Si bé dubtem sovint de la paraula, solem
creure que la nostra vista no ens menteix. Tot i sabent que cada cop més es
generalitzen els processos de manipulació digital, sempre veiem la fotografia
com una connexió amb la realitat que ens envolta i no podem evitar veure-hi una
connotació de "veritat".
En una visita a Eivissa vaig fer aquesta foto
amb una Hasselblad 501 i pel·lícula de 12 Fuji Acros 100...
 |
| Eivissa 03-2015 |
Crec que quan la mirem no podem evitar
veure-la com una seqüència d'una onada. En realitat vaig captar set instants separats per
lapsus de temps més o menys llargs (generalment entre 5-10 minuts), en els que
hi havia condicions canviants de llum, i en els que cada onada
trencava de forma diversa. En aproximadament una hora tenia la feina feta. Finalment vaig escollir 4 negatius per muntar la foto. La meva intenció era crear una "nova realitat" que fes
veure a l'espectador una onada trencant contra la costa.
La fotografia sempre ha jugat amb allò que és
document portador de la veritat. Però hem de tenir present que tota
fotografia "funciona com evidència". Així ho entenen els
fotoperiodistes, que ens volen mostrar la realitat, encara que sigui tal com ells la veuen. Els publicistes, la idealitzen i ens la presenten tal com volen que la veiem. Hi ha fotògrafs que utilitzen la manipulació amb finalitats estètiques. I finalment també trobem altres persones que ho fan interessades en enganyar-nos descaradament...
 |
| Un exemple típic de manipulació política: La foto de Voroshilov, Molotov i Stalin on s'elimina a Yezhov, comisari rebutjat pel règim i fusilat el 1940 |
 |
| "Els darrers instants" -1858, H.P. Robinson fa una reinterpretació pictorialista d'una sèrie d'imatges que captava per separat (cinc negatius en aquest cas) |
 |
| La coneguda foto de Robert Capa a la guerra civil espanyola (1936), objecte de polèmica per la seva sospitada manipulació. |
Finalment dos exemples de referència, primer
us aconsello visitar la pàgina del
Santcugatenc Pere Formiguera on ens mostra el seu fantàstic treball realitzat
juntament amb Joan Fontcuberta on creen una nova realitat i juguen amb la credibilitat
de la imatge fotogràfica (sense photoshop!). http://www.pereformiguera.com/fotografo/obra/fauna.html
I segon, podeu revisar els sensacionals
reportatges de Sebastiao Salgado (realitzats tan amb analògic com en digital) on es demostra que el que val i comunica és
l'ull del fotògraf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada