Primera part - El paisatge fragmentat.

Després d'un mes i mig desconnectat del blog torno a les meves "reflexions fotogràfiques"!. 

És habitual en la pràctica fotogràfica treballar en format panoràmic. Avui dia, gaudim de la possibilitat de muntar un panorama a través de vàries imatges digitalitzades. Diversos softwares o, fins i tot els mateixos firmwares de la càmera les acoblen buscant els píxels coincidents.

Com que jo vinc de la foto clàssica, m'agrada rememorar els recursos que utilitzaven amb ella. Res de nou, ja en el 1843 Joseph Punchberger va construir una càmera que produïa un daguerreotip amb una amplada de 61 cm. El daguerreotip no deixava de ser un procés car i poc habitual. Amb la placa humida, el procediment de captar vàries fotos per muntar una panoràmica es va fer més habitual. Serveix d'exemple el fotògraf  George Barnard que va fer nombroses panoràmiques durant la Guerra Civil Americana (1860). A partir del 1888 es comercialitzen ja uns quants models de càmera panoràmica. Després, nombrosos fotògrafs han utilitzat diverses variants.

Per aconseguir una vista extensa i apaïsada de l'entorn sovint utilitzo el recurs de muntar diverses fotos de forma consecutiva.

El paisatge l'he treballat principalment en format 6x7 o 6x6 i amb un número limitat d'òptiques. Habitualment l'equivalent a un angular moderat i un normal. Un exemple del que estic explicant són els següents muntatges a partir de diferents negatius:

 

Port de Barcelona - 1999

Highlands (Scotland) - 2006

Reykjavic (Iceland)- 2009

Aiguille Verte i els Dru (Alps) - 2010

Salines de Tràpani (Sicilia) - 2011

Ireland - 2012

Bardenas Reales de Navarra - 2012

Paris - 2013

Yosemite National Park -2013

Aquesta opció  ja no és tan utilitzada avui dia, ja que la tecnologia digital ens permet reconstruir panoràmiques d'una sola imatge amb més  o menys facilitat. Però per a mi encara té la seva vigència. Entenc que té una estètica pròpia i molt particular que el fa especialment atractiu.

Amb el temps he anat experimentant amb variants i alternatives d'aquesta forma de treballar, però això, com passa en les bones sèries televisives, queda pel següent capítol.