diumenge, 30 de desembre de 2018

Bon any fotogràfic!

Autor: Enric Curto - Olympus OMD -M5 MarkII + Zuiko 12-40 2,8 PRO. -
  Focal 12mm. - ISO 200 - 15 seg. - f 5,6 -  Data 28-01-16

Tenim un nou any per endavant ple de propòsits i bones intencions. Us desitjo que feu les vostres millors fotos!. Als  que us agrada la fotografia és possible que, en aquests dies festius, hàgiu rebut algun present relacionat amb ella i això us ajudi a perseverar en la seva pràctica o coneixement. Recordeu que no tot s'acaba amb acumular material i accessoris que de vegades queden en un calaix, també pot ser un bon moment per començar o complementar una col·lecció de fotos o foto-llibres, o realitzar alguna activitat fotogràfica. Tenim opcions a tot preu! 

De fet podem entretenir la mirada de moltes maneres, fins i tot hi ha qui pensa que ja no val la pena fer més fotos, com per exemple els teòrics de la "postfotografia". Són aquells que proposen no produir des de zero, és a dir, no captar més imatges i treballar la comunicació visual a partir de les que ja estan fetes. És cert que avui dia es fan més fotos que mai, i el nombre va "in crescendo". S'obtenen d'immediat i el seu ús és més ràpid ja que es comparteixen al moment. Davant d'aquesta situació de constant bombardeig visual és molt possible que, si no marxem de la foto convencional, en trobem fàcilment moltes de similars a les nostres. Ben segur que això que ens expliquen aquests teòrics és una opció vàlida. Però gaudir amb el que veiem  davant nostre, fer-ne una composició, una interpretació i acabar-ho amb un "clic", crec que no deixarà mai de ser emocionant i divertit. 

Fa poc vaig rebre una comunicació d'Olympus on es notificava la foto premiada del mes. Era una de Venècia, concretament de San Giorgio Maggiore:

Autor: Remy Bridot. Olympus EM1 + 12-60 lens - exp. 8 seg. -  f4,5 -  Focal 16mm. -  ISO200 - Data 23-03-.14
  
Potser tenen raó els defensors de la "postfotografia" dient que hi ha fotos que ja estan fetes, però jo no deixaré de fotografiar!

divendres, 21 de desembre de 2018

Retrats al Pirineu - "A special portrait"

Tenim tendència a ser antropocèntrics i, quan parlem de retrat, pensem a primera instància amb les persones. És possible que, fins i tot, algú més agosarat, consideri que hi pot haver altres tipus de retrat, i el més habitual és que tinguem en compte a  les nostres mascotes com a models. Gossos, gats i altres animalons més o menys dòcils solen ser objecte de les nostres fotografies. 

Com ja he comentat altres vegades, m'agrada posar-me reptes fotogràfics. En una visita al Centre de Recuperació d'Animals d'Odèn, vaig voler fugir de la foto més convencional i aconseguir  retrats d'animals salvatges. D'aquests, en solem veure fotos on estan en acció, però no és tan comú contemplar-ne retrats. Aprofitant aquells moments en que les aus detenien el seu vol, hi vaig veure una oportunitat. 

La fotografia de natura la solem concebre en color, però per donar més caràcter i força a aquestes imatges tan properes he escollit el blanc i negre.

Per a qui estigui interessat comentaré que vaig utilitzar una Olympus OMD-M1 MarkII amb el Zuiko 40-150 f2,8 PRO, en ocasions amb el multiplicador MC14.

Finalment cal felicitar a la família que regenta el Centre que va tenir aquesta iniciativa de protecció i recuperació. Totes les tasques que procuren millorar el medi ambient  són cada cop més importants per a tots.











dimecres, 5 de desembre de 2018

Masao Yamamoto - la fotografia com obra d'art.



Ja fa uns quants dies que vaig anar a veure les fotografies que Masao Yamamoto té penjades a la galeria Validfoto de Barcelona. Em va quedar pendent fer-ne un comentari al blog, ja que aquesta exposició és una d'aquelles que no et deixa indiferent. Des del meu punt de vista, el més remarcable  és el seu contingut poètic. Però també hi ha un altre punt que, per a mi, té gran importància a l'hora de valorar una fotografia, és el foto-acabat que li ha volgut donar l'autor. En aquest cas Yamamoto ho cuida a l'extrem, i no té res a veure observar una fotografia, tal com l'ha concebut o considera l'artista, a veure-la com a reproducció en altres mitjans.

Aprofito l'ocasió per comentar quelcom que ja fa temps volia escriure al blog. Avui dia és habitual trobar-nos amb treballs fotogràfics de dubtosa qualitat que es recolzen amb un discurs complex i de vegades difícilment entenedor. També són corrents reportatges descrits per escrits interessants i que ens expliquen una bona història, però que van acompanyats d'imatges anodines. Estan de moda les instal·lacions que ens volen sorprendre com a tals però no pel seu contingut. En ocasions ens trobem que la suposada obra artística és recolza en les mides i qualitats del suport. 

Sempre tinc present el comentari d'un dels meus mestres de l'escola on vaig estudiar fotografia: "agafa una foto carnet la fas de 2 metres per 2 metres i ja tens una obra d'art". La mida i el suport té la seva importància per l'obra fotogràfica, però no en determina la seva qualitat. Recordaré l'anècdota d'un dia que acompanyava a una de les meves filles a una casa de decoració per triar uns mobles. Li va explicar a la venedora que tenia una foto del seu pare de mides 2 metres per 1 metre a la paret del menjador. La noia es va quedar sorpresa i astorada! Sort que després li va quedar clar que jo era fotògraf i que es tractava d'un paisatge i no d'un problema psicològic.

La mida i  el foto-acabat de cada fotografia ha de tenir un perquè.

La comunicació a través de la imatge pot presentar moltes facetes i cadascuna té els seus valors i particularitats. Però crec important remarcar aquelles ocasions en que la fotografia adquireix un valor especial com a objecte, és llavors quan té sentit que ocupi un espai en un museu o galeria. La fotografia de Yamamoto n'és exemple.

No us perdeu l'exposició!
Visita organitzada per FotoColectania el dia de la inauguració
Masao Yamamoto i una de les seves obres.