Fins al 10 de Setembre podem veure a la
Fundació Mapfre de Barcelona una retrospectiva d'un destacat representant de
l'avantguarda nord-americana, Duane Michals. Un
fotògraf que, jo diria, fa "més que fotografia". Amb les seves
imatges ens transporta a una altra dimensió i ens fa còmplices dels seus
pensaments, sensacions i sentiments. Utilitza la càmera, més que per mostrar una
realitat, per fer-nos partícips de les seves inquietuds. Són particularment
remarcables les seves seqüències, on desenvolupa un relat que sovint és
complementa a la perfecció amb textos escrits per ell mateix. Quants cops em
sentit que una imatge ha de parlar per si sola?, doncs bé el Sr. Michals trenca
esquemes. En el seu moment, crea un nou llenguatge i ens ofereix un conjunt, un veritable foto-relat que
és pura poesia.
A la sala d'exposicions em van dir que no es
podien fer fotos, així que per documentar aquest breu comentari he intentat fer
alguna cosa inspirada en el mestre Michals.
 |
| Homenatge a Duane Michals |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada