No es tracta d' una idea nova, però és divertit buscar en el nostre entorn aquests paisatges transformats.
Quan em pregunten què n’esperes de la fotografia, la
resposta sempre és la mateixa: el més important és passar-ho bé. Malament si no
gaudim del que fem!
Tant si som aficionats o professionals del
sector i volem fer un treball fotogràfic amb certa coherència i contingut, està
clar que ens cal coneixement, constància i dedicació. Un bon arxiu fotogràfic
no pot ser flor d’un dia. Però si no hi afegim i conservem una certa dosi
d'il·lusió, aviat aquesta tasca es convertirà en monòtona i tediosa. El més
probable és que l’abandonem al cap d’un temps; el laboratori queda a peces en
un traster o acabem amb centenars o, fins i tot, milers de fotos emmagatzemades
al núvol i en discs durs sense ser revisades.
És imprescindible sentir quelcom més
profund davant de l’activitat que ens ocupa. El fet de gaudir de
fotografiar és el que donarà aquella espurna que converteixi el nostre treball
en quelcom especial, al menys, per a nosaltres mateixos. Si mantenim aquesta
flama encesa i no defallim, potser aquest acabi perdurant en el temps i tenint
certa transcendència. Crec fermament que el que més importa és el present, ja
que és en ell on estem forjant el futur.
Per provar la Fuji GFX100S vaig voler
tornar a visitar un territori fotogràfic a la zona metropolitana N.E. de
Barcelona que havia estat habitual per a mi durant molt de temps. El seu procés
de transformació ha estat molt intens en les darreres dècades, però hi ha
elements que, per sort, s’hi han mantingut dempeus. Un exemple n’és el Pont del
Petroli a Badalona.
Quan vaig fer la foto més recent no tenia
a la vista l’anterior, però curiosament en col·locar-les a posteriori una al
cantó de l’altra he vist que la composició és quasi bé coincident.
Després de 25 anys perdura la mateixa
mirada? Tot i que sempre anem evolucionant la nostra visió fotogràfica, amb
aquesta imatge sembla que sí. El que puc assegurar és que continuo gaudint de
cada “clic”.
La fotografia és un a forma de comunicació visual directa i universal que té un gran poder. Per agafar-ne consciència, tan sols cal fer una mirada cap el món de la publicitat. L'espectador té més tendència a mostrar atenció per les imatges que per les paraules.
Hi ha uns conceptes claus a
l'hora de comunicar. El primer és captar l'interès del públic sobre el que
volem explicar. i el més adequat, és fer-ho de forma directa i senzilla. Després,
cal estimular la retenció per part del receptor de la imatge. Aquesta ha de ser
prou descriptiva i concisa com per perdurar en el record.
En una parada en trànsit a l'aeroport de Addis Abeba, vaig passar per davant d'una curiosa botiga. Em va semblar adient captar unes poques instantànies que poguessin descriure les sensacions que jo en tenia en aquest moment.
D'entrada em va sobtar el mal estat dels maniquins que s´hi mostraven. Eren dignes d'una pel·lícula de cine negre. De seguida vaig decidir que el millor era utilitzar enquadraments que emfatitzessin aquesta visió tètrica i misteriosa, i que calia mostrar les fotos en blanc i negre. També, em va semblar convenient incloure algunes persones amb mascareta, ja que així ens situa en els temps de pandèmia que vivim. A la vegada, m'interessava mostrar la seva interacció amb els maniquins amb cara descoberta o desprovistos de roba. Tan sols cinc imatges per descriure uns breus instants!
Probablement cada espectador les pot veure o interpretar de diversa forma, però la nostra missió com a fotògrafs és comunicar visualment els fets, així com les emocions i pensaments del moment. Jo crec que, fins i tot, de situacions anodines com aquesta se'n pot treure suc. La forma en que presentem les fotografies pot intentar ser imparcial, però el cert, és que sempre condiciona la percepció per part del observador.
Amb l'arribada de l'hivern hi ha qui té ocasió de gaudir de la neu. Si és així, i és amant de la fotografia de paisatge, no dubtarà en treure la càmera a passeig intentant captar aquests canvis de l'entorn.
Vaig aprofitar una estada a Andorra per provar la Fuji GFX 100S. Aquest model afegeix prestacions a la seva predecessora i a altres models de la gama. Anteriorment, he estat utilitzant la 50R, i en la 100S, més que els 102 MP de resolució (que no estan de més si volem fer grans ampliacions), hi ha altres característiques que són especialment desitjables: Primer un enfocament que, en usar un sistema dual (contrast + detecció de fase), és d'allò més ràpid i precís, i segon, un estabilitzador al cos que ens permet utilitzar la càmera a ma alçada en situacions on amb altres càmeres és convenient l'ús de trípode si volem imatges sense trepidació.
Personalment també crec que cal esmentar el detall i les àmplies gradacions tonals que ens dona el sensor CMOS de 43,8x32,9 mm. S’ha d'admetre que la mida d'aquest. superior al “full frame”, es nota. Tot això, a més, amb un cos de mides i pes molt continguts. No m’allargaré detallant altres prestacions, ja que això no és la finalitat d'aquest post. Tan sols dir que, ben segur, aquesta càmera no decebrà a cap usuari.
Durant molts anys d'afició a la fotografia hi ha càmeres, o millor dit equipaments, de diverses marques amb els que he treballat especialment a gust, la Fuji 100S sembla destinada a ser una d'elles.
Les fotos estan fetes principalment des de la carretera que va des de La Massana a Ordino. He utilitzat diverses òptiques GFX i s'han revelat amb ACR. A la vuitena s'ha afegit un filtre de Silver efex Pro2 per dinar-li un aspecte més retro..
Podem afirmar que l’art és un reflex del què som. Utilitzant diversos mitjans i tècniques l’ésser humà expressa les seves emocions, idees, anhels o frustracions. En funció de l’experiència i capacitats de cadascú escollirem entre la immensitat de materials que ens proporciona el nostre entorn per crear a través de la pintura, dibuix, escultura, fotografia, cinema, música, teatre, escriptura i molts altres, alguna cosa nova que ens defineix. Aquesta nova creació constitueix la nostra expressió artística.
Però aquesta creació artística esta
condicionada per un imaginari visual popular? Realment, podem arribar a pensar
que hi ha símbols, idees i imatges que formen part de l’experiència grupal? És
possible que això sigui així, fins i tot, podríem creure que hi ha certes
imatges i idees que en han quedat marcades en el nostre bagatge genètic.
Alegries, pors i incerteses són percebudes per tots els individus que conformen la
societat, es comparteixen i es manifesten de forma reiterada.
Com a fotògraf em qüestiono fins a quin punt esdevé present aquest imaginari en el meu treball, con influeixen els estímuls visuals, auditius i escrits en la meva fotografia.
És divertit i interessant revisar el
nostre arxiu i fer aquest exercici de buscar referències que poden ser elements
d’aquest imaginari que alimenta el nostre esperit.
 |
| En un recent viatge a Noruega vaig visitar Ekerbergparken a Oslo. En una glorieta dels jardins vaig alçar la vista i em va venir a la memòria la foto en titulada "The Octopus" de A.L. Coburn (1912). |
 |
| En un paratge del nord de l'illa de Cerdenya, el sol deixava de manifest en una roca una expresió similar a la d'"El Crit" de E. Munch. (Foto analògica feta el 2014 amb una Hasselblad 501 CM i Planar 80mm). |
 |
| Al museu Kode de Bergen un visitant puja per una de les escales d'accés. Possiblement vaig fer la foto mentre Escher actuava en el meu subconscient. (Olympus OMD EM1 MarkII + Zuiko 12-40 f2,8 Pro). |
 |
| Aquest matí he vist aquesta primera imatge d'un videojoc en una exposició a CaixaFòrum. Al moment i automàticament he recordat aquesta foto feta mentre pasejava pels carrers de NY. (Olympus OMD EM5 Mark II + 12-.40 f2,8 Pro) |
 |
| També al museu Kode, i a la planta dedicada a Nikolai Astrup, em va sobtar aquest quadre. El pintor es va inspirar en els éssers sobrenaturals de la cultura popular. Ja en el 2015 havia vist jo un "fantasma" similar tot fent una caminada pel Montseny. (càmera Fuji XE1 + 18-55 f2,8-4) |
 |
| La TV suposa una constant pluja d'imatges. Aquest tros d'escorça fotografiat per il·lustrar una sèrie que tracta sobre la peridolia em recorda el personatge d'Homer Simpson. |
 |
| Sempre he admirat la fotografia d'Ansel Adams. Aquí mostro un fragment de la seva foto "Moonrise - Hernández - New México". Mentre jo feia aquest paisatge amb una Linhof 10x12 a Belchite l'any 2002 segur que tenia present al gran mestre. |
Si treballo amb fotografia analògica sempre em decanto per formats més grans que el 35mm, ja que s’adapten millor al treball que m'agrada fer. Les càmeres 6x6 i 6x7 de marques com poden ser Bronica, Pentax o Hasselblad, disposen de poc més que dels dispositius bàsics per controlar l’entrada de llum i el temps d'obturació.
En digital la tecnologia esdevé cada
cop més important i, si bé està pensada per simplificar processos, és evident
que les càmeres dirigides a aquells fotògrafs que demanden elevades
prestacions, cada cop són més complexes. Marques com Canon, Nikon o Sony sembla ser que dominen el mercat i ens mans d'un bon fotògraf segur que donen resultats immillorables.
Per la meva part, i sense oblidar els avantatges dels sensors més grans, he trobat en el mirrorless micro 4/3 un format
ideal per a moltes ocasions. És òptim per la fotografia de viatge, de carrer i
de fauna. En les circumstàncies, en que el volum i pes sí importa, crec que pot esdevenir
l’equip ideal.
Potser tindrem que assumir certes limitacions
en referència als ISOS alts i el rang dinàmic més ajustat, però molts altres
avantatges fan que aquest tipus d’equipament sigui el més convenient per a
molts aficionats i professionals especialitzats en les modalitats fotogràfiques
abans esmentades. La qualitat obtinguda és més que suficient per la majoria d’usos.
No ens enganyem! Sovint, la publicitat ens
convida a comprar material fotogràfic amb prestacions que no necessitem. S’ha d’analitzar
bé el procés de compra. Conec a molts usuaris que deixen la seva càmera pesada
i voluminosa a l'armari per acabar fent fotos amb el mòbil.
La meva experiència en la ruta que vaig fer aquest estiu per Namíbia ha corroborat aquesta opinió. Es tractava d'un viatge convencional i no pròpiament fotogràfic. Les circumstàncies van fer que la meva Olympus es convertís en l’equip més adequat per aquest viatge.
La facilitat de transport i utilització del ara anomenat OM System i, en especial al Zuiko 300mm f4 PRO, em va facilitar poder afegir algunes fotos d’ocells a les de fauna més voluminosa. La focal equivalent d'aquest objectiu en format “full frame” és de 600mm f4 (840 mm f 5,6 amb el teleconverter MC-14). El seu pes i portabilitat és molt inferior al d'equips de sensor més gran. A més, la gran capacitat d’estabilització d’aquest sistema fotogràfic, ens permet utilitzar aquestes focals tan llargues fins i tot a mà alçada amb certa facilitat.
