Una reflexió: Covid-19 - La fotografia abans i després

http://enriccurto.blogspot.com

Un nou cap de setmana de confinament municipal. Ens toca viure moments complicats i difícils tant a nivell social, anímic, psicològic i econòmic. La tornada al tipus de vida que portàvem anteriorment no la veiem viable a curt termini. Però cal no decaure i treure força i recursos per sortir d'aquesta crisi.

Fa poc em preguntaven en una entrevista per un mitja de comunicació local: La Covid 19 ha marcat un abans i un després? Quin creus serà el canvi de paradigma per a tu?

Doncs ben segur que sí! Confinaments, distància social, i nombrosos canvis comportaments i hàbits quotidians fan que tot es miri d'una altra manera. I, en definitiva, és fotògraf tot aquell que s'expressa a través de la seva mirada.

Evidentment circumstàncies com les que estem vivint ens obliguen a reflexionar sobre les nostres vides, a canviar esquemes i, ben segur que ens marca, en més o menys mesura, en quasi tots els àmbits de la nostra existència. Qui no ha vist modificat el seu dia a dia? 

La pandèmia ha tergiversat  moltes regles del joc. Si la nostra afició o professió és la fotografia, aquesta no en queda exclosa. Relacions personals ja sigui per amistat o treball, viatges, projectes, etc. han quedat trencats o, si més no, modificats de cop i volta pels efectes d'aquest virus. Angoixes, incerteses, pors, impotència, són alguns dels sentiments que han sorgit inexorablement. Però cal adaptar-nos en moments de crisi. Aquesta no és la primera ni serà la última en la història de la humanitat. El temps passa, i aquesta difícil experiència quedarà en el record. Els fotògrafs tenim la responsabilitat de deixar-ne testimoni visual.

Un autoretrat  fet a  casa i en confinament por ser una forma d'expressar els nostres pensaments amb una sola imatge.