És sabut que quan la fotografia es va
consolidar en el món de les belles arts, nombrosos pintors la utilitzaven com a
referència per als seus treballs. Artistes com Courbet, Manet, Degas, Cézanne,i
Gauguin van utilitzar en ocasions la fotografia. Trobem exemples en diferents
gèneres, especialment en retrat i paisatge,
|
Retrat que va fer Nadar a Charles Baudelaire (1859) i gravat (aiguafort) de Manet (1865) |
|
Fotografia d'Adolphe Braun, "Le Château de Chillon" (1867) i oli del mateix castell pintat per Courbet (1874) |
|
Hill i Adamson, retrat en Calotip de William Etty (1844) i oli sobre tela (autoretrat) del mateix pintor. |
Fa poc vaig tenir una experiència que em va permetre que això fos a l'inrevés, és a dir, que la pintura fos referent d'una fotografia. Aquest passat mes de gener vaig visitar la genial "Peggy Guggenheim Collection" a Venècia. En el
museu s'exposa el quadre de René
Magritte, "La Voix des airs".
M'agrada la seva visió surrealista. Aconsegueix, amb la juxtaposició d'objectes
quotidians, paisatges i personatges, crear noves realitats, i dóna, a aquests objectes,
nou significat en una nova dimensió. En veure la pintura vaig recordar uns
elements de plàstic que havia vist abandonats en un magatzem. Vaig prendre nota
per fer-ne la meva interpretació de l'obra i fa poc en vaig tenir oportunitat
amb els meravellosos paisatges de la Vall d'en Bas (Olot).
Aquest és el quadre...
|
"La Voix des airs", oli sobre tela de René Magritte (1931) |
A continuació les meves interpretacions...
|
Olot 2016, primera visió fotogràfica |
|
Olot 2016, segona visió fotogràfica |
Els fotògrafs tenim molt que aprendre de la pintura. Cal mirar-la amb atenció i buscant l'inspiració!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada