc i negre per retrobar algunes imatges que fan referència al tema. Estic segur que, en el futur, no deixaré de fixar-me i admirar aquests tipus de paisatge i de registrar-los amb la meva càmera.
Com sempre, convido als aficionats a la fotografia com jo, a no deixar-se arrossegar per modes o convencionalismes. Cal deixar que les imatges flueixin del nostre interior.