El retrat és un gènere fotogràfic apassionant. Com es pot veure en anteriors escrits del blog, jo acostumo a fer retrats improvisats i informals que s'inclouen dintre de la "street photo". D'altra banda hi ha el que en diríem "retrat formal", és a dir, el que es fa quan la persona retratada té coneixement d'aquest acte fotogràfic. Pot ser en un estudi o en un entorn escollit anteriorment pel retratista.
La meva activitat fotogràfica, en molts aspectes, s'acosta més a la de l'aficionat que a la del professional. Tot i que ho hagi provat, tinc poca experiència en el retrat d'estudi. Ara bé, puc dir que poder controlar la disposició, quantitat i qualitat de la llum, és una delícia. Tan sols en una ocasió, vaig treballar amb models contractats a través d'una agència, i quan he fet foto d'estudi ha estat amb amics o familiars. Aquest últim recurs és el que ens queda en la majoria d'ocasions per a la majoria de mortals. Em persones properes pot semblar que és més fàcil crear un clima de confiança i distensió, no sempre és així. Sigui com sigui, el fotògraf ha de buscar recursos per aconseguir-ho i ha de saber demostrar que sap el que està fent, controlant la situació en tots els aspectes. Finalment es tracta d'aconseguir aquella imatge de composició cuidada, en que el model, ja sigui a través del gest o la mirada, ens mostra el seu veritable caràcter.
Personalment, m'agrada fer fotos d'infants. Acostumen a desinhibir-se més fàcilment davant del fotògraf i aviat mostren la seva mirada sincera, innocent i espontània. Encara que habitualment acostumo a treballar amb format mig, els següents retrats de la meva filla Eva, que serveixen d'exemple al comentari, van ser realitzats amb càmera Nikon de 35 mm i pel·lícula. Les òptiques que utilitzava habitualment eren no AF, en concret el micro-nikkor 55 f2,8 i el 105 f2,5. El revelat i positivat es va fer en laboratori propi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada