Escapada a la Vall de Boí

Després d'un temps forçat de confinament, necessari per les circumstàncies que m'han tocat viure, i de poca activitat a nivell fotogràfic, he tingut ocasió de fer una breu escapada a la Vall de Boí. 

De vegades fem projectes i propòsits però després per diversos motius es torcen i no arriben a bon fi. Aquest cop si que vaig poder acomplir el meu desig de fer una escapada per observar els canvis de la natura a la tardor. 

La Vall de Boí és un indret de l'Alta Ribagorça. Té un notable patrimoni cultural, arquitectònic i paisatgístic. El que  pretenia era, sobretot, gaudir de la tardor i, especialment dels canvis que, en aquesta estació, manifesta la vegetació. 

La climatologia no va ser del tot favorable i la visita es va reduir a un sol dia de breus passejades, així i tot va ser suficient per desconnectar del rutinari. La fotografia sempre és un motiu afegit o una bona excusa per apropar-nos a la natura. 

De vegades em pregunto si paga la pena de fer segons quin tipus de fotografia, ja que sembla que no ens aporta res de nou. Només cal anar a consultar les diverses xarxes socials i comprovar la ingent quantitat d'imatges que podem trobar-hi sobre qualsevol tema. Això es magnifica si parlem d'una cosa tan tòpica com pot ser: "La tardor" o "Paisatges de tardor". 

Així i tot, en les curtes caminades que hi vaig fer aquesta jornada, no podia evitar captar punts de vista del paisatge que em cridaven l'atenció. Molts d'ells potser són subjectes fotogràfics molt "trillats" però el cert és que sempre és un plaer intentar retenir-los en una imatge.

Una reflexió: Covid-19 - La fotografia abans i després

http://enriccurto.blogspot.com

Un nou cap de setmana de confinament municipal. Ens toca viure moments complicats i difícils tant a nivell social, anímic, psicològic i econòmic. La tornada al tipus de vida que portàvem anteriorment no la veiem viable a curt termini. Però cal no decaure i treure força i recursos per sortir d'aquesta crisi.

Fa poc em preguntaven en una entrevista per un mitja de comunicació local: La Covid 19 ha marcat un abans i un després? Quin creus serà el canvi de paradigma per a tu?

Doncs ben segur que sí! Confinaments, distància social, i nombrosos canvis comportaments i hàbits quotidians fan que tot es miri d'una altra manera. I, en definitiva, és fotògraf tot aquell que s'expressa a través de la seva mirada.

Evidentment circumstàncies com les que estem vivint ens obliguen a reflexionar sobre les nostres vides, a canviar esquemes i, ben segur que ens marca, en més o menys mesura, en quasi tots els àmbits de la nostra existència. Qui no ha vist modificat el seu dia a dia? 

La pandèmia ha tergiversat  moltes regles del joc. Si la nostra afició o professió és la fotografia, aquesta no en queda exclosa. Relacions personals ja sigui per amistat o treball, viatges, projectes, etc. han quedat trencats o, si més no, modificats de cop i volta pels efectes d'aquest virus. Angoixes, incerteses, pors, impotència, són alguns dels sentiments que han sorgit inexorablement. Però cal adaptar-nos en moments de crisi. Aquesta no és la primera ni serà la última en la història de la humanitat. El temps passa, i aquesta difícil experiència quedarà en el record. Els fotògrafs tenim la responsabilitat de deixar-ne testimoni visual.

Un autoretrat  fet a  casa i en confinament por ser una forma d'expressar els nostres pensaments amb una sola imatge.

Els temps canvien i un retrat de família.

La fotografia viu uns moments de màxima popularitat. Avui dia pràcticament tothom disposa de dispositius que li permet fer i compartir imatges. Aquests aparells, mòbils, càmeres, tablets, pc, etc tenen se'ns dubte la seva complexitat però els seus dissenyadors intenten que el seus funcionament sigui el més intuïtiu possible. Molts ja han passat d'un gruixut llibre d'instruccions, a un breu full amb poques indicacions que et remet a buscar més informació per altres mitjans. Molts usuaris sense massa experiència poden arribar a obtindre resultats notables i és que la tecnologia fa que sigui cada cop més fàcil allò que abans estava reservat a un nombre de fotògrafs més reduït i més format tècnicament.

Sempre m'agrada recordar una situació que vaig viure en assistir a una demostració de fotografia d'estudi en una fira del sector en el moment en que ja hi havia una clara transició de la foto analògica cap a la digital. Tant a l'estudi com a exteriors, jo estava acostumat a mesurar la llum i el rati entre les diferents fons d'il·luminació amb fotòmetres de mà. Habitualment mesurava la llum incident o la puntual reflectida tenint em compte el "sistema de zones" o bé, per dir-ho amb llenguatge més actual, el rang dinàmic del material que utilitzava. En fotografia analògica no quedava més remei que utilitzar aquests coneixements i com a molt hi havia qui s'ajudava d'una polaroid  per veure'n els efectes. 

És a dir, la foto d'estudi no deixava de tenir una certa complexitat. 

Doncs, tornant a la citada sessió, em va deixar perplex que la utilització d'aparells per mesurar brillava per la seva absència. La consecució de la foto final era per prova/error. Simplement el conferenciat anava movent llums i reflectors i comprovant el resultat per la pantalla de la càmera. Suposo que, al menys, anava controlant l'histograma, però en cap moment en va fer esment. El cert és que els resultats finals que mostrava per un gran monitor eren prou satisfactoris. No jutjaré que és millor o pitjor però amb això vull dir que, amb el temps, ha anat canviant substancialment la forma d'elaborar imatges. Ara la fotografia està a l´abast d'un immens nombre de persones. Realment és el triomf de la fotografia! 

Per documentar els canvis en el temps he volgut escollir uns retrats de família. Un primer tríptic està realitzat amb fotos de l'any 93 i 94, foto analògica, càmera de format mig i pel·lícula Kodak TMax 100, la mesura de la llum amb un fotòmetre de mà Sekonic. El segon tríptic és recent. En ell la genètica fa prou evident  que es tracta de mare i fill fotografiats en edats similars. Aquest darrer el procés ha estat digital, amb càmera "full frame" i mesurant a través de la pantalla. Tot és vàlid, simplement es tracta de gaudir de la fotografia ja sigui com a afició o com a professió.

Canvien les marques comercials, canvien els productes, canvia la forma de treballar...però la fotografia continua més vigent que mai. Traspassant generacions!.

    

Un blogger a internet

El 28-11-2015 vaig començar a escriure aquest blog. Després de quasi bé cinc anys, he cregut oportú fer unes consideracions sobre el que representa per a mi aquesta experiència. Des d'aquesta data he publicat més de 300 entrades. En elles s'expliquen diversos aspectes de tècnica fotogràfica, s'hi comenten exposicions, es donen a conèixer experiències en viatges i excursions i, finalment, hi he compartit les meves impressions sobre algun que altre material fotogràfic que he tingut oportunitat de provar o adquirir. Ha estat una forma de tindre un recull del treball propi, de vegades sense massa ordre ni concert, ja que, sigui de forma voluntària o involuntària, sovint ens canvien les circumstàncies i els interessos personals.

Tot i que el fil conductor és sempre la fotografia, el blog no té la pretensió d'arribar a l'abast d'altres pàgines webs més especialitzades que fan tractament molt més exhaustiu de tècnica, productes i esdeveniments relacionats amb la fotografia. Degut a les meves limitacions hi ha moltes coses que hi queden fora. En ell no es segueix un mètode específic, no hi ha una pauta ni calendari a seguir, ni altres idees preconcebudes fora del fil conductor principal. Qui vagi seguint o consultant el blog, veurà que sóc poc constant amb les meves publicacions, deixo que es desenvolupi en funció del que em ve de gust anar explicant. Evidentment, no busco ser un referent en divulgació fotogràfica, sinó tan sols intento que sigui un medi per recopilar i compartir les meves experiències en aquest àmbit tan ric com és la comunicació visual. En definitiva, va néixer amb la intenció de ser, simplement, una mena de diari personal on plasmar pensaments i sensacions relacionades amb la meva afició.

