La fotografia viu uns moments de màxima popularitat. Avui dia pràcticament tothom disposa de dispositius que li permet fer i compartir imatges. Aquests aparells, mòbils, càmeres, tablets, pc, etc tenen se'ns dubte la seva complexitat però els seus dissenyadors intenten que el seus funcionament sigui el més intuïtiu possible. Molts ja han passat d'un gruixut llibre d'instruccions, a un breu full amb poques indicacions que et remet a buscar més informació per altres mitjans. Molts usuaris sense massa experiència poden arribar a obtindre resultats notables i és que la tecnologia fa que sigui cada cop més fàcil allò que abans estava reservat a un nombre de fotògrafs més reduït i més format tècnicament.
Sempre m'agrada recordar una situació que vaig viure en assistir a una demostració de fotografia d'estudi en una fira del sector en el moment en que ja hi havia una clara transició de la foto analògica cap a la digital. Tant a l'estudi com a exteriors, jo estava acostumat a mesurar la llum i el rati entre les diferents fons d'il·luminació amb fotòmetres de mà. Habitualment mesurava la llum incident o la puntual reflectida tenint em compte el "sistema de zones" o bé, per dir-ho amb llenguatge més actual, el rang dinàmic del material que utilitzava. En fotografia analògica no quedava més remei que utilitzar aquests coneixements i com a molt hi havia qui s'ajudava d'una polaroid per veure'n els efectes.
És a dir, la foto d'estudi no deixava de tenir una certa complexitat.
Doncs, tornant a la citada sessió, em va deixar perplex que la utilització d'aparells per mesurar brillava per la seva absència. La consecució de la foto final era per prova/error. Simplement el conferenciat anava movent llums i reflectors i comprovant el resultat per la pantalla de la càmera. Suposo que, al menys, anava controlant l'histograma, però en cap moment en va fer esment. El cert és que els resultats finals que mostrava per un gran monitor eren prou satisfactoris. No jutjaré que és millor o pitjor però amb això vull dir que, amb el temps, ha anat canviant substancialment la forma d'elaborar imatges. Ara la fotografia està a l´abast d'un immens nombre de persones. Realment és el triomf de la fotografia!
Per documentar els canvis en el temps he volgut escollir uns retrats de família. Un primer tríptic està realitzat amb fotos de l'any 93 i 94, foto analògica, càmera de format mig i pel·lícula Kodak TMax 100, la mesura de la llum amb un fotòmetre de mà Sekonic. El segon tríptic és recent. En ell la genètica fa prou evident que es tracta de mare i fill fotografiats en edats similars. Aquest darrer el procés ha estat digital, amb càmera "full frame" i mesurant a través de la pantalla. Tot és vàlid, simplement es tracta de gaudir de la fotografia ja sigui com a afició o com a professió.
Canvien les marques comercials, canvien els productes, canvia la forma de treballar...però la fotografia continua més vigent que mai. Traspassant generacions!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada