Viatjant per Russia - Indumentàries: Els treballadors

Continuant el recorregut a través de la indumentària, toca el torn als treballadors. Tots correctament identificats amb el seu vestit adient, realitzaven ocupacions peculiars i variades. Em va cridar l'atenció la subdivisió de tasques. Ho explicaré millor amb un exemple. Quan entrava a visitar el històric cementiri de Novodévichi, primer una amable senyora a la guixeta venia les entrades, després, uns metres més enllà, una altra, amb una amable salutació, s'encarregava de trencar-les; per últim, allà on hi trobàvem els diversos senders per fer-hi una passejada, una tercera i encantadora velleta comprovava que les entrades fossin correctes i indicava cap on podies anar per començar la visita. A altres indrets tindríem costoses màquines expenedores i informatitzades, que s'espatllarien cada dos per tres, i de tant en quan caldria un tècnic especialitzat que aniria de cul per posar-les en marxa. Com explicava una guia del "Freetours" a Moscou: "es tracta que la majoria de la població estigui ocupada. Si hi ha feina, menjar i un lloc on viure...tot va bé". El treball dignifica la persona.

La figura del "treballador", o millor, el que entenem per "proletariat", hi té un especial significat i rellevància. La Revolució russa del 1917 va representar un canvi radical en la vida del país, la República substitueix el règim tsarista. Inicialment el focus de la Revolució s'estableix a Moscou i Petrograd, però després s'estén per les zones rurals i acaba amb l'establiment de la Unió Soviètica. L'objectiu era la redistribució de terres i propietats, repartiment del treball, control de la producció, i molt més ...¡el proletariat el poder!. "Pau, terra i pa" era la consigna del poble que es revelava contra l'autoritat del règim despòtic del Tsar.

Com veieu la idea continua vigent en la jove que ens va fer el tour guiat per Moscou.

  

Viatjant per Russia - Indumentàries: L'uniforme

El darrer més de Juny he conegut nous indrets. Em vaig organitzar pel meu compte un viatge amb una ruta tradicional per terres soviètiques: Moscou, algunes poblacions de l'anell d'or i Sant Petersburg.

Quan viatges sempre hi ha coses que ens criden particularment l'atenció, en aquesta ocasió no ha estat diferent.  M'ha sobtat la presència habitual d'uniformes en el dia a dia de les meves caminades per aquestes ciutats. Ho he volgut fotografiar com una de les particularitats del país.

L'uniforme sol ser mostra de pertinença a grups de individus que compleixen una funció específica en la societat. La pertinença a un col·lectiu és fàcil d'identificar a partir de la vestimenta uniformada. Grups com soldats, operaris, botiguers, escolars, policies i molts altres, de forma més o menys evident, queden definits per la indumentària.

Si bé l'uniforme intenta amagar a l'individu i convertir-lo en part d'una entitat, grup o multitud de caràcter superior, també és cert que aquest fet pot ser motiu d'orgull i reconeixement davant dels altres.

Les forces armades i policials de la Federació Russa s'estan modernitzant constantment. Moscou cerca mantenir la seva condició de gran potència.

Així que farem un recorregut fotogràfic a partir de la indumentària, començant per aquells que tenen tasques relacionades amb protecció, defensa i seguretat.

Fotografiant textures

Una visita al zoològic sempre sol ser productiva a nivell fotogràfic. És un indret on hi podem trobar nombrosos motius d'inspiració. En el meu darrer passeig que vaig fer fa uns mesos al de Barcelona, una particular visió d'un cul del rinoceront em va donar el punt de partida per començar a muntar una sèrie de díptics. La intenció era comparar a posteriori entre les textures que anava captant i d'altres seleccionades del meu arxiu fotogràfic. Sempre és divertit buscar analogies i coincidències, més o menys evidents, entre diverses imatges que poden no estar relacionades en l'espai i el temps. Es tracta que la seva juxtaposició o coordinació faci que s'enriqueixin mútuament i es reforci el missatge que volem donar. Plomes, roques, fulles, escorces, pell i altres elements es barregen en una simfonia monocroma que sovint s'acosta a l'abstracció.

Ressaltar textures ho aconseguim principalment amb la il·luminació. Com més lateral sigui aquesta més s'evidencien en el motiu fotografiat. A més, un control del contrast i micro-contrast en el revelat de la imatge ens ajudarà al respecte.

En aquest cas he intentat tractar la textura com el subjecte principal de la pròpia fotografia, buscant simplement ressaltar la composició i les sensacions tàctils que el motiu ens pot arribar a donar. Un enquadrament més o menys proper i el tractament amb blanc i negre ens ajuden a perdre cert sentit de la dimensió. Els regnes animal, vegetal i mineral conflueixen amb aquesta forma de mirar. És a dir, descontextualitzar el objecte del seu entorn, provoca que la textura guanyi presència com a subjecte fotografiat.

El retrat II - Buscant model

El retrat és un gènere fotogràfic apassionant. Com es pot veure en anteriors escrits del blog, jo acostumo a fer retrats improvisats i informals que s'inclouen dintre de la "street photo". D'altra banda hi ha el que en diríem "retrat formal", és a dir, el que es fa quan la persona retratada té coneixement d'aquest acte fotogràfic. Pot ser en un estudi o en un entorn escollit anteriorment pel retratista.

La meva activitat fotogràfica, en molts aspectes, s'acosta més a la de l'aficionat que a la del professional. Tot i que ho hagi provat, tinc poca experiència en el retrat d'estudi. Ara bé, puc dir que poder controlar la disposició, quantitat i qualitat de la llum, és una delícia. Tan sols en una ocasió, vaig treballar amb models contractats a través d'una agència, i quan he fet foto d'estudi ha estat amb amics o familiars. Aquest últim recurs és el que ens queda en la majoria d'ocasions per a la majoria de mortals. Em persones properes pot semblar que és més fàcil crear un clima de confiança i distensió, no sempre és així. Sigui com sigui, el fotògraf ha de buscar recursos per aconseguir-ho i ha de saber demostrar que sap el que està fent, controlant la situació en tots els aspectes. Finalment es tracta d'aconseguir aquella imatge de composició cuidada, en que el model, ja sigui a través del gest o la mirada, ens mostra el seu veritable caràcter. 

Personalment, m'agrada fer fotos d'infants. Acostumen a desinhibir-se més fàcilment davant del fotògraf i aviat mostren la seva mirada sincera, innocent i espontània. Encara que habitualment acostumo a treballar amb format mig, els següents retrats de la meva filla Eva, que serveixen d'exemple al comentari, van ser realitzats amb càmera Nikon de 35 mm i pel·lícula. Les òptiques  que utilitzava habitualment eren no AF, en concret el micro-nikkor 55 f2,8 i el 105 f2,5. El revelat i positivat es va fer en laboratori propi.