Una visita al zoològic sempre sol ser productiva a nivell fotogràfic. És un indret on hi podem trobar nombrosos motius d'inspiració. En el meu darrer passeig que vaig fer fa uns mesos al de Barcelona, una particular visió d'un cul del rinoceront em va donar el punt de partida per començar a muntar una sèrie de díptics. La intenció era comparar a posteriori entre les textures que anava captant i d'altres seleccionades del meu arxiu fotogràfic. Sempre és divertit buscar analogies i coincidències, més o menys evidents, entre diverses imatges que poden no estar relacionades en l'espai i el temps. Es tracta que la seva juxtaposició o coordinació faci que s'enriqueixin mútuament i es reforci el missatge que volem donar. Plomes, roques, fulles, escorces, pell i altres elements es barregen en una simfonia monocroma que sovint s'acosta a l'abstracció.
Ressaltar textures ho aconseguim principalment amb la il·luminació. Com més lateral sigui aquesta més s'evidencien en el motiu fotografiat. A més, un control del contrast i micro-contrast en el revelat de la imatge ens ajudarà al respecte.
En aquest cas he intentat tractar la textura com el subjecte principal de la pròpia fotografia, buscant simplement ressaltar la composició i les sensacions tàctils que el motiu ens pot arribar a donar. Un enquadrament més o menys proper i el tractament amb blanc i negre ens ajuden a perdre cert sentit de la dimensió. Els regnes animal, vegetal i mineral conflueixen amb aquesta forma de mirar. És a dir, descontextualitzar el objecte del seu entorn, provoca que la textura guanyi presència com a subjecte fotografiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada