Continuo l'entrada anterior al blog fent un pas més enllà. Fracturar el paisatge ens dona l'oportunitat de tenir-ne una visió particular i comentava la possibilitat de muntar panorames a partir de diverses imatges individuals.
La meva intenció en aquesta "segona part" és fer una nova proposta a l'hora de fraccionar l'espai. L'anomeno "el paisatge reconstruït", ja que la pretensió és modificar-ne el contingut real i crear nous escenaris. A partir de diverses fotografies confeccionem unes noves imatges que fan ús de la uniformitat de l'entorn i de certes coincidències. Utilitzarem la fotografia com engany, com si fos un truc de màgia que ens fa veure una altra realitat que és inexistent.
Per entendre-ho millor mostraré dos díptics muntats a partir de tres fotos escollides entre unes quantes fetes a Carnac (França). En aquest indret podem trobar uns 3.000 menhirs, molts d'ells en alineacions da fins a 1 Km. Les més anomenades són Menec, Kerlescan i Kermario. Se'ls atribueix una antiguitat d'entre 4.500 i 6.500 anys, és a dir són del Neolític i hi ha moltes i curioses teories sobre el seu origen. Les més fonamentades són las de tipus arqueoastronòmic. Voilà!
Veureu que a la dreta conservo la mateixa foto, mentre que a l'esquerra estic incorporant altres diferents del mateix entorn. La vista ens enganya, donant en cada díptic la sensació que ens trobem davant un panorama únic. En la confecció d'aquests díptics no hi ha manipulació digital. Tot és redueix al revelat. Són imatges muntades a partir de negatius Kodak TMAX 100 de 6x7.
Altres exemples de paisatges reconstruïts que he fer recentment són:
 |
| Ría de San Vicente de la Barquera (Cantabria) - 2020 |
 |
| Vall d'Aspe (França) 2020 |
 |
| Collserola - 2020 |
 |
| La Palma -2019 |
A la següent entrega parlarem del paisatge imaginat...continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada