diumenge, 30 de desembre de 2018

Bon any fotogràfic!

Autor: Enric Curto - Olympus OMD -M5 MarkII + Zuiko 12-40 2,8 PRO. -
  Focal 12mm. - ISO 200 - 15 seg. - f 5,6 -  Data 28-01-16

Tenim un nou any per endavant ple de propòsits i bones intencions. Us desitjo que feu les vostres millors fotos!. Als  que us agrada la fotografia és possible que, en aquests dies festius, hàgiu rebut algun present relacionat amb ella i això us ajudi a perseverar en la seva pràctica o coneixement. Recordeu que no tot s'acaba amb acumular material i accessoris que de vegades queden en un calaix, també pot ser un bon moment per començar o complementar una col·lecció de fotos o foto-llibres, o realitzar alguna activitat fotogràfica. Tenim opcions a tot preu! 

De fet podem entretenir la mirada de moltes maneres, fins i tot hi ha qui pensa que ja no val la pena fer més fotos, com per exemple els teòrics de la "postfotografia". Són aquells que proposen no produir des de zero, és a dir, no captar més imatges i treballar la comunicació visual a partir de les que ja estan fetes. És cert que avui dia es fan més fotos que mai, i el nombre va "in crescendo". S'obtenen d'immediat i el seu ús és més ràpid ja que es comparteixen al moment. Davant d'aquesta situació de constant bombardeig visual és molt possible que, si no marxem de la foto convencional, en trobem fàcilment moltes de similars a les nostres. Ben segur que això que ens expliquen aquests teòrics és una opció vàlida. Però gaudir amb el que veiem  davant nostre, fer-ne una composició, una interpretació i acabar-ho amb un "clic", crec que no deixarà mai de ser emocionant i divertit. 

Fa poc vaig rebre una comunicació d'Olympus on es notificava la foto premiada del mes. Era una de Venècia, concretament de San Giorgio Maggiore:

Autor: Remy Bridot. Olympus EM1 + 12-60 lens - exp. 8 seg. -  f4,5 -  Focal 16mm. -  ISO200 - Data 23-03-.14
  
Potser tenen raó els defensors de la "postfotografia" dient que hi ha fotos que ja estan fetes, però jo no deixaré de fotografiar!

divendres, 21 de desembre de 2018

Retrats al Pirineu - "A special portrait"

Tenim tendència a ser antropocèntrics i, quan parlem de retrat, pensem a primera instància amb les persones. És possible que, fins i tot, algú més agosarat, consideri que hi pot haver altres tipus de retrat, i el més habitual és que tinguem en compte a  les nostres mascotes com a models. Gossos, gats i altres animalons més o menys dòcils solen ser objecte de les nostres fotografies. 

Com ja he comentat altres vegades, m'agrada posar-me reptes fotogràfics. En una visita al Centre de Recuperació d'Animals d'Odèn, vaig voler fugir de la foto més convencional i aconseguir  retrats d'animals salvatges. D'aquests, en solem veure fotos on estan en acció, però no és tan comú contemplar-ne retrats. Aprofitant aquells moments en que les aus detenien el seu vol, hi vaig veure una oportunitat. 

La fotografia de natura la solem concebre en color, però per donar més caràcter i força a aquestes imatges tan properes he escollit el blanc i negre.

Per a qui estigui interessat comentaré que vaig utilitzar una Olympus OMD-M1 MarkII amb el Zuiko 40-150 f2,8 PRO, en ocasions amb el multiplicador MC14.

Finalment cal felicitar a la família que regenta el Centre que va tenir aquesta iniciativa de protecció i recuperació. Totes les tasques que procuren millorar el medi ambient  són cada cop més importants per a tots.











dimecres, 5 de desembre de 2018

Masao Yamamoto - la fotografia com obra d'art.



Ja fa uns quants dies que vaig anar a veure les fotografies que Masao Yamamoto té penjades a la galeria Validfoto de Barcelona. Em va quedar pendent fer-ne un comentari al blog, ja que aquesta exposició és una d'aquelles que no et deixa indiferent. Des del meu punt de vista, el més remarcable  és el seu contingut poètic. Però també hi ha un altre punt que, per a mi, té gran importància a l'hora de valorar una fotografia, és el foto-acabat que li ha volgut donar l'autor. En aquest cas Yamamoto ho cuida a l'extrem, i no té res a veure observar una fotografia, tal com l'ha concebut o considera l'artista, a veure-la com a reproducció en altres mitjans.

Aprofito l'ocasió per comentar quelcom que ja fa temps volia escriure al blog. Avui dia és habitual trobar-nos amb treballs fotogràfics de dubtosa qualitat que es recolzen amb un discurs complex i de vegades difícilment entenedor. També són corrents reportatges descrits per escrits interessants i que ens expliquen una bona història, però que van acompanyats d'imatges anodines. Estan de moda les instal·lacions que ens volen sorprendre com a tals però no pel seu contingut. En ocasions ens trobem que la suposada obra artística és recolza en les mides i qualitats del suport. 

Sempre tinc present el comentari d'un dels meus mestres de l'escola on vaig estudiar fotografia: "agafa una foto carnet la fas de 2 metres per 2 metres i ja tens una obra d'art". La mida i el suport té la seva importància per l'obra fotogràfica, però no en determina la seva qualitat. Recordaré l'anècdota d'un dia que acompanyava a una de les meves filles a una casa de decoració per triar uns mobles. Li va explicar a la venedora que tenia una foto del seu pare de mides 2 metres per 1 metre a la paret del menjador. La noia es va quedar sorpresa i astorada! Sort que després li va quedar clar que jo era fotògraf i que es tractava d'un paisatge i no d'un problema psicològic.

La mida i  el foto-acabat de cada fotografia ha de tenir un perquè.

La comunicació a través de la imatge pot presentar moltes facetes i cadascuna té els seus valors i particularitats. Però crec important remarcar aquelles ocasions en que la fotografia adquireix un valor especial com a objecte, és llavors quan té sentit que ocupi un espai en un museu o galeria. La fotografia de Yamamoto n'és exemple.

No us perdeu l'exposició!
Visita organitzada per FotoColectania el dia de la inauguració
Masao Yamamoto i una de les seves obres.


dijous, 29 de novembre de 2018

"Street photo" a Xina


Quan visitem un país de costums molt diferents al nostre és lògic que ens cridin l'atenció nombroses escenes al carrer. Encara que per la seva població siguin fets més o menys quotidians, per a nosaltres, el canvi cultural, representa una font inesgotable de noves sensacions.  Ens trobem amb persones que ens sorprenen amb la seva manera de vestir, de pensar i d'actuar. Això ens dona moltes, moltíssimes, raons per fotografiar. 
Fent turisme per diverses ciutats i pobles de la Xina em vaig dedicar a captar a més de les fotos de record familiar, paisatge, arquitectura, tradicions i com no, la emocionant i divertida "street photo". 



















dimarts, 20 de novembre de 2018

Aquarium 1916 - Biennal de Fotografia d'autor de Sant Cugat del Vallès


Un cop més, a Sant Cugat del Vallès, es celebrarà la  Biennal que organitza QGATFOTO. S'inaugura el 22 de Novembre i és presenta amb més exposicions que en les edicions anteriors.
El meu projecte "Aquarium 1916" s'inclou dins de la col·lectiva que podreu veure a la Casa de Cultura. Amb aquest treball he volgut fer una homenatge al moviment dadaista. Personalment acostumo a fotografiar amb uns altres criteris estètics als que s'hi mostren. He intentat fer una ruptura amb la meva visió més clàssica de la fotografia. Seguint els preceptes dels dadaistes, vaig decidir captar instants invisibles a la nostra percepció visual. L'objectiu ha estat alliberar la ment amb la mirada, buscar noves formes, explorar moviment i color. En definitiva. deixar anar emocions i sensacions. 


El programa i el planell de situació de les exposicions són els següents
No us ho perdeu. Us hi esperem!

dimecres, 17 d’octubre de 2018

Els Festivals fotogràfics


Diversos festivals ens acosten durant tot l'any al panorama fotogràfic tant nacional com internacional. Encara que abraçant diferents temàtiques i amb diferents possibilitats i pretensions per part de cadascun d'ells, suposen una manera de veure i viure la fotografia de suma importància. De forma concentrada i durant uns dies mostren el treball de diversos artistes i fotògrafs de més o menys renom. La cultura fotogràfica es fa present en una ciutat o indret determinat i es posa a l'abast del públic. Podem anomenar-ne alguns: FineArt d'Igualada, Revela't a Vilassar de Dalt, La Biennal d'Olot, Montphotofest a Lloret, DeltaBirdingFestival al Delta de l'Ebre,  i el recent clausurat X Biennal Xavier Miserachs a Palafrugell.  Aviat podrem visitar, entre altres, el SCAN a Tarragona, el "Mirades" a Torroella de Montgrí i DOCFIELD a Barcelona.
Documentaré aquest comentari amb tres fotos realitzades al festival de Palafrugell, on vaig poder gaudir de tornar a passejar entre les imatges de Cartier Bresson i Misserachs, i, sobretot,  apropar-me al treball de Atín Aya. Un fotògraf que va començar en el foto-periodisme i ha acabat en les galeries. Des del meu punt de vista, la millor exposició del festival. Un retrat  magistral d'Andalusia a través de la seva gent. Pensant en Velázquez  i les seves "Meninas", i salvant les diferències, em vaig permetre fer una re-interpretació d'alguna de les obres exposades i entrar dins les fantàstiques fotos d'Atín Aya. 
No us perdeu els festivals fotogràfics!



dimarts, 9 d’octubre de 2018

Fotografiant rapinyaires amb Marcos Lacasa

A la segona va la vençuda, sí! Aquest cop no ha estat a la tercera. Després d'unes quantes hores d'espera  i atret per un esquer, es van deixar veure prop del "hide" un astor i un aligot.
És qüestió de gustos, però l'experiència de veure d'a prop i fotografiar fauna salvatge és molt gratificant. Exigeix de tècniques depurades, especialment si volem treballar en situacions difícils, com per exemple: aus en vol, animals amb activitat nocturna, o espècies que no toleren massa bé la presència humana. 
Tot i que jo no sóc expert en aquesta modalitat fotogràfica, el que sí us puc dir és que cal saber molt dels costums i vida dels subjectes a fotografiar, i també, conèixer correctament les prestacions de la càmera i lents per fer-ne un ús adequat. Encara que hi pot haver uns requeriments mínims, un equip extremadament car no és garantia de bones fotos.
Per la meva part, vaig poder provar algunes configuracions de càmera que no són les que utilitzo habitualment (en aquest cas una Olympus OMD-M1 MarkII). El resultat pot ser millorable però de moment n'estic prou satisfet.
Un astor devorant la seva presa.

El hide, un cop a dins cal mantenir-se en silenci per evitar alertar la fauna que es vol fotografiar.

En Marcos prepara el seu equip per accionar la càmera a distància.

Tot i que el Zuiko 40-150 f2,8 queda una mica curt, la capacitat de retall de la imatge, em dona prou qualitat com per aconseguir un retrat de l'aligot.

Intento captar l'au en vol a una velocitat de 1/1000.

Una acció ràpida em fa veure les dificultats d'aquesta modalitat fotogràfica.

L'astor intenta fugir amb el colom que serveix d'esquer.

Una altra seqüència de d'aquests interessants instants.

El dia ha estat tota una experiència i ens deixa imatges per recordar.


dilluns, 1 d’octubre de 2018

Maridatge de cultures: gastronomia i fotografia


Sempre m'ha agradat  barrejar diferents tipus de manifestacions culturals o artístiques dels llocs que visito. Una d'especialment interessant és captar amb la nostra càmera la cultura gastronòmica. El menjar, a més de actuar sobre el sentit del gust, també ho fa abans per l'olor i per la vista. L'estímul visual és bàsic a l'hora de percebre certes qualitats d'un aliment.  Formes, colors i textures, tenen  importància per valorar allò que mengem.
En un viatge a la Xina vaig voler fotografiar una activitat allà tan corrent com és la venda i consum de productes alimentaris al carrer. En aquesta ocasió vaig triar el blanc i negre amb la intenció de centrar l'atenció en l'escena en general i no pròpiament en el menjar. L'omissió del color no treu que siguem capaços d'entrar en situació.
Les fotos van ser realitzades amb una càmera Nikon D700 i un objectiu Nikon AF 24-70 f2,8.