L'imaginari visual popular

Podem afirmar que l’art és un reflex del què som. Utilitzant diversos mitjans i tècniques l’ésser humà expressa les seves emocions, idees, anhels o frustracions. En funció de l’experiència i capacitats de cadascú escollirem entre la immensitat de materials que ens proporciona el nostre entorn per crear a través de la pintura, dibuix, escultura, fotografia, cinema, música, teatre, escriptura i molts altres, alguna cosa nova que ens defineix. Aquesta nova creació constitueix la nostra expressió artística.

Però aquesta creació artística esta condicionada per un imaginari visual popular? Realment, podem arribar a pensar que hi ha símbols, idees i imatges que formen part de l’experiència grupal? És possible que això sigui així, fins i tot, podríem creure que hi ha certes imatges i idees que en han quedat marcades en el nostre bagatge genètic. Alegries, pors i incerteses són percebudes  per tots els individus que  conformen la societat, es comparteixen i es manifesten de forma reiterada.

Com a fotògraf em qüestiono fins a quin punt esdevé present aquest imaginari en el meu treball, con influeixen els estímuls visuals, auditius i escrits en la meva fotografia. 

És divertit i interessant revisar el nostre arxiu i fer aquest exercici de buscar referències que poden ser elements d’aquest imaginari que alimenta el nostre esperit.

En un recent viatge a Noruega vaig visitar Ekerbergparken a Oslo. En una glorieta dels jardins vaig alçar la vista i em va venir a la memòria la foto en titulada "The Octopus" de A.L. Coburn (1912).

En un paratge del nord de l'illa de Cerdenya, el sol deixava de manifest en una roca una expresió similar a la d'"El Crit" de E. Munch. (Foto analògica feta el 2014 amb una Hasselblad 501 CM i Planar 80mm).

Al museu Kode de Bergen un visitant puja per una de les escales d'accés. Possiblement vaig fer la foto mentre Escher actuava en el meu subconscient. (Olympus OMD EM1 MarkII + Zuiko 12-40 f2,8 Pro).

Aquest matí he vist aquesta primera imatge d'un videojoc en una exposició a CaixaFòrum. Al moment i automàticament he recordat aquesta foto feta mentre pasejava pels carrers de NY. (Olympus OMD EM5 Mark II + 12-.40 f2,8 Pro)

També al museu Kode, i a la planta dedicada a Nikolai Astrup, em va sobtar aquest quadre. El pintor es va inspirar en els éssers sobrenaturals de la cultura popular. Ja en el 2015 havia vist jo un "fantasma" similar tot fent una caminada pel Montseny. (càmera Fuji XE1 + 18-55 f2,8-4)

La TV suposa una constant pluja d'imatges. Aquest tros d'escorça fotografiat per il·lustrar una sèrie que tracta sobre la peridolia em recorda el personatge d'Homer Simpson.

Sempre he admirat la fotografia d'Ansel Adams. Aquí mostro un fragment de la seva foto "Moonrise - Hernández - New México". Mentre jo feia aquest paisatge amb una Linhof 10x12 a Belchite l'any 2002 segur que tenia present al gran mestre.