Em considero bastant ignorant del funcionament de les xarxes socials, i peco de tindre-les poc presents. No acostumo controlar, ni estadístiques ni "likes". Interactuo poc amb les amistats. Tot i que crec que poden ser molt útils, sovint acabem sotmesos a un allau de comunicacions i és difícil separar el gra de la palla. És poden arribar a convertir en lladres de temps. Sóc partidari d'evitar-ne la dependència. és complicat però hem d'intentar utilitzar-les en justa mesura.

Internet és un oceà d'informació, i un blog com aquest és tan sols una gota d'aigua al bell mig d'aquesta immensitat. Però, així i tot, jo us convido a que prengueu iniciatives similars en aquest sentit. És una grata experiència recopilar i compartir allò que t'agrada. Em serveix a mi, i si també a algú altre, ja ho dono per bo.

La fotografia és una gran afició, cada cop a l'abast de més públic. Hi ha qui hi pot buscar notorietat o una remuneració econòmica,  o bé les dues coses juntes, però jo sempre penso que el més important que en podem treure és la diversió. Si deixem de passar-ho bé fotografiant més val que optem per una altra activitat.

La fotografia és una afició o professió plena de creativitat. Una forma de comunicació i un llenguatge universal. 

Podem explicar moltes sensacions amb una sola imatge.

Diuen que està tot fotografiat, però sempre podem buscar nous punts de vista.

Buscar una bella estètica o composició.

Expressar sentiments i emocions en moments viscuts.

Apropar-nos a la natura sempre és un plaer.

Buscar l'abstracció té la seva màgia.

Fins i tot un breu passeig pot ser motiu per trobar imatges evocadores del moment que estem vivint.

Diversos punts de vista es poden complementar per descriure el que ens envolta.

El retrat ens acosta a l'ànima de la persona fotografiada. 

Cultura fotogràfica i COVID-19

 Tot i que el COVID-19 ha complicat o, si més no, ha canviat la nostra vida, aquesta continua. El sector cultural s'ha vist fortament afectat per la pandèmia, però cal adaptar-nos a la "nova normalitat" i, amb les precaucions necessàries, no deixar d'accedir-hi. 

Per sort a la ciutat de Barcelona la cultura fotogràfica sempre és present amb més o menys mesura, i en aquests moment tenim diverses exposicions molt interessants. Faig breu comentari de les que he visitat.

Primer citaré la de "Daido Moriyama. A Diary" a FotoColectania, ja que s'ha prorrogat fins el 11 d'octubre i no ens la podem perdre. Un autor amb una peculiar visió i filosofia de vida. Jo diria que és "un fotògraf d'emocions". 

Una visió fugaç...un impuls seguint el pensament de Moriyama, em dona per captar el reflex d'una vianant en una de les fotos exposades.

A la Galeria Valid Foto canviem totalment de registre, hi exposa Yago de Orbe amb el seu treball titulat "Samai". Amb una magistral utilització del procediment fotogràfic anomenat antotipia, ens mostra la seva delicada i subtil percepció de la relació que hi ha entre les tribus Quítxues de l'Amazònia equatoriana i la natura. 

La clorofil·la serveix com a pigment per revelar la vida humana en un entorn natural

Encara que no sigui pròpiament fotogràfica, va ser un goig visitar l'exposició "The World of Banksy" a l'Espai Trafalgar. Una experiència immersiva en l'obra d'aquest genial graffiter que ben segur no ens deixarà indiferents. Podem seguir les seves petjades per diverses ciutats del món i així copsar el seu missatge crític i provocador a la societat.

Així em vaig inspirar seguint les passes de Banksy

I encara no he anat a La Pedrera! Hi ha una exposició de William Klein que ha estat prorrogada fins l'ú de novembre.

Finalment, ja tenim la flamant nova seu de la Fundació Mapfre en marxa. Al "Centre de fotografia KBr" ja podem veure obra de Bill Brandt i de Paul Strand. Jo segur que no m'ho perdo!

Fotografiant a l'Alt Empordà

Quan consultem per les xarxes possibles destinacions fotogràfiques, se'ns ofereixen habitualment viatges a llocs llunyans que ens prometen uns paisatges increïbles, flora i fauna molt especials i gent de costums peculiars.Ben segur que aquestes circumstàncies poden despertar el nostre interès fotogràfic. Aquests viatges tenen el seu públic i  poden arribar a ser fascinants, però una cosa que caracteritza a la nostra afició a la fotografia és que ens pot oferir motius en quasi qualsevol lloc o circumstància. A Catalunya, com a molts altres llocs, trobem fàcilment on fotografiar: la vida al carrer, macro, natura, paisatge, arquitectura, costums i tradicions, i mil temes més que ens criden l'atenció. Ja sigui en blanc i negre o color fem volar la nostra imaginació!

Es tracta de mantenir viva la nostra ment i expressar-ho a través de la nostra mirada. La fotografia pot ser com un diari del nostre dia a dia. Una escapada a l'Alt Empordà m'ha avocat a captar una sèrie d'imatges que són mostra de la meva manera de veure les coses. Unes vegades ho faig per a pura diversió, d'altres per buscar una composició i una estètica que m'agrada i, unes altres el que vull és expressar una idea o explicar un instant. El mateix procés hagués fet en cas de estar a l'Àfrica, el Pol Nord o al bell mig de New York o Paris. El COVID-19 ha canviat les nostres vides i, per tant, en la majoria de casos, la nostra mobilitat. Una caminada pels aiguamolls, un passeig per Cadaqués o Port de la Selva, una excursió pels camins de ronda de la costa, o una visita a "Visa pour l'image" a Perpinyà, són coses a fer en unes breus vacances i també motiu per captar noves imatges. No tenim que perdre la curiositat i les ganes d'explicar coses a través de la fotografia.

"Flors de marge" - Una exposició de Vicenç Rovira

Foto cedida de Vicenç Rovira - De l'exposició "Flors de marge"

 

De tant en tant acostumo a comentar algunes de les exposicions que visito, en general, corresponen a autors més o menys consagrats. Però el cert, és que sovint també podem admirar en altres petites sales dels nostres pobles i ciutats l'obra d'autors de menys renom que tenen treballs fotogràfics molt interessants. Aquest és el cas de l'exposició titulada "Flors de marge" de Vicenç Rovira i Riera.

Les fotografies de V. Rovira ens poden recordar a les que va fer l'escultor alemany Karl Blossfeldt que és conegut per les imatges en blanc i negre publicades l'any 1929 en el volum "Urformen der Kunst". Aquestes consistien en primers plans de plantes que aquest autor veia com a una estructura artística i arquitectònica. Blossfeldt no es dedicava pròpiament a la botànica ni a la fotografia, feia les fotos per tindre subjectes per mostrar a les classes de modelat que impartia a l'Escola d'Arts Aplicades de Berlín.

Amb aquest comentari no vull desmerèixer la fotos de Vicenç Rovira, el contrari, moltes plantes seques o pansides que habitualment passen desapercebudes, tenen gran bellesa i originalitat sota la seva mirada. El fet de separar-les del seu entorn habitual i posar-les en escena amb un a acurada composició i il·luminació, fa que en tinguem una nova percepció.

Cap tema és patrimoni de ningú. Molts pintors, dibuixants, escultors i fotògrafs han sentit o senten atracció pels detalls del món vegetal. El que importa és que cada autor imbueixi a l'obra de la seva ànima d'artista i, a més, ho sàpiga transmetre a l'espectador. Crec que Vicenç Rovira ho aconsegueix.

Ja fa uns dies aquest fotògraf m'explicava que estava preparant aquesta exposició. Jo mateix li manifestava que aquesta era una temàtica que també a mi em tenia captivat, i que desitjava treballar-la algun dia que em fos propici. I és que si tenim un mínim de sensibilitat mai podem quedar indiferents davant la bellesa i elegància que ens ofereix al gran jardí de la natura.

Vicenç Rovira es defineix com a fotògraf aficionat però no hi ha dubte que a "Flors de marge" ha aconseguit realitzar un excel·lent treball fotogràfic, així que us animo a visitar-la a Visualkorner fins al proper 25 de setembre.