Macrophotography - "El despertar de la primavera"

Durant tot l'any és interessant no oblidar el potencial de la fotografia macro, ja que fora de la temporada "de caça fotogràfica" també poden trobar nombrosos motius per captar amb la nostra càmera. De totes maneres si el que ens interessa és la natura, la primavera i estiu és quan s'arriba al punt culminant d'aquesta activitat. Recordem aquella dita  "A l'estiu tota cuca viu" i fixem-nos en com es transforma el nostre entorn a escala diminuta. Podem aprofitar una petita zona enjardinada després d'un breu plugim, o bé un petit tram de camí rural en una pasejada, la qüestió és que si ens fixem bé trobarem mil i una oportunitats per il·lustrar el despertar de la primavera.

New Photobook - Rissani

Aquest llibre ens presenta un recorregut fotogràfic pel mercat de Rissani. Aquesta ciutat, a les portes del desert, va ser parada imprescindible en les rutes comercials transsaharianes. Ja en el segle XIV era capital comercial del Marroc imperial, i les caravanes vingudes del Sahel feien pausa per mercadejar amb or, espècies i esclaus. Avui dia encara és lloc de trobada a la regió i un llindar entre l'inhòspit i la civilització.

Si esteu interessat en saber més visiteu blurb.es [http://www.blurb.es/b/8702505-rissani]

ISBN : 9781388526276

El paisatge industrial i la fotografia

Periòdicament m'agrada revisar les fotos que he captat per procediments de fotografia clàssica. El paisatge industrial ha estat molts cops per a mi un tema recurent. Sempre m'ha semblat interessant documentar aquesta activitat transformadora del nostre entorn. La revolució industrial va supossar en molts indrets d'Europa la modificació substancial de les ciutats, especialment del seus extraradis. A partir del segle XVIII van sorgir noves i majestuoses instal·lacions fabrils que van canviar molts indrets que havien estat inalterats durant molt temps. També noves vies de transport, comunicació, i infraestructures, anaven lligades a aquests centres de producció.
El paisatge industrial constitueix un ric llegat de gran valor històric i estètic.

Les fotos han estat realitzades amb diverses càmeres de mig i gran format.

Exposicions múltiples

Avui dia ja estem assumint  que, els efectes del photoshop o altres programes d'edició, afecten a moltes de les imatges que constantment veiem en els nombrosos mitjans de comunicació visual. Acceptem com habitual la manipulació de color, textures, formes i elements que les composen i entenem que això forma part del medi. Però, no fa tants anys, el més comú era entendre la foto com un reflex fidel de la realitat. Tan sols algunes imatges, clarament manipulades i que buscaven un sentit "artístic", s'escapaven d'aquesta concepció. Així era amb les "exposicions múltiples", una tècnica que ens acosta a mons onírics i dimensions desconegudes.

La superposició i composició d'imatge, ara més fàcil de realitzar amb les tècniques de retoc digital, era molt més intuïtiva i complicada a l'hora de treballar amb pel·lícula fotogràfica. Actualment, el procediment d'exposició múltiple també es pot fer directament, amb més o menys eficàcia i opcions, en moltes de les càmeres digitals de gama mitja-alta. Cal compensar les exposicions quan realitzem cada dispar que es part de la foto final, i també hem de considerar la composició final que resultarà de superposar les diferents imatges. Aconsello experimentar en aquesta modalitat de "fotografia creativa", ja que amb paciència i perseverança aconseguirem resultats sorprenents.

Les següents fotografies les vaig fer fa uns 14 anys utilitzant pel·licula Kodak Ektachome i una càmera Nikon F3.

Influències

És important com a fotògrafs aprendre mirant altres fotografies.  El primer que recomanaria és  revisar les obres dels autors de prestigi en tots els àmbits i en tots els temps des de la invenció de la fotografia. Recuperar el passat i conèixer la historia és bàsic per entendre el medi.  Avui dia a les xarxes socials ens inunden les imatges i els "likes", ben segur que hi podem trobar coses interessants, però de vegades es fa difícil separar el gra de la palla.

És indubtable que tots, fins i tot artistes de renom, estem sotmesos a influències. Intentar acostar-nos a un estil  o forma de mirar no té res de negatiu, ben al contrari, jo crec que ens ajudarà a trobar el nostre camí  per a la realització d'un treball de caràcter personal.

Quan vaig descobrir l'apassionant món de la macrofotografia, hi havia poca bibliografia al respecte, i un llibre de Claude Nuridsany i Marie Pérennou, es va convertir en una referència a seguir. Després, amb la foto de paisatge, la lectura de Galen Rowell  m'animava a buscar una nova forma de tractar la llum  en les meves imatges. Segur que molts de nosaltres ens hem impressionat amb la tècnica d'Ansel Adams. A mi em va portar a perfeccionar la meva i a realitzar estudis de fotografia en una escola especialitzada de Barcelona. Després, gràcies a seguir diversos autors com, Michael Kenna, A.L. Coburn, Jonh Sexton, Edward Weston, i Josef Sudek, entre molts altres,  vaig anar descobrint noves mareres de veure el món. Tot aquest bagatge que anem adquirint a través d'altres autors ens porta a desenvolupar  millor la nostra visió fotogràfica. Finalment, ens agradi o no, la nostra manera de viure, la nostra forma de ser, caràcter, pensaments, sensacions i sentiments marquen de forma inequívoca les nostres imatges. Si som constants i fidels a nosaltres mateixos acabarem desenvolupant un treball original. Potser no arribarem mai a ser grans fotògrafs, però segur que en gaudirem molt a nivell personal.

En els meus inicis, sovint em deien que les meves imatges feien pensar en determinats autors. No em desagradava, crec que forma part del camí a seguir. Amb el temps he tingut oportunitat d'anar donant a conèixer les meves imatges. Per a mi és una gran satisfacció veure que també hi ha a qui serveixen d'inspiració.

No deixeu de mirar fotografia i compartir el que vosaltres feu. Ser bon lector ajuda a ser bon escriptor.

Actualment la tècnologia facilita molt les coses. En els anys 80 aconseguir una bona foto macro suposava moltes dificultats. 

Durant uns quants anys vaig tindre la sort de gaudir de l'amistad d'Humbreto Rivas i compartir la nostra afició a la fotografia. Interessos comuns em van suposar aprendre d'un bon mestre.

Quan reviso el meu arxiu sempre hi trobo referències a autors que m'han interessat, en aquest cas J. Sexton.

I en aquesta feta a la Costa Oest del EEUU hi veig un aire de M.Kenna.

A  la platja de Edward Weston (Califòrnia), la llum no era molt favorable però vaig voler emportar-me una foto en memòria d'aquest fotògraf.

A nivell personal no ens hem de sentir lligats a un estil o temàtica, també he sentit admiració per nombrosos autors de "street photo" com H. Cartier-Bresson, Grry Winogran, Robert Doisneau, Elliott Erwitt, i molts més.

  

Quan viatjo, com en aquest carrer de Remedios (Cuba), també busco imatges inspirades amb les que he admirat tantes vegades en revistes com National Geographic.

Prova M.Ziuko Digital ED 300mm f4 PRO

Qui segueix aquest blog ja sap que ve a ser com un diari personal on intento compartir la meva relació amb la fotografia. No té altra pretensió que ser una porta oberta a les meves experiències en aquest camp. Hi trobem des de breus comentaris d'exposicions i activitats relacionades amb la foto, fins a referències a llocs visitats que crec interessants a nivell fotogràfic. També vaig fent algunes consideracions tècniques. Quan tinc l'oportunitat de provar nou material, m'agrada donar la meva opinió personal. No es tracta de fer una prova exhaustiva, per això ja hi ha  webs especialitzades i amb els recursos adequats. És tracta d'explicar simplement quines sensacions he tingut com usuari. Així ho faré amb la darrera òptica amb la que he tingut el plaer de treballar: el Zuiko 300Pro f4.

El primer que cal tindre en compte, en tractar-se d'un objectiu micro 4/3, és que la seva focal  equival a un 600 f4 de format complert. Jo també sóc usuari d'una Nikon "full frame" i crec que aquest format té indubtables virtuts, però estic convençut que per a la majoria d'activitats fotogràfiques, el micro 4/3 és el format ideal. La mida i pes de l'equip, junt amb les seves prestacions, fa que sigui el meu preferit en foto de viatges, street photo, i macro. El "full frame" ha quedat relegat a treballs molt concrets.

Quan jo era estudiant de Biologia a la U.B. i llògicament la meva afició derivava cap a la foto de natura, recordo que em vaig plantejar adquirir un tele potent per poder captar fauna, però el preu d'aquest material fotogràfic em  suposava una important una barrera. En aquest sentit, us asseguro que el format micro 4/3 ens dona la possibilitat d'accedir a una modalitat de foto de natura que en altres formats queda reservada a sectors fotogràfics molt concrets. Podeu consultar el preu d'un extraordinari Nikon o Canon 600 f4 i comparar-lo amb el Zuiko...sense més comentaris. En cap moment vull desmerèixer altres marques també excel·lents, però tenint en compte que Olympus compleix amb els més alts estàndards de qualitat, l'elecció, per a mi, queda clara.

Jo ja disposava d'un Zuiko 40-150 f2,8 i el multiplicador 1,4x, però tenia interès en saber què em podia aportar el 300 f4. Inicialment el veia com una òptica potser massa  especialitzada, destinada a un ús determinat i ocasional. La prova m'ha donat una altre visió, i ara la considero una nova  opció a sumar al meu equip, ja que he comprovat que és més versàtil del que em pensava. Per la seva qualitat, prestacions, pes i mides reduïdes, i curta distancia mínima d'enfocament, és una lent que puc portar en els meus viatges on hi ha opció a captar fauna i altres elements distants, a més, fins i tot el crec útil per macro. L'he provat amb la meva OMD-M5 MarkII però per certs tipus de foto (esports, fauna,etc) seria millor amb la M1 MarkII, ja que tenim una millora en qualitat d'imatge (20,4MP), dispar seqüencial, enfocament (incorpora detecció de fase i 121 punts). Així i tot puc afirmar que aquesta lent ens pot proporcionar experiències més que satisfactòries amb qualsevol de les càmeres Olympus OMD. Per fer la prova he anat un matí al Delta del Llobregat i un dia al Delta de l'Ebre. És el primer cop que utilitzo focals tan llargues i a continuació us mostro el que modestament he aconseguit fer en aquest curt termini de temps.

Prioritat d'obturació a 1/3000 seg va ser suficient per aturar l'activitat d´aquest ànec.

La capacitat d'ampliació de la lent ens acosta a aquest "Ànec cullerot".

Comença la primavera i les primeres tortugues es deixen veure pel Delta del Llobregat.

Si hi afagim el multiplicador 1,4x ens dóna una focal de 840mm amb obertura f5,6.

És un plaer gaudir de la vida silvestre amb focals com la del Zuiko 300mm.

Des del hide puc captar aquest petit ànec que feia llargues capbussades.

Amb la curta distància mínima d'enfocament pot ser ideal per captar petits insectes com és el cas d'aquest licènid.

Tot i que la M5 no és tan ràpida com la M1 vaig poder captar aquesta gavina en vol.

Ocells  petits i espantadissos com aquesta "cuereta" també queden a l'abast de fotografiar.

Martinet blanc comú a punt de pesca i ser pescat per la càmera.

La "fotja comú" s'amaga entre les canyes de la riba. Tot i ser comú no em va ser fàcil de fotografiar.

Sembla que el "Morito" no és un au molt comú, però al Delta de l'Ebre la vaig poder observar en diverses ocasions.

Els "cormorans" utilitzen els postes d'electricitat com a lloc d'aguait.



Finalment vaig poder afegir la "Garsa reial" a la llista.

Una "gamba roja comuna" es busca el menjar al Delta de l'Ebre.

Tot i que eren a gran distància el flamencs també van quedar retratats.

FINEART - Igualada

Un any més hem pogut gaudir del FINEART, el festival fotogràfic organitzat per l'AFI i l'Ajuntament d'Igualada. Un any més d'experiència, d'exposicions i activitats que ens porten a conèixer millor la fotografia. En la seva 6ª adició no dubtem que aquest festival ja està més que consolidat gràcies al esforç dels seus organitzadors. Per a tots a qui ens agrada el món de la imatge és una cita ineludible. En el calendari d'activitats relacionades amb la fotografia acostumem a trobar-nos que la majoria són monotemàtiques, però a FINEART no és així, aquest festival representa un recull de visions i tendències diverses, i això, des del meu punt de vista, és converteix amb una virtut.  Tant l'entès com el profà hi trobarà quelcom que li pugui interessar. No m'allargaré amb la descripció del seu programa, el podeu consultar a: http://www.afigualada.com. La pròxima edició està prevista per les següents dates: del 22-2-19 al 18-3-19. Reserveu-les a la vostra agenda. Fins l'any que ve i per molts anys.

Brassaï - L'ull que tot ho veia.

Brasaï era el pseudònim que utilitzava Guyla Halász com a fotògraf. El mot li venia donat per Brassó (Transsilvània),  la seva ciutat natal. En l'aspecte cultural era un home polifacètic. Utilitzava el seu nom real quan es dedicava a escriure, la pintura o l'escultura, ja que considerava que aquestes eres arts de més importància. Quan al 1924 va viatjar a París, va documentar àmpliament la vida nocturna de la ciutat. Si tenia tendència a sortir aquelles hores, no era pels mateixos motius que un altre conegut personatge original de la seva regió, un senyor amb els ullals llargs que rebutja la llum del sol i els alls, sinó perquè, durant un temps no disposava de la documentació reglamentària. El seguir aquest horari, el va portar a descobrir un París nocturn que el va acabar fascinant. Com a fotògraf va ser molt polifacètic. En la seva obra ens demostra ser una persona empàtica que connectava amb la gent per aconseguir fotografia-la, però que també era capaç de captar paisatges, ambients i detalls del seu entorn. Tot ho descrivia, de forma directa i sense artificis, amb gran efectivitat i bellesa, per complementar els seus escrits o articles periodístics. Les seves fotos, seguint la tradició de l'època, són una finestra al món.

Podem veure una exposició amb una àmplia representació de la seva obra a la seu de la Fundació Mapfre de Barcelona fins el 13-05-2018.

Per cert, entenc que no permetin fer fotos amb flash a determinats museus i exposicions. Les normes solen sorgir amb la intenció de protegir bens i persones. Però, de vegades, el fet de no deixar fer cap tipus de foto sol obeir tan sols a raons de tipus comercial. Amb tanta prohibició com tenim avui dia et trobes que no pots fotografiar en moltes situacions, llocs i persones, que són interessants de documentar. Tot i que no era permès no vaig poder evitar treure un moment la càmera sense el flash per captar una sola foto per documentar aquest escrit.