dijous, 16 de setembre del 2021

Fotografiant a Namíbia... i perquè no en blanc i negre.


Sempre he estat un apasionat de la foto en blanc i negre. No hi ha dubte que estem acostumats a viure i veure amb color, però, crec que aquesta disciplina conté una gran part de l'essència  i caràcter d'alló que ens envolta. L'absència de color fa que la llum i textures cobrin més relevància. 

Durant la meva estada a Namíbia, vaig tenir la sort de poder retratar uns quants dels mamífers depredadors que són representatius de la fauna local.  A l'hora de revelar els RAW em va semblar convenient considerar la imatge monocroma.

Per si hi ha algú interessat, comentaré que les fotos d'aquest post han estat fetes amb una Olympus OMD- EM1 Mark II i dues òptiques zuiko pro, el 40-150 f2,8 i un 300 f4. Abans del viatge, altres fotògrafs m'havien recomanat no portar lens de focals molt llargues, ja que els subjectes a fotografiar tenen mides considerables i a més els podem arribar a veure prou propers. De totes maneres, per les fotos de retrat el 300mm (es correspon amb un 600mm full frame) va ser molt convenient.  

Pot ser que en l'espècie humana hi hagi una influència genètica per actuar també com a depredador, però, en funció de la nostra inteligència i coneixement del medi natural, crec que en ple segle XXI, la pràctica de la caça esportiva no té raó de ser. Si teniu esperit de caçadors us convido a agafar una càmera, puc garantitzar que és emocionant, divertit i molt gratificant. A més, si algú  sent la necessitat de tenir constància de les "captures" que ha aconseguit, pot decorar les pareds de casa seva amb fotografies i no amb animals sacrificats per pròpia vanitat. 


Xacal de llom negre (Lupulella masomelas)

Leopard (Panthera pardus)

Hiena bruna (Hyaena brunnea)

Caracal (Caracal caracal)

Hiena tacada (Crocuta crocuta)

Lleó (Panthera leo)

Guepard (Acinonyx jubatus)

Guineu del Cap (Vulpes chama)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada