Enric Curto Fotografia: Fotografiant la nit

La fotografia consisteix en impressionar una superfície, ja sigui una emulsió química o un sensor sensible, per acció de la llum. Sovint pensem amb la nit com un període de temps en el que la llum és absent en gran mesura. No em d'oblidar que en aquestes superfícies fotosensibles l'acció de la llum és acumulativa, així que, amb la càmera és possible captar imatges que revelen molt més del que veiem a simple vista.

Els dies que vaig estar viatjant per Namíbia, la lluna, que sol ser la principal font de llum nocturna, no es deixava quasi bé veure. Això em va donar l'oportunitat de poder fotografiar la Via Làctia i el cel estrellat en diverses ocasions. L'absència de contaminació lumínica, la baixa humitat ambiental i el cel clar, proporcionava unes bones condicions per intentar-ho.

Per qüestions pràctiques les fotografies es van fer amb una Olympus OMD EM-1 Mark II, i dos objectius Zuiko Pro, el 7-14mm f2,8 i el 17mm f1.2.

Crec que el format micro 4/3 té limitacions en el camp de la foto nocturna de llarga exposició. El ser el sensor més petit s'evidencia més l'aparició de soroll i també, sol ser menys ampli el rang dinàmic . Potser hagés estat més apropiat treballar amb un format més gran però, així i tot, el resultats van ser prou satisfactoris.

Si volem que les estrelles apareguin com a punts i no com a rastres (efecte provocat pel moviment de la Terra respecte a les estrelles) no queda altra que limitar la velocitat d'obturació. En micro 4/3 la fórmula: 250/focal= velocitat d'obturació, ens pot ser orientativa. És a dir, si utilitzem un 7mm (14 en full frame) el temps d'exposició màxim estaria en uns 30 segons. En funció de l'obertura escollida, determinarem l'ISO.

El trípode i cable disparador o disparador remot són del tot convenients per obtenir un bon resultat. Cal desactivar l'estabilitzador i bloquejar el mirall (si n'hi ha). Sempre millor disparar en RAW per tenir la màxima informació en el negatiu digital. M'agrada utilitzar certs automatismes, però en aquest cas s'imposa treballar amb manual. En referència al balanç de blancs, va a gust del consumidor, però si voleu cels més blaus el millor és fixar-lo entre 2500 i 3200ºK.

Si mirem les xarxes socials podem trobar fotos de la Via Làctia fins a la sopa (sembla que ja fa un temps que s'ha posat de moda), de totes maneres sempre és un plaer gaudir d'una esplèndida nit estrellada.