De vegades en fotografia, com en altres
ocasions de la vida, podem treure partit de situacions que ens poden semblar
desfavorables.
El dia que vaig visitar Innsbruck plovia i
la ciutat estava emboirada. Semblava poc interessant pujar a l'Innsbrucker Stadtturm,
una torre medieval situada al bell mig del casc antic i que, actualment,
funciona com a mirador. Aquest edifici, construït a l'any 1450, havia estat presó,
i també fins 1967, seu dels vigilants de
la ciutat. Aquests estaven encarregats de tocar les campanes en cas d'incendi o
quan altres perills podien amenaçar als seus ciutadans. Des de 31m d'alçada
diuen que es poden apreciar boniques vistes dels teulats, el riu i les
muntanyes. Tot i que el dia no acompanyava i no hi
havia ningú a la taquilla per treure entrada, vaig aprofitar l'ocasió. M'esperaven 133 escales per pujar al mirador, la boira,... i una experiència
que podia ser interessant. Un cop a dalt tan sols podia veure els edificis més
propers, però vaig pensar que calia aprofitar ja que aquest paisatge urbá tenia
quelcom de pictòric. Em va recordar alguns quadres impressionistes que havia
vist al Museu d'Orsay o a la National Gallery de Londres. D'entrada, obtenia
una imatge molt plana i apagada, però saturant el color i augmentant el contrast, vaig voler fugir del realisme fotogràfic i reflectir un paisatge
més oníric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada