dissabte, 24 de juliol de 2021

Diferents formes de mirar

M'ha passat en unes quantes ocasions que, mentre estic fent una foto i espècialment si porto un equipament que pot semblar més professional, algú s'acosta pel darrere sigilosament,  i quan ha aconseguit certa proximitat, també fa una fotografia. Lluny de molestar-me , sempre ho trobo divertit i anecdòtic. El cert és que si vas amb una càmera més discreta rarament algú para atenció amb el que estic fent. No sé si aquest fotògraf nouvingut pretén aconseguir una foto similar a la que estic fent jo, però us asseguro que hi ha mil maneres d'interpretar el que ens envolta i difícilment els resultats seran gaire coincidents.

I és que cada fotògraf és diferent, cada moment és diferent, cada equipament suposa una filosofia diferent a l'hora de captar una imatge.

Fa poc vaig tornar a visitar Empúries, un lloc de la Costa Brava ple d'atractius. Un passeig a la tarda pels mateixos indrets que fa 25 anys  havia  fotografiat amb càmera analògica de 6x7, em va plantejar el repte de captar noves imatges. Aquest cop, equipat amb una digital de micro 4/3,  vaig voler trobar  punts de vista  molt diferents...

1996 - Antic port grec d'Empúries

2021 - Antic port grec d'Empúries
1996 - Costa Brava (Empúries)

2021 - Costa Brava (Empúries)

dilluns, 19 de juliol de 2021

El marc: modificant les imatges

Una de les coses que s'han de tenir en compte a l'hora de presentar una imatge és la seva emmarcació. Fotografiar suposa, ja de per si, separar un fragment d'allò que ens envolta. Afegir-hi un marc pot reforçar aquesta acció i, a més, modificar de forma més o menys subtil la impressió que s'emporta l'espectador en el moment d'observar la fotografia.

Un marc blanc enfosqueix la imatge i un de negre l'aclareix. Ja de tots és conegut que els diferents colors influeixen sobre el nostre estat d’ànim i la percepció de la imatge. Les dimensions respecte a ella també són significatives, donant-li més o menys rellevància.

Ja amb el laboratori químic podem escollir, com opcions més comunes, entre fer la foto a sang, amb marc blanc/negre, fer vinyeta, i mostrar o no els bordes de la pel·lícula utilitzada. Amb la tecnologia digital les possibilitats es multipliquen. 

Photoshop (PS) ens permet crear tot tipus d'acabat, però a internet trobem diversos "pluguins" per PS i LR que són gratuits, molt útils i ofereixen gran varietat d'opcions. 

Sempre m'ha agradat fotografiar els arbres. Darrerament, la necessària distància social ha fet que em reiterés en el tema. Per emmarcar les següents imatges he utilitzat els “presets” de ON1: https://www.on1.com/products/effects/








dissabte, 17 de juliol de 2021

Cal explicar les fotografies?

Molts cops he sentit l’afirmació que “una fotografia ha de parlar per si sola”, és a dir, que no li calen paraules.

Si bé és cert que hi ha imatges que diuen molt i no els calen massa explicacions, també ho és, que un escrit que descriu la seva història, reforça notablement el seu contingut.

Aquest és el cas de les fotografies d'aquest post. Les podeu mirar sense seguir llegint i traure'n així cadascú les seves conclusions en base al coneixement i experiència que tingueu... 





... i ara mireu la descripció dels dos protagonistes que com David i Goliat van entrar en llarga disputa.

Launius senator: El Capsigrany, una passeriforme de quasi un pam d’allargada i un pes aproximat de 35 gr. El mascle té el plomatge de colors contrastats que el fa fàcilment reconeixible. El bec és més propi de les rapinyaires que del grup que representa i li serveix per caçar insectes i sargantanes. És un au molt territorial i durant una estona que vaig estar fotografiant una àliga va entrar en l’escena com a nou protagonista. L’àliga havia envaït el seu espai i, mentre era allà, el capsigrany no va deixar de defensar-lo de forma summament agressiva.

Hieraaetus pennatus:  Àliga calçada, tres o quatre vegades més gran que el capsigrany, aquesta àliga està estesa sobretot a l'oest de la península ibèrica. S’adapta a gran varietat de formacions forestals. Acostuma alimentar-se d’aus, rosegadors i rèptils de mida mitjana. En aquest cas la seva víctima era un colom que s’havia col·locat com esquer. La gana va poder més i l’àliga va suportar amb estoïcisme els atacs del capsigrany.

Un cop heu rebut unes breus explicacions ja ho podem tornar a mirar amb més coneixement de causa...


... i entendre millor les imatges que se'ns mostren!.


dimarts, 13 de juliol de 2021

Street photo a Marràqueix / Eid al Adha

Tot viatge es mereix un record final en paper! Per això procuro fer auto-publicacions  dels reportatges fotogràfics que tinc oportunitat de realitzar. Em permet tindre un recull fotogràfic fora dels mitjans electrònics que, poden ser molt útils, però també tenen limitacions.

Creuar fronteres és apropar-se a noves finestres de contemplació que produeixen en nosaltres sensacions abans desconegudes. Acostar-nos a aquests escenaris ens acostuma a seduir o fascinar i, també, com no, ens permet afegir noves imatges al nostre recull fotogràfic.

Viatjar suposa sortir de la rutina, abandonar allò que ens és quotidià, i obrir la porta a indrets que, fins que no visitem, no deixen de ser en certa manera desconeguts per a nosaltres. Cal anar a aquests llocs per descobrir de primera mà nous espais i experiències que activaran els nostres sentits.

Avui dia tenim fàcil accés a la informació. El que abans quedava limitat a la radio, la premsa o la televisió, ara s’ha convertit en més immediat i variat gràcies a Internet. Aquest mitjà permet que tinguem una finestra immediata oberta a la resta del món. Així i tot, aquesta forma d’obtenir coneixement sempre és limitada i no es pot substituir pel fet d’estar i viure en un lloc “in situ”. Quan viatgem podem gaudir d’un cúmul de sensacions molt particulars i personals que, ben segur, fan que se’ns renovi l’ànima.

Una etapa singular en el meu viatge a Marràqueix, a l'any 2014,  va ser la dels dies de la Festa del sacrifici o Eid al Adha. En ella vaig poder gaudir  de la "street photo" intentant explicar com és la vida als carrers de la ciutat. Us mostro un  petit recull de fotos...




dissabte, 10 de juliol de 2021

EL Millarón

 

Com ja he comentat en algun que altre post d’aquest blog, si ens aficionem a la fotografia ornitològica, aviat ens trobarem amb la necessitat de treballar des d’un "hide" o amagatall  preparat per obtenir resultats de certa qualitat. Hi ha la possibilitat d'utilitzar els instal·lats en determinats espais naturals d’ús públic o també podem buscar-nos la vida amb recursos propis. Però, cada cop més estan sorgint noves iniciatives per al turisme de natura. Moltes empreses ofereixen la possibilitat de llogar l’ús de hides per observar espècies concretes. Aquest és el cas de “El Millarón”, una finca en el cor de la Sierra de San Pedro, a Càceres (Extremadura). En les 2.600 ha que abasta, podem observar i fotografiar la natura de forma privilegiada. Els hides estan situats en punts estratègics que ens permeten apropar-nos a la fauna de la zona de forma respectuosa però eficient.

El servei va dirigit a fotògrafs professionals o aficionats. Si no ets expert/a no t’amoïnis, comptaràs amb el suport d’en Teo, experimentat, atent i responsable, s'encarrega a la finca d'aquesta activitat. En el meu cas els seus consells van ser de gran ajut. El sentit comú i un cert coneixement de la natura ens dictaran les normes de comportament en el hide, però sempre convé saber escoltar les indicacions de qui coneix millor que nosaltres el lloc en qüestió.

Els animals salvatges tenen els seus costums, però de vegades són imprevisibles i no sempre s’acompleixen les nostres expectatives. Després d’una llarga espera, l’àliga real no es va deixar fotografiar, així i tot, altres espècies sí que es van apropar prou a l’abast de la meva càmera. Voltors, diverses passeriformes, algunes rapinyaires i altres és van deixar gaudir de loa seva presència.

