diumenge, 30 de juliol del 2017

Recordant W. Eugene Smith

 "The walk to Paradise Garden" W. Eugene Smith.

Pel que he llegit sobre aquest fotògraf, va nèixer en l'any 1918, fill d'una família de classe alta americana. Va ser un home que, en la seva joventut, estava marcat per la tradició humanística occidental i veia la vida amb certa ingenuïtat. La seva tasca com a corresponsal de guerra va canviar la percepció de les coses. Compromès amb denunciar el sofriment del món, ens ha deixat reportatges com "Country Doctor", "Spanish Village", "Nurse Midwife" i "Minamata", entre altres, on la narració fotogràfica arriba a ser excepcional.
W. Eugene Smith connecta amb la dimensió humana dels fets que fotografia. Ens transmet el dolor, la perseverança, la valentia, la generositat, la dificultad,... i moltes més sensacions i emocions a través de les seves imatges.
Recordo que quan van caure per primer cop a les meves mans un llibre amb fotos de W. Eugene Smith, em va sobtar la seva capacitat per explicar històries a través de la càmera i el seu compromís en millorar la societat a través de la fotografia. Però, particularment, hi va haver una imatge que m'evocava una especial tendresa. Era una foto dels seus fills caminant entre els arbres titulada "The walk to Paradise Garden". Vaig pensar que aquesta imatge icònica era la resposta natural davant la seva experiència, i també una manera de transmetre'ns el seu estat d'ànim en tornar de la segona Guerra mundial. Ens oferia, després d'haver viscut entre la barbàrie i haver vist infinites atrocitats, un cant d'amor i un missatge d'esperança.
Fa poc vaig visitar uns amics i vaig gaudir i compartir una estona de joc amb el seu fill. Quan vàrem anar a donar menjar a les gallines se'm va presentar una escena que em va recordar aquell moment de W.Eugene Smith. No vaig dubtar en aprofitar l'ocasió i convertir-lo en el meu instant.
Conclusió: Cada fotògraf té la seva personalitat, no és tracta de canviar-la, cadascú té la seva manera de mirar. Però estudiar treballs d'autors consagrats i beure de la seva experiència, ens obre la ment i la visió al món que ens envolta.
Observar amb la càmera m'ajuda a entendre les coses millor!.
Aquella tarda vaig fer sis fotos i n'he sel·leccionat quatre...
P.D. - Ah! No oblideu demanar permís als pares abans de publicar una foto d'un infant a les xarxes socials. 
Anem cap al galliner a donar menjar a les gallines.  Aquí vaig recordar la foto del mestre Eugene Smith.
 
Després de jugar a disfresses amb la seva mare i la seva germana, a en Saüc li fa molta il·lusió agafar els ous que es menjarà per sopar.

El joc és una forma divertida per grans i petits d'interactuar amb família, societat i l'entorn.
 
Els infants són esperança de futur!. Llibertat i coneixement faran un món millor.

dissabte, 22 de juliol del 2017

Compartir Fotografia.


La Fundació Foto Colectania organitza nombroses activitats per amics i socis. L'última va ser la clausura de l'exposició "Ramón Masats 1953-1965. Anys de joventut". La peculiaritat d'aquests esdeveniments és que ens donen la possibilitat de conèixer per boca de comissaris, autors i altres entesos, explicacions i opinions que sempre són de gran interès pels qui intentem seguir d'a prop el món de la fotografia. En aquesta ocasió Laura Tarré, comissària de la mostra i historiadora, ens va delitar amb els seus comentaris sobre l'autor, la seva obra i l'època que representa. Nombroses anècdotes ens van fer gaudir de la visita.
Us animo a apuntar-vos com a amics de la Fundació ja que cal col·laborar amb la tasca que realitza en pro de la fotografia. Les quotes són assequibles a totes les butxaques i ens permeten prendre part de nombroses i interessants activitats. Els amants de la foto no podem deixar de recolzar institucions com aquesta!.
Ja sé que Internet i les xarxes socials són avui dia el principal mitja de comunicació i informació, però també us aconsello compartir la vostra afició a través d'associacions, fotoclubs i altres Entitats dedicades a la fotografia. Potser sóc de la vella escola, però ho considero imprescindible.
Com sempre quan visito alguna exposició m'agrada, si puc, emportar-me un record...
 

  
 

dimarts, 18 de juliol del 2017

Monument Valley - Night and day


Quan ens desplacem a un indret determinat per fer fotografia de paisatge és convenient planificar amb temps quina hora és la més adequada per captar el que volem. Si no trobem la llum adhient, cal tornar-hi un altre dia per aconseguir-ho.
Quan vaig visitar Monument Valley, anava en ruta, tan sols disposava d'unes hores, des de mitja tarda fins al matí següent. El vaig trobar tan impressionant que em vaig proposar emportar-me un record representatiu de cada moment del dia i de la nit. De vegades al fotògraf li toca dormir poques hores si vol aconseguir determinades imatges.
Treballar amb fotografia clàssica (en aquest cas vaig utilitzar una Hasselblad 501 amb xasis 6x6 i rodet TMAX100) té una dificultat afegida. Sobretot, en les fotos nocturnes, cal ajustar bé l'exposició. Val la pena l'esforç per obtindre unes estupendes còpies sobre gelatina de plata.
Arribada per la tarda
 
La vista nocturna
Panorama a la sortida del Sol

En el recorregut del matí

divendres, 7 de juliol del 2017

The exhibition: Zeitgeist- Berlin S. XXI


Cadascú pot tenir diferents motius per fotografiar. El més habitual és que es faci simplement per preservar el record, és a dir, per a documentar aquells instants que per a nosaltres tenen importància a nivell familiar o social. Podem fotografiar per tindre un testimoni gràfic del que és notícia, o donar a conèixer un producte. O bé utilitzar la fotografia com a mitjà d'expressió personal, intentant captar pensaments i sentiments propis i aliens. Finalment pot ser que tan sols busquem una experiència  estètica que ens complau. Aquestes motivacions a més, no solen ser aïllades, si no que sovint és conjunten i és complementen. La fotografia és un llenguatge visual que pot començar per un monòleg, però el cert és que, en la majoria d'ocasions, revertirà en un diàleg entre dues o més persones. Jo considero  que faig fotos per satisfacció pròpia, però de vegades, el que era un projecte personal acaba transcendint a un altre àmbit de caràcter públic. Aquest ha estat el cas de la mostra fotogràfica "Zeitgeist-Berlin S.XXI". El que volien ser unes fotos de record d'un viatge acaben en una exposició. Aquesta ha estat possible gràcies a una iniciativa del Photo Club HP i, pel moment, es mostra en un recinte privat de l'empresa, però espero aviat poder portar-la en altres llocs més a l'abast de tothom.
A mi m'agrada fer fotografia, però reconec que em caldria tenir més cura pel que fa al marketing.  Tinc gran quantitat de fotos acabades que no han estat mostrades. Aprofito l'ocasió per animar-vos a compartir els vostres treballs fotogràfics, el diàleg amb l'espectador us crearà exigència i us enriquirà com a fotògrafs.
 


dimecres, 5 de juliol del 2017

Essaouira

Essaouira (o Mogador en àrab) és un municipi del Marroc-Sufí que s'ha anat construint sobre un escull calcari abocat al Atlantic. L'acció erosiva del oceà sobre la roca ha donat lloc a zones de dunes i platges interminables que fan, junt amb altres atractius, que la ciutat sigui un lloc d'interès turístic. Els carrers de la medina plens de vida, un particular barri jueu (la Mellah), les esplèndides muralles, un antic castell portuguès i el moll, són indrets on podrem gaudir de la fotografia. No és per res que directors com Orson Welles i Ridley Scott la van escollir com a localització per a filmar escenes de les seves pel·lícules.
Encara que no tinguem els recursos ni el temps de treball d'aquests grans cineastes, segur que en la nostra visita trobarem motius més que suficients per realitzar les nostres fotos. Particularment i com a turista vaig estar fent un petit reportatge en color de la ciutat, al que també si van afegir unes poques fotos en pel·licula B&W. He revisat i digitalitzat aquests pocs negatius i crec que de vegades unes poques imatges són prou per a mostrar el caràcter del lloc.

 



diumenge, 2 de juliol del 2017

Manipulació d'imatges - On comença i acaba la fotografia

Realment és dificil definir on comença i on acaba la fotografia. Entre fotògrafs podem trobar posicions extremes, des de defensors a "capa i espasa" de la fotografia clàssica o "analògica", fins als que la ridiculitzen i consideren els procediments químics totalment obsolets. Els primers ens donaran arguments dient que la foto digital és una altre cosa, i que fins i tot caldria canviar-li el nom ... he sentit sovint el de "infografia". Els altres ens diran que la tecnologia ha superat els procediments químics i que aquests ja no tenen cabuda al món d'avui. Com tantes coses a la vida, més que blanc o negre, cal moure'ns ens una àmplia gama de grisos. Actualment a nivell pràctic i per a la majoria d'usos, s'imposa el digital, però no oblidem que com a fotògrafs podem utilitzar el camí oportú  per assolir el que ens convingui en cada moment. El més important és conèixer el medi i saber on volem arribar. És habitual que avui dia es critiqui l'excés de manipulació de les imatges i crec que amb raó. Però no oblidem que la fotografia sempre ha estat manipulada, reinterpretada o modificada. O és que amb la foto clàssica no s'han fet i és poden fer nombrosos retocs? Hem de tindre en compte que, sempre tenim l'opció en foto digital, de limitar-nos simplement a un "revelat" de la imatge en RAW i a una impressió de qualitat i alta conservació. Amb Photoshop podem crear una nova imatge "fotogràfica" pràcticament del no res. ¿És això fotografia?
Utilitzant Photoshop (amb el filtre "punt de fuga" i clonar), i en una poca estona, vaig aconseguir eliminar un element de l'imatge.
En foto clàssica també hi havia manipulació per millorar la foto.
Els motius polítics sempre han estat poderosos per a canviar la realitat. Amb un simple pinzell es poden fer meravelles.
L'estètica dels famosos es canvia sense cap pudor.