dilluns, 30 de desembre de 2019

Inspirant-nos en la pintura

En diverses ocasions ja he comentat les mútues influències entre pintura i fotografia. crec que  és important visitar els museus i veure molta pintura,  ja no tan sols per gaudir-ne, sinó també per aprendre sobre il·luminació,  composició i tractament del color.
En visitar el museu de pintura russa a Sant Petersburg em va cridar l'atenció. entre molts altres, un oli pintat per Alexei Sundukov l'any 1986, titulat "La cua". Dos dies més tard vaig tindre la sort de trobar davant de l'Hermitage el que semblava una cerimònia de graduació de policies o militars. Em va venir el quadre a la memòria i, encara que em limitacions, vaig intentar treballar la perspectiva en la meva fotografia de forma similar a la que proposa el pintor.



dimarts, 24 de desembre de 2019

Bones Festes!



Un recurs més de les nostres fotografies és utilitzar-les en dates especials per donar a les persones estimades el missatge desitjat. Així que aprofito una que vaig captar en un viatge recent a l'illa de La Palma per felicitar-vos aquestes festes.
Recordeu que regalar fotografia sempre pot ser un bon recurs!

dimecres, 11 de desembre de 2019

Donar caràcter a una foto: Ninos

És indubtable que encara que la fotografia s'entengui molts cops com una còpia de la realitat, el que en fem és una representació. Normalment, escollim una òptica que dona una perspectiva en particular i agafem l'enquadrament que ens agrada a nosaltres. Això suposa separar uns elements determinats de l'escena  de la resta que els envolta. La pel·lícula o el software que toca, en fa la interpretació del color. A més, segurament, acabarem d'ajustar amb algun programa d'edició. Després, alguns fotògrafs diuen: "Jo no modifico res, tan sols faig un revelat (analògic o digital) i mostro les coses tal com són".
Hem de ser conscients que sempre que fotografiem fem una modificació de la realitat, i per tant, si ho creiem convenient, és qüestió que deixar clar el caràcter que nosaltres volem donar a cada imatge. 
Fa temps, donant un vol pel Delta de l'Ebre, em vaig topar amb un camp, que tenia com a espantaocells una sèrie de ninos. Tot i que era un dia alegre i assolellat, em va semblar que el tema tenia connotacions de film de terror. 
Encara que amb photoshop podem fer tot tipus de manipulació, hi ha "plugins" que ens faciliten molt la feina, i a la vegada, donen llibertat creativa. En aquesta ocasió vaig utilitzar el "Silver efex pro" de Nik software. 
Així se'm va acudir representar la situació per crear una sensació d'inquietud a  l'espectador. 














.

dilluns, 11 de novembre de 2019

No sols de fotos viu el fotògraf.



L'estiu acostuma a ser un parèntesi  pel que fa a l'oferta cultural a la ciutat, però, després de les vacances, torna amb força a la tardor. I com que podem dir: "No sols de fotos viu el fotògraf", cal repassar aquelles exposicions a la ciutat de Barcelona interessants  per la nostra cultura visual.
El vídeo és protagonista a la Pedrera, on Bill Viola (NY 1951), amb l'exposició "Miralls de l'infinit" no ens deixa indiferents. Aquest gran artista pioner del videoart, ens dona què pensar amb les seves profundes imatges en moviment. El temps agafa una alta dimensió per endinsar-nos en un món interior.
A la Fundació Mapfre podem veure "Tocar el color. La renovació del pastel", on revisararem la tècnica en si i la seva història.
Encara no he pogut anar a visitar l'experiència immersiva en l'art de Monet al Centre d'Arts Digitals, però promet ser molt interessant.
A CaixaFòrum, cinema i fotografia ens passegen pel gran escenari que representen les metròpolis."Càmera i ciutat".
També de música viu el fotògraf i en pot treure inspiració en el mateix lloc que l'anterior amb l'exposició: "Òpera, passió, poder i política"
També podem visitar diverses mostres fotogràfiques en galeries com Validfoto, Fotonostrum i Fotocolectania, o bé en espais culturals i centres cívics, com Espai 30 a la Sagrera o l'espai Golferichs. N'hi ha moltes més que podem consultar fàcilment a internet. Algunes són excel·lents i dignes de veure, totes val la pena visitar-les.
Prepareu agendes! Feu cultura!
Una imatges de l'exposició de La Pedrera ens serveixen de mostra:







dissabte, 9 de novembre de 2019

Berlin wall/ / 30 anys


Avui és el 30 aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Malauradament, sempre es continuen creant nous murs, ja siguin físics o psicològics, contra les llibertats. Encara en ple segle XXI, la falta de voluntat, empatia i diàleg, acostumen a ser els principals motius per crear diferències insalvables entre opinions diverses. Qui ostenta el poder i no és capaç de resoldre els conflictes per vies pacífiques i de diàleg, no mereix  governar. Per sort, hi haurà qui està disposat a enderrocar aquests murs. Allà on no arriben els dirigents polítics hi ha d'arribar la força i perseverança del poble.
En una estada a Berlín l'any 2015, vaig anar a visitar un tram de mur que encara està dempeus, un graffiti amb una salutació faxista, un rastre lluminós d'una bicicleta que passava, un edifici nou que pot representar el resorgir de la ciutat i un personatge misteriós al fons, donen, segons el meu parer, a la imatge elements amb força per fer-la atractiva.
Complemento aquesta explicació amb fotografies de fragments d'altres graffitis que hi havia al mur en aquelles dates.