Ah! I  a  "El Millarón" compteu amb una habitació amplia i molt confortable. A  més, ben segur que la Begoña no us deixarà passar gana. Amabilitat i simpatia per tots cantons. Una estada inoblidable que ben segur, si m’és possible, repetiré en el futur.

Si esteu interessats en el lloc, consulteu: www.elmillaron.com  

Us deixo un video amb algunes de les imatges obtingudes durant els tres dies que m’hi vaig allotjar...

(Nota: imatges amb baixa resolució)

L'equip utilitzat va ser una Olympus OMD E-M1 Mrk II amb un Zuiko 300 f4 pro i un Zuiko 40-150 f2,8 pro, junt al multiplicador de focal 1,4x

dimecres, 7 de juliol de 2021

Fotografiant la natura

 


La natura no deixa mai de sorprendre’ns i provocar-nos admiració. És per això que sempre ha estat un tema essencial i recurrent per a molts amants de la fotografia. Com que els meus inicis com a fotògraf van coincidir amb els primers anys d’estudiant de biologia, va ser per a mi inevitable objecte d’atenció. Ara que cert distanciament social s’ha fet més o menys constant  a les nostres vides, pot ser un bon moment per conèixer millor aquesta vessant fotogràfica.

Els que ja tenim una edat, recordarem aquells fantàstics documentals del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente sobre la fauna ibèrica. Si voleu conèixer els ambients on treballava, podeu visitar el Parc Natural del “Cañón de Rio Dulce” i la zona que l’envolta. Jo no hi havia estat mai, fins fa poc que, de camí cap a Extremadura m’hi vaig aturar un parell de dies. S’hi pot accedir fàcilment des de Pelegrina, població propera a Sigüenza (Guadalajara). La presència del riu, penya-segats i bosc autòcton, junt amb altres característiques particulars del lloc, deriva en un hàbitat natural on hi trobem una important concentració d’espècies.

És cert que el món està ple de llocs meravellosos, però, de vegades, tampoc cal anar fins l’altra punta del planeta per gaudir d’espais amb rica fauna i vegetació. A Espanya hi ha nombrosos indrets extraordinaris en aquest aspecte.  

Les fotos que acompanyen aquest text estan fetes en aquesta zona i també al Parc Nacional del Monfragüe a Extremadura. Des d’imatges macro de flora, insectes, rèptils i amfibis, fins a altres d’aus i mamífers les podem aconseguir amb paciència, dedicació i atenta mirada.

Us convido a apropar-vos al medi natural!

(Nota: imatges amb baixa resolució)

Fotos realizades amb Olympus OMD E-M1 Mark II



dijous, 1 de juliol de 2021

Iceland Tour

  


Tipo de proyecto: Libro de fotografías
Características: Apaisado estándar, 25×20 cm
N.º de páginas: 56
  • ISBN: 9781006989209






Fer un recull fotogràfic i convertir-lo amb llibre és una  de les coses que tot aquell que es sent fotògraf no pot deixar de fer.

Abans de donar pas a algunes de les imatges que il·lustren “Iceland Tour”, crec que paga la pena comentar el com i el perquè d'aquesta publicació.

Durant el meu trajecte per Islàndia a l’estiu del 2009 tenia previst fotografiar amb "analògic". Tinc especial predilecció pel "blanc i negre" i sempre m'ha agradat el treball de laboratori. De fet, anava equipat amb una Pentax 67II i tres lents fixes per fer el treball "seriós". Però també portava una Nikon D300 i dos objectius de la marca, un 17-55 f2,8 i un 70-300 f4,5-5,6. La meva intenció era compartir-la amb la meva esposa i acompanyant de viatge. Es tractava de captar imatges complementàries en color com a record de la ruta. Així que, amb aquesta càmera anàvem fent un recull de fotos més espontànies i "turístiques" del dia a dia.

 

Finalment, uns quants anys després, m’he decidit a fer una autoedició per explicar l’experiència. Tal com va dir Henri Cartier-Bresson: "Tan sols has de viure i la vida et regalará fotografíes".