Quan visito nous llocs que em són desconeguts, procuro obtindre'n informació. Cal planificar la feina! Els coneixements obtinguts prèviament seran valuosos a l'hora de començar a fotografiar. Però, si bé és cert que convé anar ben informats, també és interessant, de tant en tant, vagarejar sense rumb i explorar el territori, deixant-nos portar tan sols per la nostra intuïció.
Aquesta pràctica, de vegades, no ens porta enlloc però en d'altres, ens dona sorpreses agradables.
Mentre era en ruta per Holanda i anava visitant els seus atractius turístics, em va cridar l'atenció un grup de cases de fusta que emergia al bell mig d'un bosquet. Una xarxa de camins convidaven al passeig i, tot i que el dia era plujós, la llum era idònia per fotografiar. No vaig dubtar en aturar el vehicle i fer una volta a peu. Al darrere d'una de les cases s'hi amagava un cotxet atrotinat d'un propietari que semblava que ja feia temps que havia abandonat la tendre infància. Hi vaig percebre una fotografia evocadora que espero us agradi.
S'atribueix a la fotògrafa Imogen Cunningham aquella frase de: "La meva millor foto és la que espero fer demà". Generalment, el fotògraf es mou per una complaença en l'estètica de la imatge i per un constant instint de superació. És bo pensar en el que faràs demà, però també va bé rememorar allò ens va fer emocionar. Jo en tinc moltes de "preferides", realment em seria difícil triar-ne només una, però aquesta en seria una d'elles.
Es aquesta ocasió vaig utilitzar una càmera Hasselblad 501 CM i pel·lícula Kodak TMAX 100.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada