Visitant museus: segona part

Segueixo comentant pensaments i sensacions viscudes durant la meva visita e l'Hermitage i altres museus russos.. 

Aplaudeixo la possibilitat, i considero convenient, que el visitant pugui captar imatges de l'obra exposada, sempre i quan, no afecti a drets d'autor i la seguretat i bona conservació de l'obra exposada. El fet de tindre una certa llibertat per fer-hi fotografies, ens pot proporcionar des d'un simple record, fins a una veritable estimulació de la nostra creativitat. Jo, a ser possible, procuro obtenir les dues coses, però sempre, donant prioritat a gaudir del que s'hi mostra.

Em va sobtar, en les diverses visites als museus, el fet que molta gent que els visitava no admirava les obres, sinó que es limitava a passar per les sales fent-se "selfies" o mirant els quadres i escultures a través de la pantalla del mòbil. Evidentment, cada espectador té diferents expectatives de la visita i se la pot plantejar com vulgui. Si ens fa il·lusió una "selfie" de record...Doncs perquè no fer-la! Clar que sí! Però el que em sembla essencial és no deixar de gaudir i percebre allò que els artistes ens volen comunicar, i això, crec requereix d'un mínim de temps i reflexió.

Igual que quan ens trobem davant d'altres temes fotogràfics, abans de tot, cal conèixer i pensar amb el què anem a captar. Per dir-ne alguns exemples. Si estem envoltats d'un gran paisatge, primer és millor admirar-lo a simple vista i sentir les sensacions que ens provoca. El mateix passaria amb un retrat, primer cal conèixer la persona que serà el nostre model. Si és un bodegó, primer cal  estudiar els objectes que el composen i meditar sobre què ens suggereixen. I així successivament pels altres gèneres fotogràfics.  Serà després d'aquest primer contacte quan ens plantejarem com incorporem aquestes sensacions primeres a les nostres fotografies.