Fa poc en una conferència escoltava les paraules d'un experimentat
foto-reporter en que afirmava que s'entenia el pas de la fotografia clàssica a
la digital, però que seria difícil viure una experiència a la inversa. Tot i que
la foto química, des del meu punt de vista, té uns valors notables i molt
interessants per educar-se com a fotògraf,
cal reconèixer que el conferenciant tenia raó.
Crec que avui dia ja són molts els
que no saben viure sense l'autofucus. Si
no recordo malament seria a finals dels 70 que en una coneguda botiga de
Barcelona, especialitzada en fotografia, em donaven la primícia que havia
sortit una càmera que enfocava sola. Tot escèptic vaig anar a provar-la, i
quina va ser la meva decepció! No tenia altre remei que respondre al venedor
que, jo manualment enfocava més ràpid. Finalment, alguns anys més tard i desprès
que haguessin sortit diversos models de diferents marques, vaig acabar
utilitzant l'autofocus amb algun equipament. Ara, l'enfoc manual sols l'utilitzo
en situacions determinades.
Qui renegarà de les grans possibilitats de control que ens ofereixen els diferents
modes de fotometria o de balanç de blancs? I que dir de l'avantatge que suposa
poder escollir l'ISO en cada moment. Abans disparava el 90% de les meves fotos
amb trípode, ara he rebaixat el percentatge gràcies als eficients
estabilitzadors que porten càmeres i objectius. Mai m'havien agradat els visors
electrònics però ara, tot i que veig moltes qualitats en els òptics, no dubto
en gaudir també d'un bon visor electrònic, ja que m'ofereix més informació i la
possibilitat de control visual directe de la imatge.
Hi ha gent que li sembla que per fer fotografia "seriosa" s'ha de
treballar amb mode "Manual". Jo sempre els dic que no saben el que es
perden ja que els automatismes, en moltes ocasions, van molt bé. El que realment importa és
conèixer el nostre equip i utilitzar tot alló que ens és útil i còmode.
Finalment, cal considerar el gran avantatge de poder veure el que hem captat
en el darrer instant de forma immediata. Això ha revolucionat la fotografia.
Es fan moltes més fotos i, molts cops de menor qualitat. Tenim el risc de caure en
el parany de treballar amb sistema "prova-error" i, segurament,
moltes imatges perduraran menys temps.
Però, si ho sabem aprofitar,
aconseguirem molta més llibertat per poder composar i més espontaneïtat
i expressivitat en les nostres imatges. Crec que, en general, gràcies a la
tecnologia s'ha popularitzat i millorat la fotografia.
Fa poc acabava de recollir una càmera del servei tècnic per una revisió. Me
la tornaven amb la configuració de fàbrica. Pujo al tren per tornar cap a casa,
però intueixo una escena que pot ser interessant. Disposo sols d'un moment per
comprovar alguns valors de dispar, ja que el maquinista avisa que marxem. Només
vaig poder fer tres fotos amb jpeg i amb una situació difícil... però la
tecnologia, i també alguna experiència fa que obtingui resultats aprofitables.
Al menys han donat la idea per aquesta entrada al blog!.
Aquí teniu la que he triat. Espero que us faci somriure.
Olympus OMD em5 Mark II i Zuiko 12-40 208 PRO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada