divendres, 30 de març del 2018

Prova M.Ziuko Digital ED 300mm f4 PRO


Qui segueix aquest blog ja sap que ve a ser com un diari personal on intento compartir la meva relació amb la fotografia. No té altra pretensió que ser una porta oberta a les meves experiències en aquest camp. Hi trobem des de breus comentaris d'exposicions i activitats relacionades amb la foto, fins a referències a llocs visitats que crec interessants a nivell fotogràfic. També vaig fent algunes consideracions tècniques. Quan tinc l'oportunitat de provar nou material, m'agrada donar la meva opinió personal. No es tracta de fer una prova exhaustiva, per això ja hi ha  webs especialitzades i amb els recursos adequats. És tracta d'explicar simplement quines sensacions he tingut com usuari. Així ho faré amb la darrera òptica amb la que he tingut el plaer de treballar: el Zuiko 300Pro f4.
El primer que cal tindre en compte, en tractar-se d'un objectiu micro 4/3, és que la seva focal  equival a un 600 f4 de format complert. Jo també sóc usuari d'una Nikon "full frame" i crec que aquest format té indubtables virtuts, però estic convençut que per a la majoria d'activitats fotogràfiques, el micro 4/3 és el format ideal. La mida i pes de l'equip, junt amb les seves prestacions, fa que sigui el meu preferit en foto de viatges, street photo, i macro. El "full frame" ha quedat relegat a treballs molt concrets.
Quan jo era estudiant de Biologia a la U.B. i llògicament la meva afició derivava cap a la foto de natura, recordo que em vaig plantejar adquirir un tele potent per poder captar fauna, però el preu d'aquest material fotogràfic em  suposava una important una barrera. En aquest sentit, us asseguro que el format micro 4/3 ens dona la possibilitat d'accedir a una modalitat de foto de natura que en altres formats queda reservada a sectors fotogràfics molt concrets. Podeu consultar el preu d'un extraordinari Nikon o Canon 600 f4 i comparar-lo amb el Zuiko...sense més comentaris. En cap moment vull desmerèixer altres marques també excel·lents, però tenint en compte que Olympus compleix amb els més alts estàndards de qualitat, l'elecció, per a mi, queda clara.
Jo ja disposava d'un Zuiko 40-150 f2,8 i el multiplicador 1,4x, però tenia interès en saber què em podia aportar el 300 f4. Inicialment el veia com una òptica potser massa  especialitzada, destinada a un ús determinat i ocasional. La prova m'ha donat una altre visió, i ara la considero una nova  opció a sumar al meu equip, ja que he comprovat que és més versàtil del que em pensava. Per la seva qualitat, prestacions, pes i mides reduïdes, i curta distancia mínima d'enfocament, és una lent que puc portar en els meus viatges on hi ha opció a captar fauna i altres elements distants, a més, fins i tot el crec útil per macro. L'he provat amb la meva OMD-M5 MarkII però per certs tipus de foto (esports, fauna,etc) seria millor amb la M1 MarkII, ja que tenim una millora en qualitat d'imatge (20,4MP), dispar seqüencial, enfocament (incorpora detecció de fase i 121 punts). Així i tot puc afirmar que aquesta lent ens pot proporcionar experiències més que satisfactòries amb qualsevol de les càmeres Olympus OMD. Per fer la prova he anat un matí al Delta del Llobregat i un dia al Delta de l'Ebre. És el primer cop que utilitzo focals tan llargues i a continuació us mostro el que modestament he aconseguit fer en aquest curt termini de temps.
Prioritat d'obturació a 1/3000 seg va ser suficient per aturar l'activitat d´aquest ànec.

La capacitat d'ampliació de la lent ens acosta a aquest "Ànec cullerot".

Comença la primavera i les primeres tortugues es deixen veure pel Delta del Llobregat.

Si hi afagim el multiplicador 1,4x ens dóna una focal de 840mm amb obertura f5,6.

És un plaer gaudir de la vida silvestre amb focals com la del Zuiko 300mm.

Des del hide puc captar aquest petit ànec que feia llargues capbussades.

Amb la curta distància mínima d'enfocament pot ser ideal per captar petits insectes com és el cas d'aquest licènid.

Tot i que la M5 no és tan ràpida com la M1 vaig poder captar aquesta gavina en vol.

Ocells  petits i espantadissos com aquesta "cuereta" també queden a l'abast de fotografiar.

Martinet blanc comú a punt de pesca i ser pescat per la càmera.

La "fotja comú" s'amaga entre les canyes de la riba. Tot i ser comú no em va ser fàcil de fotografiar.

Sembla que el "Morito" no és un au molt comú, però al Delta de l'Ebre la vaig poder observar en diverses ocasions.

Els "cormorans" utilitzen els postes d'electricitat com a lloc d'aguait.


Finalment vaig poder afegir la "Garsa reial" a la llista.

Una "gamba roja comuna" es busca el menjar al Delta de l'Ebre.

Tot i que eren a gran distància el flamencs també van quedar retratats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada