Un blogger a internet

El 28-11-2015 vaig començar a escriure aquest blog. Després de quasi bé cinc anys, he cregut oportú fer unes consideracions sobre el que representa per a mi aquesta experiència. Des d'aquesta data he publicat més de 300 entrades. En elles s'expliquen diversos aspectes de tècnica fotogràfica, s'hi comenten exposicions, es donen a conèixer experiències en viatges i excursions i, finalment, hi he compartit les meves impressions sobre algun que altre material fotogràfic que he tingut oportunitat de provar o adquirir. Ha estat una forma de tindre un recull del treball propi, de vegades sense massa ordre ni concert, ja que, sigui de forma voluntària o involuntària, sovint ens canvien les circumstàncies i els interessos personals.

Tot i que el fil conductor és sempre la fotografia, el blog no té la pretensió d'arribar a l'abast d'altres pàgines webs més especialitzades que fan tractament molt més exhaustiu de tècnica, productes i esdeveniments relacionats amb la fotografia. Degut a les meves limitacions hi ha moltes coses que hi queden fora. En ell no es segueix un mètode específic, no hi ha una pauta ni calendari a seguir, ni altres idees preconcebudes fora del fil conductor principal. Qui vagi seguint o consultant el blog, veurà que sóc poc constant amb les meves publicacions, deixo que es desenvolupi en funció del que em ve de gust anar explicant. Evidentment, no busco ser un referent en divulgació fotogràfica, sinó tan sols intento que sigui un medi per recopilar i compartir les meves experiències en aquest àmbit tan ric com és la comunicació visual. En definitiva, va néixer amb la intenció de ser, simplement, una mena de diari personal on plasmar pensaments i sensacions relacionades amb la meva afició.

Em considero bastant ignorant del funcionament de les xarxes socials, i peco de tindre-les poc presents. No acostumo controlar, ni estadístiques ni "likes". Interactuo poc amb les amistats. Tot i que crec que poden ser molt útils, sovint acabem sotmesos a un allau de comunicacions i és difícil separar el gra de la palla. És poden arribar a convertir en lladres de temps. Sóc partidari d'evitar-ne la dependència. és complicat però hem d'intentar utilitzar-les en justa mesura.

Internet és un oceà d'informació, i un blog com aquest és tan sols una gota d'aigua al bell mig d'aquesta immensitat. Però, així i tot, jo us convido a que prengueu iniciatives similars en aquest sentit. És una grata experiència recopilar i compartir allò que t'agrada. Em serveix a mi, i si també a algú altre, ja ho dono per bo.

La fotografia és una gran afició, cada cop a l'abast de més públic. Hi ha qui hi pot buscar notorietat o una remuneració econòmica,  o bé les dues coses juntes, però jo sempre penso que el més important que en podem treure és la diversió. Si deixem de passar-ho bé fotografiant més val que optem per una altra activitat.

La fotografia és una afició o professió plena de creativitat. Una forma de comunicació i un llenguatge universal. 

Podem explicar moltes sensacions amb una sola imatge.

Diuen que està tot fotografiat, però sempre podem buscar nous punts de vista.

Buscar una bella estètica o composició.

Expressar sentiments i emocions en moments viscuts.

Apropar-nos a la natura sempre és un plaer.

Buscar l'abstracció té la seva màgia.

Fins i tot un breu passeig pot ser motiu per trobar imatges evocadores del moment que estem vivint.

Diversos punts de vista es poden complementar per descriure el que ens envolta.

El retrat ens acosta a l'ànima de la persona fotografiada.