dijous, 7 de novembre de 2019

Un exercici fotogràfic: el temps, un lloc, una idea i un panell


Quan fotografiem solem pensar el resultat final com una sola imatge però també és interessant considerar comunicar una idea a partir de la captació de diverses fotografies. Aquests instants els podrem mostrar en forma d'imatges múltiples sobreposades, com ja s'ha comentat anteriorment al blog (03/05/18), o bé en forma de díptic, tríptic o panell.
Quan em trobava sobre un pont que tenia vistes al Parc Gorki de Moscou, vaig observar que a sota hi quedava una pista on hi transitaven ciclistes, patinadors, skaters i vianants a peu. 
Una manera d'explicar aquest moment i la sensació de la variada multitud de gent que hi transitava, era escollir un sol punt de vista, un punt concret, i crear un panell que recopilés diversos instants de l'activitat que transcorria al seu voltant. La idea era buscar unes referències, com podien ser les línies pintades sobre l'asfalt, i prémer el disparador cada cop que hi passaven individus que em cridaven l'atenció. La marca blanca central al mig de l'enquadrament busca ser una referència visual que ajuda a crear unitat entre les imatges diverses.
Aquest és un primer resultat de l'exercici però se m'acudeixen altres possibilitats: escalar les imatges i crear noves realitats, podrien ser unes vies úniques en panoràmica vertical, o un tríptic mostrant diferents tipus de locomoció, o un  panell amb la foto central sense ningú i les dels voltant amb els transeünts,...la imaginació que no falti. 

dimarts, 8 d’octubre de 2019

La foto de "postal" - Moscow



La fotografia s'ha convertit en un llenguatge quotidià. Igual que la paraula, les utilitzem contínuament per comunicar experiències. Per les xarxes socials circulen cada instant milions d'imatges destinades a explicar què fem, què veiem, què pensem i què sentim. La tecnologia ha facilitat aquest tipus de comunicació i això ha suposat canviar el concepte que abans teníem de la fotografia. L'evolució  del món fotogràfic ha donat lloc a qüestionar-nos moltes coses, entre altres:  cal imprimir les nostres imatges?, ni ha prou en enviar-les i guardar-les en mitjans electrònics?, té sentit fer una exposició fotogràfica en una sala quan hi ha un volum inabastable d'imatges circulant per internet?, cal fer una foto "de postal" quan aquests llocs són captats contínuament per gran quantitat de persones?. 
Hem arribar a un punt que, hi ha tanta fotografia feta que, fins i tot, s'ha arribat a especular sobre si té sentit deixar de fer-ne.
Jo crec que aquesta situació, lluny de representar un fracàs, és un triomf. El llenguatge fotogràfic s'ha popularitzat i s'ha convertit en quelcom tan habitual com el llenguatge parlat. Sembla que tothom té alguna cosa a dir per mitjà de la fotografia. Cadascú ho farà de la manera que li sembli més adequada, a través de les xarxes, publicant en revistes o llibres, fent una exposició en una sala pública o bé imprimit-ne algunes per ús particular. 
Igual que en el llenguatge parlat o escrit, tothom sol tenir alguna cosa a dir en imatges. Sempre hi ha noves experiències, impressions i pensaments a explicar, i cadascun d'ells tindrà diferents matisos en funció de qui ho explica. 
Cada persona. quan parla o escriu, exposa la realitat com ell la veu, elimina aspectes que no l'interessen, i en fa una interpretació parcial i personal. El mateix passa  amb la fotografia, cadascú busca una composició, un enquadrament i altres característiques de la imatge que fan que tingui quelcom de particular i personal.  Sempre hi ha coses a mostrar i, encara que la foto sigui d'un lloc ja fotografiat, és normal que vulguem explicar la nostra experiència.
Ja heu vist, per altres escrits d'aquest blog, que en fer un viatge intento fotografiar amb diferents criteris i punts de vista, però fins ara no he considerat la típica foto "de postal". Podríem pensar que no és oportú fer aquest tipus de foto, ja que ben segur són imatges que ja han estat "fetes" anteriorment, però així i tot, jo crec que, en aquesta ocasió, també val la pena dir la nostra.
Aquí van algunes de la ciutat de Moscow. Sempre podem buscar un punt de vista més original, però monuments i altres llocs turístics són, al meu parer, motius a continuar fotografiant de forma tradicional..