En fotografia solem trobar actualment
nombroses denominacions de procediments que anomenats en anglès queden molt
professionals. Aquests mots ens poden fer pensar en tècniques complicades,
però, en realitat, tot és qüestió de posar-se a treballar i veure que la cosa
no és tan complexa.
Aquest és el cas del "Focus
stacking" (apilament d'enfocament), tècnica destinada a obtindre una major
profunditat de camp en les nostres imatges, o dit d'una altra manera, una forma
d'aconseguir enfocament en més plans de la imatge. Això ho podem aplicar a tot
tipus de fotografia, des d'un paisatge a un retrat, però és especialment útil
quan treballem "macro". Podem aprofitar els dies que toca estar
confinats per practicar-la.
El "focus stacking" ens serveix per
fotografiar objectes estàtics i funciona a base d'unir diverses imatges buscant els
punts o plans enfocats de cadascuna d'elles. Hem d'utilitzar trípode i evitar
el moviment del subjecte a fotografiar.
Fins ara el més corrent era, per obtindre
aquest efecte, realitzar diverses fotos amb diferents punts d'enfoc, i fer
l'apilament mitjançant "software" en el nostre ordinador. Es pot fer amb "Photoshop". Per no allargar-me, us
poso un parell d'enllaços:
Però si volem unes excel·lents resultats tenim també les següents opcions: "Helicon focus" i/o "Zerene stacker".
Cada cop més, trobem càmeres al
mercat que ofereixen aquesta opció de "bracketing". Per obtindre
profunditat de camp, el primer que pensem és en diafragmar, però el fet de
poder treballar amb obertures i apilar imatges més grans té els seus avantatges. El més evident és poder aprofitar millor la llum disponible (en
macro acostuma a ser poca) i utilitzar velocitats més curtes.
He provat amb l'objectiu Zuiko 60mm 1:2,8
Macro ED MSC i una Olympus OMD E-M1II. Partint de diferents punts d'enfocament
inicial podeu veure que fa el "firmware" de la càmera.
Després de tants mots adoptats de l'anglès, cal acomiadar-se adequadament..."That's all Folks"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada