Avui dia ja estem assumint
que, els efectes del photoshop o altres
programes d'edició, afecten a moltes de les imatges que constantment veiem en
els nombrosos mitjans de comunicació visual. Acceptem com habitual la manipulació
de color, textures, formes i elements que les composen i entenem que això forma
part del medi. Però, no fa tants anys, el més comú era entendre la foto com un reflex fidel de la realitat. Tan sols algunes imatges, clarament manipulades i que buscaven
un sentit "artístic", s'escapaven d'aquesta concepció. Així era amb
les "exposicions múltiples", una tècnica que ens acosta a mons
onírics i dimensions desconegudes.
La superposició i
composició d'imatge, ara més fàcil de realitzar amb les tècniques de retoc
digital, era molt més intuïtiva i complicada a l'hora de treballar amb pel·lícula
fotogràfica. Actualment, el procediment d'exposició múltiple també es pot fer
directament, amb més o menys eficàcia i opcions, en moltes de les càmeres
digitals de gama mitja-alta. Cal compensar les exposicions quan realitzem cada
dispar que es part de la foto final, i també hem de considerar la composició
final que resultarà de superposar les diferents imatges. Aconsello experimentar
en aquesta modalitat de "fotografia creativa", ja que amb paciència i
perseverança aconseguirem resultats sorprenents.
Les següents fotografies les vaig fer fa uns 14 anys utilitzant pel·licula Kodak Ektachome i una càmera Nikon F3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada