Durant un cap de setmana a Camprodon, vaig decidir enfilar-me cap el Coll d’Ares.
En alguna que altra parada anava fotografiant la vegetació que conforma el
paisatge de la ruta. Finalment, en arribar a un del miradors que podem trobar
seguint la carretera em va semblar que el més apropiat era fotografiar la pròpia
senyalització.
Quan circulem per la carretera, els senyals de “punt d’interès” no
només orienten, sinó que determinen què cal mirar i fotografiar. Seleccionen
fragments del paisatge i els converteixen en imatges anticipades, imposant una
mirada institucionalitzada sobre el territori.
Aquests punts legitimen una idea concreta de paisatge —allò que és
considerat representatiu o digne de ser vist— i condicionen la fotografia que
se’n fa. Tanmateix, el fotògraf pot acceptar aquesta proposta o qüestionar-la,
fotografiant allò que queda fora del marc establert. Així, els senyals
esdevenen no només guies visuals, sinó també eines per reflexionar críticament
sobre com construïm i consumim el paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada