Una fotografia on podem llegir el
poema que Natalio Baquero va escriure a la porta de la derruïda església de San
Martín de Tours a Belchite, por servir d'introducció a aquest post.
Ja
en el març del 2016, i en un post anterior, comentava les emocions i
sentiments que em van motivar a fotografiar, des de l'any 95 fins al
2002, Belchite i Mora d’Ebre.
De
nou, fa poc, vaig tornar a visitar Belchite Vell. Es tractava d'una visita
guiada i el meu interès, en aquesta ocasió, era obtenir informació per part de
l'algun expert/a. La passejada no em va decebre, a més, com que no puc evitar
el cuquet de la fotografia...unes quantes imatges van caure al sac.
Per
desgràcia les guerres no deixen de ser actualitat als noticiaris. Els donem més
importància si les sentim més properes, però el cert és que els conflictes
armats, en aquest segle que vivim, són una constant al món.
Com
deia en aquell post: "Un cop més el poble és víctima d’unes decisions polítiques
i uns esdeveniments bèl·lics que tot sovint són aliens a la seva
voluntat".
Us deixo amb les imatges de Belchite que vaig poder captar durant l'estona que va durar la visita. Són un trist record de la nostra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada