dijous, 22 de setembre de 2016

Estil propi - L'especialització

Quan fotografiem ens trobem sovint que, en tenir una manera de fer determinada, acabem donant a les fotos un estil propi.
Els temes que tractem, el material utilitzat (tipus de càmera i objectius, pel·lícula o sensor), el fotoacabat i tipus de processat de les imatges, la composició i el punt de vista, la il·luminació i format que solem escollir, són factors, entre altres, que donen un caràcter particular en el nostre treball fotogràfic.
Des del meu punt de vista,  no hi ha res de dolent en l'especialització. Em sorprèn que, tot sovint, sento comentaris entre aficionats i professionals que, des del meu punt de vista, no tenen raó de ser. Hi ha qui afirma "A mi tan sols em cal un 35mm" i no ha provat altres òptiques, o "La foto avui dia és en color" i no sap mirar amb blanc i negre, o "El procés analògic ja no té raó de ser" i en desconeix la seva màgia, "la verdadera foto és sense photoshop" i no coneix les seves possibilitats, així podriem anar dient. Totes les opinions són respectables, però hi ha sentències que es diuen de cara a la galeria, i que serien molt discutibles, ja que limiten al fotògraf. Totes les experiències fotogràfiques són dignes d'experimentar i viure-les com a pròpies és sensacional.
L'especialització és una decisió personal. Jo mateix he estat   molt de temps  fidel a  la macrofotografia i després a la foto en blanc i negre per mitjans analògics (www.enriccurto.com). Certament, tenim tendència a acomodar-nos en la fotografia que més va amb el nostre caràcter o  la que més coneixem i ens reconeixen. 
Retrat, bodegó, street photo, esports, photoshop, foto de natura, paisatge, macro..., nous reptes ens esperen encara que no en siguem especialistes...
Tot fent paissatge industrial, m'he adonat de "la viva" que té la ciutat. Els canvis urbanístics són constants.
No faig reportatge social, però a Beiging vaig trobar ocasió per practicar.

El bodegó és una bona ocasió per comunicar sensacions i pensaments.

La fotografia nocturna comporta moltes dificultats però els resultats compensen.

Encara que no siguem professionals del sector, sempre hi ha  esdeveniments esportius que ens permeten provar en aquesta modalitat fotogràfica.

I si no som submarinistes, ¡ens queden els aquaris!

És fantàstic poder captar la fauna en llibertat, però el zoològic és un bon recurs per practicar.

Si podem fotografiar, els espectacles de teatre o dansa ofereixen grans possibilitats. 

El món vegetal és inacabable en formes, textures i colors.

La nostra cuitat sempre ens pot sorprendre amb nous punts de vista (Palau Nacional -  MNAC, Barcelona)

Una foto conevencional de viatge serà com a mínim un bon record.

És un goig poder captar la mirada infantil.

Cal no oblidar les odiades selfies!

Si no tenim avió podem arribar a un lloc elevat per fer "foto aèria".

La "street photo" és realment apassionant. Ens permet captar moments irrepetibles.

A més de gaudir de la música, en els concerts hi podem captar la seva esència.

Una visita a la família pot ser un bon moment per fer un retrat formal o informal.

La foto d'arquitectura és apropiada per afinar l'enquadrament i composició.


Treballar amb photoshop ens permet recrear somnis i esperaces



Considero que s'ha de ser atrevit i provar amb noves modalitats fotogràfiques. Com més coneixements adquirim més possibilitats tindrem a l'hora de crear noves imatges. En les nostres mans està l'elecció!