Les Orgues d'Ille -sur-Tet - Saber que i com volem fotografiar

Aprofitant l'estada a Perpignan per visitar Visa pour l'Image i després de dedicar el dia a veure exposicions, calia un respir i canviar de registre. Entre les diverses opcions que considerava, vaig escollir fer una passejada per lles Orgues d'Ille-sur-Tet, un paratge curiós i amb un  notable interès paisatgístic. 

Un sender d'aproximadament 1 kilòmetre (ull! l'accés és de pagament) ens acosta a la zona en qüestió, aquesta apareix com un amfiteatre de parets tallades amb una alçada de 10-12 metres. Un cop estem a lloc, hi ha un breu recorregut marcat que, per la fragilitat de l'indret, hem de respectar. Aquí el paisatge és canviant, ja que l'erosió provocada per aigua i vent genera sobre el terreny unes formacions denominades "xemeneies de fades". Aquestes es transformen, sempre pensant a nivell geològic, amb certa rapidesa. El paratge és com una mena de Capadòcia o Bryce Canyon en petit.

Portava una càmera digital Olympus de format micro 4/3 que habitualment utilitzo quan viatjo. Com que era cap el tard i el cel estava mig ennuvolat em va semblar oportú encarar la fotografia del lloc com tradicionalment he fet amb la foto analògica amb blanc i negre. El revelat s'ha fet amb el pluguin "ACR" amb les eines equiparables al laboratori tradicional.

Com que, de bon principi, tenia les idees clares del que volia fer, 30 minuts van ser suficients per recollir el material fotogràfic convenient. Els fotògrafs solen o solem explicar les grans dificultats que ha suposat fer determinades fotografies, però el cert és que, en algunes ocasions, tot pot ser més fàcil del que sembla. 

El "quan" no sempre el podem triar, però en referència al "que" i "com" si que acostumem a tenir més llibertat. De vegades en un espai relativament limitat podem aconseguir gran varietat d'imatges. A continuació, mostro les que vaig obtenir com a exercici fotogràfic autoimposat.