Hi ha dies en que no tenim cap
intenció de fer fotos, però agafem la càmera per si de cas. Un dia destinat a
fer una visita a l'exposició que actualment tinc a Torroella de Montgrí i un
dinar amb uns amics, m'acosta de forma fortuïta al poble de Rupià. Un breu
passeig em permet captar tan sols tres imatges de llocs que em criden
l'atenció. Segur que no seré ni el primer ni l’últim en fotografiar-les, el
resultat canviarà segons el punt de vista de cadascú. També, un mateix en pot
fer diferents interpretacions en funció de si ens hem llevat amb un peu o un
altre. És a dir, cal prémer el disparador si la nostra ment o el nostre cor ens
diu que cal fer-ho.
La primera de les fotos va
sorgir en passar davant d'un portal que, evidentment, vaig trobar atractiu pel
seu color i senzilla composició.
La segona la vaig voler fer perquè hi ha un carreró amb unes bústies que em van fer pensar amb una altra imatge analògica i en blanc i negre que havia captat anys enrera.
Particularment, em suggereix molt més la fotografia més antiga (1997, al cementiri del Poblenou de Barcelona) que ara us mostro a continuació. Això ho tenia clar des del primer moment, però així i tot, no em vaig estar de fer-la. De fet la idea era destacar la zona més clara, ja sigui una bústia o una tapa d'un nínxol de la resta de la imatge.
La tercera foto està feta amb el sol de dos quarts de set de la tarda. Tenia clar des del primer moment quin aspecte li volia donar... el d'una foto quasi bé nocturna. Un efecte similar al de "nit americana" tan utilitzat en cinema. Tan sols una supexposició i un canvi de la temperatura de color... e voilà! ja la tenim: L'esglesia de Rupià de nit.
I és que, de vegades, les fotografies les fem per motius molt simples. No cal anar a discursos conceptuals gaire complexos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada